Els aliats de Merkel amenacen de fer caure el govern per la política migratòria

Última reunió de la cancellera amb Seehofer, que amenaça d'abandonar el ministeri d'Interior

Passades les dues de la matinada, vuit hores més tard del previst, ha comparegut a Munic aquest dilluns Horst Seehofer, president de la CSU i ministre d'Interior alemany. “He posat els meus dos càrrecs a disposició del partit i ho faré durant els pròxims tres dies”, ha dit Seehofer, però abans vol fer “un pas intermedi”: reunir-se un cop més amb Angela Merkel per trobar un compromís 'in extremis' que salvi la coalició de govern. El bavarès ho considera un gest d'acostament que ell fa cap a la cancellera “amb l'esperança d'entendre's”. Si no, la seva retirada “ja seria definitiva”.

La sortida de Seehoferda del govern de Merkel era un dels tres escenaris que estaven sobre la taula per desencallar la crisi oberta entre la CSU i la CDU de la cancellera per les diferències en la gestió migratòria. El segon escenari: acceptar les propostes europees d’Angela Merkel, cosa que per a la línia més dura dels de la CSU suposava “posar en dubte la credibilitat” dels de Baviera. El tercer: aplicar el pla mestre sobre migració de Seehofer, que implica expulsions unilaterals d’immigrants a la frontera alemanya. Això era vist per a molts com la ruptura automàtica de l’acord dels dos tradicionals socis conservadors que governen amb els socialdemòcrates en la Gran Coalició.

Qualsevol dels tres escenaris posa de manifest la manca d’estabilitat del govern de la cancellera. Si Seehofer renuncia pot ser per donar pas a perfils més moderats disposats a trobar un consens amb Merkel. Que renunciï també pot subratllar, però, la impossibilitat de tenir un govern que governi. Mesures nacionals i accions unilaterals dels estats membres de la Unió Europea és el que la cancellera rebutja. “Volem organitzar i posar límits a la migració, però no de manera unilateral: això seria donar un fals senyal als socis europeus”, va dir la secretària general de la CDU, Annegret Kramp-Karrenbauer, que va interrompre la seva roda de premsa a Berlín en saber que el ministre compareixeria a Munic.

Ahir diumenge expirava l’ultimàtum de deu dies que Seehofer va posar a la cancellera per trobar una solució en política d’asil. Merkel insistia en una entrevista a la televisió pública alemanya ZDF: “El que he proposat a la cimera [europea de fa una setmana] és sostenible i d’acord amb el pensament europeu. Europa és lenta. No som on volem ser en el tema d’asil, però és important que Europa es mantingui unida. No volem trencar l’acord de Schengen”. Dissabte al vespre Seehofer ja es va reunir amb Merkel, a qui va demanar que s’acostés al pla bavarès sobre immigració, que no ha transcendit al detall a l’opinió pública, però que es va saber que la cancellera acceptava en gran part. No per convicció, sinó per salvar el govern. “La situació és greu, però volem seguir treballant conjuntament”, va dir.

La líder cristianodemòcrata va fer els deures. En la cimera de Brussel·les, Merkel va signar acords bilaterals amb Grècia i Espanya per retornar-los immigrants i va aconseguir la paraula de 14 estats més.

Sorprèn poc, per tant, que, des de Baviera, el partit germà de la CDU digui que no n’hi ha prou, que no és suficient. Els acords signats s’han d’acabar de negociar fins a finals de juliol i els emparaulats veuran la llum a mitjà i llarg termini: reforçar el control de les fronteres externes, camps als països d’origen i acceleració de les expulsions de migrants ja registrats en un altre país europeu. Massa temps. Els de la CSU tornaran de les vacances pràcticament amb la campanya per a les eleccions del land a punt de començar i amb les enquestes no tan favorables com en anteriors ocasions. Els acords que no puguin ser immediats no els convencen.

Interessos bavaresos

Entre els experts alemanys, s’acusa els de Munic de fer prevaldre els interessos regionals de partit davant de l’estabilitat de l’acord nacional. D’altres veuen en la crisi sobre la política d’asil un maquillatge que amaga el menyspreu cap a la figura de Merkel. Cert, però, que els més proeuropeus de la CSU, com Manfred Weber, van admetre que la cancellera havia aconseguit “molt” a Brussel·les però que la CSU havia “sacsejat” Europa.

No és secret que Merkel i Seehofer tenen un matrimoni de conveniència, malgrat que la cancellera el qualifica d’èxit. Quan el 2015 la cancellera es feia selfies amb refugiats, el seu soci bavarès li demanava posar un límit al flux migratori. Seehofer vol aplicar de manera unilateral les expulsions a la frontera amb Àustria d’immigrants ja registrats en un altre estat europeu o ja rebutjats a Alemanya, i no esperar a un acord europeu. Si l’expresident bavarès no renuncia i aplica el seu curs unilateral, Merkel pot aplicar la seva potestat com a cap de govern i cessar-lo com a ministre. Però això podria crear una bretxa encara més àmplia entre els dos partits germans. Massa risc per a una cancellera que depèn sí o sí d’una coalició de govern, amb la CSU i l’SPD. Però un govern que ha de ser (i semblar) estable. Malabarismes.

Més continguts de