Netanyahu radicalitza el govern amb l’entrada de la ultradreta

El nou titular de Defensa és Lieberman, un colon de l’ala dura

El primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el líder d ’Israel és la Nostra Casa, Avigdor Lieberman, van firmar ahir a la Knesset un acord de coalició considerat com el més radical de la història. L’entesa garanteix al govern de Netanyahu el suport de 66 dels 120 diputats de la cambra i aplaca alhora una possible rebel·lió interna a l’ala més dretana del seu partit, el Likud. Lieberman, que s’ha mostrat públicament partidari de la reocupació de la franja de Gaza, la restauració d’assassinats extrajudicials o el bombardeig de la presa egípcia d’Aswan, serà ministre de Defensa, una cartera clau a Israel.

La negociació entre Netanyahu i Lieberman ha durat gairebé una setmana i el document firmat detalla les guies principals del futur programa de la legislatura en curs. A canvi de certes concessions, Lieberman s’ha compromès a votar a favor de qualsevol iniciativa de Netanyahu i a oposar-se a les que no tinguin el vistiplau del cap de govern. Entre els punts de l’acord que més discussions ha generat hi ha l’aplicació de la pena de mort per als “terroristes” -una promesa electoral de Lieberman- i la reforma del Tribunal Suprem, que la dreta considera un dels últims reductes de majoria liberal al país.

Finalment, al document de l’acord no hi apareix l’expressió pena de mort però sí que es preveu indirectament que els tribunals militars que hi ha als territoris ocupats -una jurisdicció en la qual només es jutgen palestins- la puguin aplicar. Fa només unes setmanes, Lieberman va assegurar que si ell fos ministre de Defensa recomanaria al líder de Hamàs a Gaza, Ismail Haniyeh, que reservés una plaça al cementiri més proper perquè el mataria en 48 hores si no retornava els dos civils israelians i els cadàvers dels soldats en poder de Hamàs.

Pel que fa al Suprem, la Knesset aprovarà una llei que limitarà sensiblement les prerrogatives d’aquesta instància judicial, de manera que només podrà rebutjar les lleis de la Knesset si ho decideixen vuit jutges en un panel de 15, una majoria més difícil d’aconseguir que fins ara.

Lieberman també ha aconseguit incloure a l’acord un increment de les pensions per als immigrants jueus. Un gest cap a la base del seu partit, Israel és la Nostra Casa, entre els quals hi ha molts immigrants de l’antiga Unió Soviètica.

En la seva condició de ministre de Defensa, Avigdor Lieberman serà qui mani als territoris ocupats. Tot i això, Amos Harel, analista militar del diari Haaretz, pronostica que la primera guerra de Lieberman no serà contra els palestins sinó contra l’exèrcit. Concretament contra el sector liberal cada vegada més reduït, però encara influent, que queda a la cúpula militar.

El líder de l’opositor Camp Sionista, Isaac Herzog, va manifestar que la nova coalició “condueix Israel a llocs molt perillosos”. L’ex primer ministre laborista Ehud Barak va dir que el govern “està infectat de brots de feixisme” i el general Yair Golan, número dos de l’exèrcit, va comparar el clima que viu avui Israel amb el de l’Alemanya nazi.

To conciliador

Nascut el 1958 a l’actual Moldàvia, Avigdor Lieberman -que viu a la colònia de Nokdim- va emigrar a Israel als 20 anys amb la seva família. Ahir, en les seves primeres declaracions com a ministre de Defensa, va fer broma sobre la seva reputació: “M’han sotmès a cirurgia per allargar el meu fusible”. Més seriosament, Lieberman va fer servir un to conciliador per mostrar un “un fort compromís amb la pau i amb un acord final (amb els palestins)”.

Des dels Estats Units, un portaveu del Departament d’Estat es va mostrar caut i va al·legar “interrogants legítims” sobre el rumb que prendrà “la coalició més dretana a la història d’Israel” abans de concloure que el jutjaran pels seus fets.