Mort el "gos" no s'acaba la ràbia: com serà el Daeix sense Al-Baghdadi

Els experts alerten que l'organització continua sent una amenaça

El president nord-americà, Donald Trump, va proclamar diumenge que el líder del Daeix, Abu Bakr al-Baghdadi havia mort "com un gos" en un atac nord-americà al nord de Síria. Però els experts no veuen raons per al triomfalisme. El grup, que es va erigir com a primera marca del terrorisme de tall islamista a escala internacional, continua tenint cèl·lules i s'ha fet fort en el caos desencadenat per la retirada nord-americana de Síria. En plena ofensiva turca contra els kurds, que havien estat els primers actors en el combat contra el terreny contra els jihadistes, es tem un ressorgiment de l'organització, que pot mutar cap a noves formes.

Segons la versió de la Casa Blanca, Abu Bakr al-Baghdadi, l'autoproclamat califa, de 48 anys, es va fer explotar amb tres dels seus fills petits en un túnel quan es va veure acorralat per un escamot de forces especials nord-americanes que l'havia localitzat després de sis anys de ser l'home més buscat del planeta. La notícia de la mort d'Al-Baghdadi arriba quan l'organització és només l'ombra del que havia estat: ja havia perdut el vast territori entre Síria i l'Iraq on havia declarat el seu califat, però això no va suposar la seva desaparició.

Anatomia del 'califat': així ha estat l'auge i la caiguda de l'Estat Islàmic

No seria el primer cop que el Daeix o els seus precedents sobreviuen després de ser escapçats. El jordà Abu Mussab Al-Zarkaoui, líder d'Al-Qaida a l'Iraq, va morir en aquest país en un atac nord-americà el 2006, i el 2010 va ser el torn dels lloctinents Abu Ayud al-Masri i Abu Omar al-Baghdadi. "Ara es tanca un capítol i se n'obre un de nou per al Daeix", explica a l'ARA Moussa Bourekba, expert en extremisme violent al Pròxim Orient del CIDOB. "Ja era una organització menys centralitzada i jeràrquica que Al-Qaida, i ara sorgiran nous lideratges. A més, feia temps que havia evolucionat com a moviment transnacional. De manera que el cop és sobretot simbòlic". En aquest sentit Bourekba apunta que el llenguatge que va fer servir Trump a l'anunciar la mort del jihadista "com un gos" contribueix a reforçar la idea del martiri i que el Daeix combat contra l'imperialisme occidental per defensar els musulmans. L'investigador remarca que fa temps que les organitzacions afiliades al Daeix arreu del planeta "se centren en accions d'insurgència contra les autoritats i cossos de seguretat allà on tenen presència, com hem vist a l'Àsia". "Si el Daeix tindrà l'oportunitat de reconstruir el seu califat dependrà de si el context polític i social ho fa possible", afegeix.

Daeix: la jihad de tercera generació


I precisament aquest context deixa poc espai a l'optimisme: les cèl·lules de l'Estat Islàmic a Síria han tornat a protagonitzar atacs aprofitant el caos generat per l'ofensiva turca, que ha obligat els kurds a defensar-se de l'agressió, en lloc de prioritzar la custòdia dels milers de jihadistes i les seves famílies que havien quedat en mans dels kurds després de la derrota territorial del Daeix. A l'Iraq, les revoltes protagonitzades pels joves contra la corrupció, l'atur i un sistema polític sectari heretat de la invasió nord-americana, a les quals el govern ha respost amb una escalada repressiva, també poden acabar generant un ambient favorable al ressorgiment dels jihadistes.

Sergio Altuna, del Real Instituto Elcano, alerta que la irrupció del Daeix ha generat evolucions d'un calat profund: "L'imaginari popular del jihadisme s'ha transformat i no hi ha marxa enrere, perquè han aconseguit reinstaurar als ulls dels seus seguidors la idea del seu califat, que les anteriors organitzacions jihadistes no havien materialitzat més enllà de la utopia". A més, subratlla que "el context de què han gaudit des del 2013 els ha permès crear un pensament, una jurisprudència i una manera d'actuar que han canviat la concepció del salafisme jihadista". Altuna afegeix, a més, que les organitzacions que havien jurat fidelitat a Al-Baghdadi ara hauran de renovar aquest compromís, perquè "la lleialtat és cap al califa o l'emir en persona, no cap a l'organització".

El dubte, doncs, és com mutarà el Daeix sense el seu nou líder, no si l'organització desapareixerà. Si sorgirà una altra personalitat capaç de mantenir la seva cohesió i de conservar les diferents filials o si s'obrirà una batalla per la successió. És probable que Al-Baghdadi ja hagués designat un successor, i el que no queda clar és si mantindrà la legitimitat de la galàxia jihadista tant a nivell simbòlic com religiós. I és que el 2014, quan Al-Baghdadi es va proclamar califa, es basava en una legitimitat tribal, heretada del seu clan, els Badri, descendent de la línia del profeta Mahoma. I això va ser clau en la preservació del seu lideratge més enllà de la desfeta territorial del califat, que l'organització va suportar sense fractures, passant-se a formes més tradicionals d'insurgència.

El Daeix té branques al Iemen, les Filipines, Somàlia i Nigèria i continua estenent les seves ramificacions. I derrotada militarment sobre el terreny, la marca Daeix ha continuat atraient els grups més fanatitzats i sectaris que Al-Qaida, una organització més centralitzada, no havia pogut seduir. No deixa des ser significatiu que segons es desprèn del relat de la Casa Blanca i dels serveis de seguretat iraquians han sigut precisament els homes d'un grup pròxim a al-Qaida, que en teoria havien de ser rivals del Daeix, els que han protegit Al-Baghdadi fins al seu últim dia.

En resum, assegura Altuna: "El Daeix, amb aquest nom o amb una nova marca, continua representant un perill, sobretot per a les poblacions locals, i també una amenaça a nivell global".

Més continguts de