Sturgeon posa la independència al centre de la campanya de l’SNP

La cap del govern escocès fa dels comicis al Regne Unit un test clau per comprovar quin suport té

Plena de gom a gom de banderes escoceses, George Square, el cor de Glasgow, la capital industrial d’Escòcia, va acollir ahir al migdia un massiu míting per la independència i per la reivindicació d’un segon referèndum l’any vinent.

En la que va ser la primera intervenció d’aquestes característiques des dels dies de la campanya del primer plebiscit, que va tenir lloc el 18 de setembre del 2014, l’actual primera ministra del país, Nicola Sturgeon, va posar l’explícita petició al centre de la campanya electoral del Partit Nacional Escocès (SNP).

Alhora, arriscant prou, tot i el vent favorable de les enquestes per als comicis a Westminster del 12 de desembre, Sturgeon va afirmar: “Escòcia està en una cruïlla. D’una banda, hi ha un camí futur liderat per Boris Johnson, que ens vol treure de la nostra família de nacions europees contra la nostra voluntat i en què Escòcia es tanca sobre ella mateixa, un futur d’un entorn hostil contra els immigrants. L’altre camí que podem tenir és un en què nosaltres decidim el nostre futur. Però hem de votar per aconseguir-ho. Perquè l’alternativa [a Johnson] tampoc no és un govern laborista que no pot decidir res en la qüestió del Brexit”.

En altres paraules, una clara victòria a les urnes en les eleccions generals prenadalenques seria vista pels independentistes com l’inequívoc senyal que la majoria dels escocesos volen una segona oportunitat després que la primera acabés amb la derrota dels secessionistes per deu punts i escaig de distància, 55,7% per al no a la independència davant el 44,3% del sí.

Un dia abans de la intervenció a Glasglow, Sturgeon havia confirmat a diferents mitjans de comunicació escocesos que sigui qui sigui el futur ocupant de Downing Street després de les eleccions -el conservador Boris Johnson o el laborista Jeremy Corbyn-, “abans de Nadal rebrà la sol·licitud perquè Westminster transfereixi els poders” per celebrar un referèndum legal i reconegut internacionalment, com ho va ser el que van pactar en l’Acord d’Edimburg (2012) el llavors premier David Cameron i el seu homòleg en aquell moment, Alex Salmond.

Però els tres partits d’àmbit estatal -conservadors, laboristes i liberaldemòcrates- no semblen gaire disposats a facilitar la tasca de Sturgeon, que aspira a celebrar la nova consulta al llarg de l’any vinent. Els tories i els libdems s’hi oposen radicalment, mentre que els laboristes matisen la seva negativa i indiquen que ara mateix no és “convenient ni necessari”, en paraules Corbyn.

Sis setmanes importantíssimes

Sturgeon va demanar una gran majoria a les urnes per demostrar a Londres que “cap govern del Regne Unit té dret a oposar-se al camí d’un altre mandat democràtic emès pels escocesos”. Va insistir, doncs, en quina és la tasca clau a fer durant les pròximes sis setmanes de campanya. “Hem de convèncer tots els nostres coneguts perquè surtin el 12 de desembre i enviem el missatge més gran i sorprenent a Westminster. Que és l’hora que Escòcia triï el seu propi futur. Que és hora que Escòcia sigui un país independent. Un país independent que serà el millor dels amics amb els nostres veïns a les illes, a Europa i a tot el món”.

Al costat de les moltes banderes escoceses que omplien George Square, també es van poder veure estelades i senyeres. Especialment celebrat per la multitud va ser el moment en què, des de l’escenari, va intervenir abans que ho fes Sturgeon la jove catalana Valentina Servera Clavell, membre de les joventuts de l’SNP i estudiant de periodisme. En un emotiu missatge, va afirmar: “Estic orgullosa de dir que aquesta és casa meva, que aquest és el meu país. Estic orgullosa de formar part dels immigrants que fan que aquest sigui un país millor”. Immediatament després es va adreçar directament a Boris Johnson, a qui li va dir: “Deixa’m donar[-te] un missatge, potser em trauràs d’Escòcia, però mai no trauràs Escòcia de mi”.

L’aposta de Sturgeon és molt arriscada, però és l’única opció de l’independentisme d’aprofitar la crisi del Brexit per reeixir. Si Johnson guanya les eleccions, Escòcia sortirà de la UE contra la seva voluntat i, amb tota seguretat, després d’haver expressat un rebuig ben majoritari al govern tory en les imminents eleccions . Si, per contra, Corbyn pogués formar govern, seria sens dubte en part gràcies als vots dels diputats de l’SNP. Aquest escenari faria, d’una banda, més possible el referèndum, però, d’una altra, més difícil la independència, per la tradició laborista del país, per molt minvada que estigui ara.