Nova Zelanda aprova en referèndum la legalització de l'eutanàsia
L'ús recreatiu de la marihuana és refusat en un altre plebiscit per un marge de set punts
LondresNova Zelanda ha optat per la legalització del dret a l'eutanàsia per als malalts terminals amb menys de sis mesos d'esperança de vida, d'acord amb els resultats, encara provisionals, coneguts aquest divendres, del referèndum que va tenir lloc el 17 d'octubre, el mateix dia en què es van celebrar les eleccions generals que van donar una espectacular victòria a la primera ministra, Jacinda Arden. El mateix dia es va celebrar també un altre plebiscit per legalitzar l'ús recreatiu de la marihuana. En aquest cas, els neozelandesos han rebutjat la proposta per un relatiu estret marge de set punts.
El balanç definitiu de les urnes es donarà a conèixer divendres que ve, 6 de novembre. Amb tot, el nombre de les paperetes ja escrutades permet garantir que no hi haurà cap sorpresa d'última hora. Amb el 17% dels vots encara per comptabilitzar en el referèndum sobre l'eutanàsia, el 65,2 per cent dels ciutadans van votar a favor de la llei d'elecció del final de la vida mentre que el 34,8 ho van fer en contra. La primera ministra Arden hi va donar suport públicament. Encara, però, haurà de passar un any fins que la pràctica es pugui dur a terme al país austral. Dos metges hauran de certificar les condicions del pacient.
Nova Zelanda s'uneix així a un petit grup de països. L'eutanàsia és legal a Bèlgica, el Canadà, Colòmbia, Luxemburg i els Països Baixos, mentre que l'anomenat suïcidi assistit està permès a Suïssa. Diversos estats dels Estats Units i de l'estat australià de Victòria també han legalitzat la mort assistida. La llei de l'eutanàsia a Espanya està en tràmit parlamentari i es podria aprovar abans de finals d'any o en el primer trimestre del 2021.
L’eutanàsia és l’acte d’acabar deliberadament una vida per alleujar el patiment, mentre que el suïcidi assistit és l’acte d’ajudar deliberadament a una altra persona a treure's la vida. A diferència de l’eutanàsia i el suïcidi assistit, la mort assistida només s’aplicaria als malalts terminals.
La lluita d'una advocada
Les enquestes prèvies al referèndum ja havien previst els resultats avançats. A banda de la probabilitat que el pacient que ho sol·liciti tingui menys de sis mesos d'esperança de vida, altres de les dues condicions que calen per poder practicar l'eutanàsia serà que mostri una disminució significativa de la seva capacitat física i que sigui mentalment capaç de poder prendre la decisió.
La lluita per l'eutanàsia a Nova Zelanda remunta a cinc anys enrere, quan l'advocada Lecretia Seales, malalta d'un tumor cerebral incurable, va promoure una iniciativa per fer-la possible. El seu cas, però, no va tenir èxit. Matt Vickers, el seu vidu, va agafar-ne la bandera per legalitzar la mort assistida. El resultat és "una victòria per la compassió i la bondat", ha assegurat en les seves xarxes socials. Vickers va publicar el llibre Lecretia's choice: A story of love, death and the law, que va ajudar a conscienciar el país. Un cas que evoca el de l'espanyol Ramón Sampedro, que va inspirar el film d'Alejandro Amenábar Mar adentro, a partir d'un reportatge de la periodista barcelonina Laura Palmés.
