El successor de Soleimani, un militar discret i bregat en despatxos

El general Ismail Ghaani era la mà dreta del líder iranià assassinat pels EUA

Protegit darrere d'una barba curta i unes ulleres discretes, el rostre del general Ismail Ghaani no transmet la mateixa intensitat que el del carismàtic Qasem Soleimani, assassinat pels Estats Units divendres passat, però malgrat tot s'ha convertit en el seu successor. Ghaani, però, va ser la mà dreta de Soleimani durant més de dues dècades, i poques hores després de la seva mort, el líder suprem Ali Khamenei ja el nomenava nou cap de la Força Quds, l'òrgan d'elit que gestiona els interessos iranians a l'exterior. Molts el consideren discret, un militar amb ànima de buròcrata, còmode en tasques administratives i amb poca presència al camp de batalla. El seu nomenament, no obstant, busca la continuïtat.

Nascut l'any 1957, Ghaani va créixer a Maixhad, una ciutat "santa" per a l'islam xiïta i la segona més poblada de l'Iran. El 1980 s'afilia a l'exèrcit iranià, i allà comença la seva carrera prop de Soleimani, amb qui coincideix durant la guerra contra l'Iraq de Saddam Hussein, que s'allarga vuit anys. Tot i que sempre amb un currículum menys vistós que el del seu predecessor, el jove Ghaani també consolida la seva carrera militar liderant algunes victòries i progressant entre els estaments de l'exèrcit.

Hi ha poca informació sobre les seves activitats un cop s'uneix a la Força Quds, el braç exterior de la Guàrdia Revolucionària iraniana. Sempre a l'ombra de Soleimani, Ghaani va obtenir el càrrec de sotscomandant l'any 1997, al mateix temps que el seu cap, però la seva influència s'ha dirigit cap a les fronteres orientals, gestionant l'estratègia iraniana a l'Afganistan i al Pakistan. Mentre Soleimani s'enduia tot el protagonisme pel seu lideratge en la lluita contra l'Estat Islàmic a l'Iraq, Ghaani se centrava en administrar la relació amb grups insurgents i actors no estatals des dels despatxos, especialment amb Hezbollah al Líban i l'antiga Aliança del Nord afganesa, formada per faccions islamistes que lluitaven contra els talibans. 

Tot i el seu perfil baix, Ghaani no sempre ha defugit l'atenció: l'any 2012 va voler treure pit sobre el paper de la Força Quds a Síria en afirmar durant una entrevista que la seva presència havia evitat massacres. Els seus comentaris van generar polèmica per ser la primera confirmació pública de la participació de l'Iran en el conflicte sirià. 

Aquell mateix any, els Estats Units d'Obama van incloure Ghaani en la seva llista de "terroristes especialment designats", de manera que van prohibir qualsevol contacte comercial amb ell i altres membres de la Guàrdia Revolucionaria.

Si bé és evident que l'impacte de Ghaani com a figura pública no pot arribar a l'altura de la del "màrtir Soleimani", com se'l coneix a l'Iran, les seves connexions amb Khamenei, que es perceben estretes, asseguren la seva influència a nivell intern i també el seu poder a l'hora de dirigir una estratègia que s'espera que sigui continuista.