LLIBERTATS

Mèxic espia periodistes amb mètodes antiterroristes

Les intimidacions qüestionen l’ètica i la legalitat del govern

Destacats defensors dels drets humans, periodistes i activistes mexicans han sigut víctimes d’un innovador programa d’espionatge del govern que dirigeix Enrique Peña Nieto que, en teoria, només ha de ser utilitzat per investigar criminals i terroristes. Però entre els objectius del programa hi ha advocats que investiguen la desaparició dels 43 estudiants d’Ayotzinapa, un economista que va ajudar a redactar un projecte de llei anticorrupció, dos dels periodistes més influents del país i una nord-americana que representa víctimes d’abusos sexuals comesos per la policia. Els intents d’espionatge fins i tot han arribat als familiars dels activistes i periodistes, inclòs un adolescent.

Des del 2011, almenys tres agències federals mexicanes han gastat gairebé 80 milions de dòlars en programes d’espionatge d’una empresa d’origen israelià. Mentrestant, les víctimes entre els professionals de la comunicació augmenten. Aquest any han mort vuit informadors.

El software, conegut com a Pegasus, s’infiltra en els telèfons per monitoritzar detalls de la vida diària d’una persona: trucades, missatges de text, correus electrònics, contactes i calendaris. Fins i tot pot utilitzar el micròfon i la càmera dels telèfons per fer vigilància, perquè pot convertir l’aparell en un micròfon ocult.

NSO Group, l’empresa fabricant, afirma que ven l’eina amb la condició que només sigui utilitzada per combatre terroristes, grups criminals i càrtels de la droga com els que han violentat els mexicans.

Vigilància indiscriminada

No obstant això, segons desenes de missatges examinats per The New York Times i analistes forenses independents, el programa informàtic s’ha utilitzat per vigilar algunes de les persones que han sigut més crítiques amb el govern, així com els seus familiars. Molts ho veuen com un intent sense precedents de debilitar i intimidar la gent que intenta posar fi a la corrupció que afecta la societat mexicana.

“Som els nous enemics de l’estat”, ha assenyalat Juan Pardinas, director general de l’Institut Mexicà per a la Competitivitat, que va redactar i impulsar la legislació anticorrupció coneguda com 3de3, que insta els representants públics a publicar la declaració patrimonial, d’interessos i impostos. El seu iPhone i el de la seva esposa van ser espiats, segons una anàlisi forense independent. “La nostra és una societat en la qual la democràcia s’ha deteriorat”, afirma Pardinas.

Els ciberatacs sofisticats en contra de ciutadans són indicatiu de les lluites internes que es lliuren a Mèxic i desperten dubtes legals i ètics sobre un govern que s’enfronta a fortes crítiques pels seus antecedents en temes de drets humans.

Segons la llei mexicana, un jutge federal és l’únic que pot autoritzar la vigilància de comunicacions privades, i només quan els policies demostren que tenen un cas ben preparat per fer aquesta sol·licitud. “És molt poc probable que el govern hagi rebut aquesta aprovació judicial per piratejar els telèfons dels activistes i periodistes”, van comentar diversos exfuncionaris dels serveis mexicans d’intel·ligència.

“Les agències mexicanes de seguretat no demanarien una ordre al tribunal perquè saben que no l’obtindrien”, diu Eduardo Guerrero, un exmembre del Centre d’Investigació i Seguretat Nacional de Mèxic, una de les agències governamentals que utilitzen el programa espia Pegasus. “Com seria possible que un jutge autoritzés vigilar algú que es dedica a la protecció dels drets humans?”, es qüestiona.

Reconeixement oficial

El govern mexicà reconeix haver recollit informació de sospitosos legítims d’una manera, això sí, poc ortodoxa. “Com en qualsevol règim democràtic, per combatre el crim organitzat i les amenaces contra la seguretat nacional”, ha assenyalat un funcionari.

No obstant això, no hi ha proves definitives que el govern mexicà en sigui responsable, perquè el programa Pegasus no deixa rastres del hacker que l’utilitza. Fins i tot el fabricant admet que no es pot determinar exactament qui hi ha darrere dels intents específics de pirateig.