Les ONG denuncien els “centres de detenció” de refugiats a Grècia
Alerten del destí dels menors i rebutgen ser “còmplices” d’expulsions massives
BarcelonaL’acord entre la UE i Turquia per contenir els refugiats i migrants en territori turc ha capgirat la feina dels voluntaris i els cooperants de l’illa grega de Lesbos, fins ara la principal porta d’entrada a Europa. Des que va entrar en vigor, diumenge, les ONG petites que treballaven al camp de Moria, on els refugiats eren registrats, han sigut foragitades per la policia i l’exèrcit, que s’han fet càrrec de les instal·lacions. Grans organitzacions, com Metges Sense Fronteres i l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) han decidit no continuar transportant refugiats al camp, on s’han transferit gairebé 900 persones, perquè denuncien que s’ha convertit en un “centre de detenció”.
“Ara Moria s’ha convertit en un centre de detenció: la gent hi està retinguda. Abans hi entraven i en sortien, però ara ja no. Les ONG no tenim cap accés als refugiats: quan arriben amb les pasteres a trenta metres de la costa, els agafen les patrulleres de Frontex i els porten directament al port de Mitilene, i d’allà els porten en autobusos al camp: els donen un document que diu que estan detinguts i se n’ocupen els soldats i la policia”, denuncia Joaquín Urías, cooperant d’una ONG danesa, que fins fa una setmana treballava als barracons destinats a famílies del centre de Moria, a Lesbos, quan encara era obert. “El que més ens preocupa són les criatures: el 36% de les persones que arriben en les pasteres són menors i no els poden tenir retinguts en aquestes condicions”, afegeix.
Raül Torras és un jove de 22 anys de Vic acabat de llicenciar que va viatjar a Lesbos a l’octubre només per unes setmanes i finalment va decidir quedar-s’hi. Col·labora en el projecte anomenat Better Days for Moria, que atenia els centenars de refugiats que esperaven a les portes del centre de registrament col·lapsat per poder tramitar el document que els donava uns mesos de legalitat per travessar Grècia i seguir la ruta dels Balcans. Des que aquesta ruta es va començar a restringir, migrants de diferents nacionalitats, entre els quals hi ha uns 700 pakistanesos, van quedar atrapats al camp perquè no els permetien registrar-se. “Fa tres dies va venir la policia i ens va dir que la gent havia d’entrar al camp de detenció per fer els tràmits i que el nostre campament era il·legal. La majoria hi ha anat voluntàriament, perquè no tenien cap altra opció. Ens han donat un exemple de respecte i de comportament pacífic”, explica Torras. En virtut de l’acord, aquesta gent podrà ser deportada de nou a Turquia després d’haver-se jugat la vida a l’Egeu. El jove català manté contacte per mòbil amb alguns dels nois amb qui abans convivia: “Ens diuen que no hi ha prou mantes: hi ha molta confusió, no sabem què els espera”. Els voluntaris de Better Days han decidit traslladar-se a un altre punt de Grècia: “Anirem on puguem ser útils: aquí no ens deixen ni acostar-nos als refugiats”.
MSF: “No volem ser còmplices”
Metges Sense Fronteres també ha decidit abandonar les tasques humanitàries que feien a Moria: “Continuar treballant a l’interior del centre ens faria còmplices d’un sistema que considerem injust i inhumà”, va dir dimarts Marie Elisabeth Ingres, coordinadora general de MSF a Grècia. “No permetrem que la nostra assistència sigui instrumentalitzada per dur a terme una operació d’expulsió massiva”, afegia. MSF no portarà els refugiats al centre ni mantindrà la clínica que hi operava. En canvi, continuarà gestionant el seu centre de trànsit a Mantamados, on s’ofereix la primera assistència, a més dels rescats marítims i les clíniques mòbils a l’illa.
En canvi, l’ACNUR continuarà treballant dins dels centres de detenció per oferir assistència jurídica als refugiats, tot i que dimarts va sortir al pas de les crítiques i va dir que “no col·laborarà” en les detencions ni en les deportacions i recorda que “no forma part” de l’acord entre Turquia i la UE. L’agència de l’ONU també ha deixat de transferir refugiats als centres de detenció, i ha denunciat que “Grècia no té capacitat per processar les peticions d’asil”, com preveu l’acord.
Atenes tem els efectes dels atacs de Brussel·les
Les autoritats gregues van condemnar en els termes més forts els atemptats de dimarts a Brussel·les i alerten també que poden tenir conseqüències en la gestió de la crisi de refugiats, quan tot just acaba d’entrar en vigor l’acord de la UE per deportar a Turquia tots els migrants i refugiats que arribin a les illes gregues. Segons explicava ahir el portal grec Macropolis,a Atenes consideren que Turquia no s’està prenent prou seriosament el seu nou paper de vigilant de la frontera europea: més de 52.000 nouvinguts continuen atrapats al seu territori i, tot i que les arribades han disminuït, continuen arribant pasteres a les illes.
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va trucar dimarts a la cancellera alemanya Angela Merkel per demanar-li que pressionés més Ankara per aturar el flux. També es va queixar davant de l’OTAN que la seva missió naval a l’Egeu, operada en col·laboració amb els guardacostes turcs i grecs, no està servint per desarticular les xarxes de traficants. El govern grec tem que després dels atemptats els governs europeus siguin més reticents a acollir refugiats -encara que els autors identificats fossin belgues- i que les polítiques xenòfobes dificultin el compromís de reallotjar legalment un refugiat de Turquia per cada un que sigui deportat.
