Obama rebutja l’oleoducte Keystone XL a les portes de la cimera de París
BarcelonaUna victòria per als ambientalistes
El president nord-americà Barack Obama va aturar ahir el projecte del macrooleoducte Keystone XL, després d’anys de polèmica. Des de la Casa Blanca, Obama va proclamar que l’oleoducte, que havia d’unir les terres bituminoses del Canadà amb les refineries del golf de Mèxic amb una conducció de 2.735 quilòmetres, “no serveix als interessos nacionals dels Estats Units”. Els grups ambientalistes havien convertit el cas en una prova de foc per al compromís de lluita contra el canvi climàtic de l’administració Obama i el projecte, aprovat pel Congrés de majoria republicana, es va convertir en un tema d’enfrontament polític de primer nivell. Obama havia paralitzat cautelarment el projecte el 2012.
Obama va voler treure ferro a la polèmica. L’oleoducte “no és ni un remei miraculós per a l’economia”, com argumentaven els seus partidaris (inclosos els sindicats, que asseguraven que crearia 50.000 llocs de treball), ni tampoc “una via ràpida cap al desastre climàtic”, com defensaven els seus detractors (que auguraven fuites o la contaminació de grans aqüífers). Però a les portes de la cimera de París sobre el canvi climàtic, va voler reiterar la promesa que els Estats Units exerciran un lideratge global “per protegir l’únic planeta que tenim”. “Mentre puguem”, va afegir.
Un projecte amb poc futur
A principis de setmana la petroliera TransCanada, responsable del projecte, havia congelat la sol·licitud del permís, després de set anys insistint en la necessitat de l’oleoducte. Quan el va posar sobre la taula, havia de permetre duplicar la producció de les terres bituminoses d’Alberta (un tipus de petroli més contaminant), i necessitava noves rutes d’exportació. La caiguda del preu del petroli va acabar amb la viabilitat econòmica del projecte. Els defensors de l’oleoducte argumentaven la necessitat dels Estats Units de garantir-se el subministrament energètic amb països amics, però de fet el Canadà i Mèxic ja són els seus principals proveïdors.
Després d’anys de manifestacions, els detractors celebraven el triomf. “Ho hem esperat molt de temps. Em sento com si les botes haguessin vençut per un cop les corbates del petroli: això ha sigut una victòria dels ramaders i els agricultors. Per primer cop nosaltres, i no els salons del Congrés, hem decidit sobre una gran infraestructura”, deia Jane Fleming Kleeb, de la Coalició Ciutadana de Nebraska.
