Obama reconeix els “sacrificis del poble grec”

El president dels EUA aprofita l’última gira com a president per mitigar l’efecte Trump a Europa

Barack Obama va començar dimarts a Grècia el que serà el seu últim viatge a l’estranger com a president dels EUA, que té com a missió tranquil·litzar els seus aliats europeus, encara en estat de xoc per la victòria de Donald Trump a les presidencials. Tan bon punt l’avió d’Obama va aterrar a Atenes dimarts al matí, Panos Kammenos, actual ministre de Defensa grec, va donar-li les gràcies en nom del poble grec “per l’ajuda a Grècia en temps difícils”. El partit opositor Nova Democràcia també va celebrar la visita perquè “establir lligams de cooperació mútua amb els EUA constitueix una part fonamental” de la seva “estratègia nacional”. L’actual coalició governamental, Syriza-ANEL, va més enllà i espera que la visita del quart líder nord-americà que trepitja Grècia tingui resultats immediats sobre l’economia.

“Molta gent a Grècia no pot suportar més austeritat, per això és important que Obama sigui aquí i després vagi a Berlín [següent etapa de la gira]”, va assegurar Alexis Tsipras, l’actual primer ministre grec, en la roda de premsa posterior a la trobada entre els dos líders. Grècia, que ha aplicat al peu de la lletra totes les mesures d’austeritat que li demanen els seus creditors, ha demanat incansablement un alleugeriment del seu deute, una llosa que arriba al 180% del PIB del país. El Fons Monetari Internacional (FMI) comparteix aquesta demanda però la veu de més pes a la troica, Alemanya, de moment es mostra reticent a asseure’s a una taula de negociació i fa passar amb raons Grècia, tot i que no tanca les portes a renegociar-ne les condicions en un futur pròxim.

“Els sacrificis del poble”

En l’esperada i extensa conversa entre Tsipras i Obama, el líder nord-americà va reconèixer tant “els sacrificis del poble grec” com els seus “progressos” durant els últims anys en el terreny econòmic, va elogiar la tasca d’acollida dels refugiats i va assegurar que aquests esforços donaran resultats aviat. Amb el mateix optimisme, tal com Tsipras esperava, va comprometre’s a persuadir els creditors de Grècia per reestructurar part del seu deute. Va prometre que Washington seguirà treballant “colze a colze” amb Atenes. “El Fons Monetari Internacional ha dit que un alleugeriment del deute és crucial. Seria bo per a Grècia, per a la UE, per als EUA, per al món”, va dir Obama.

Durant l’estada del president nord-americà al continent, els socis europeus esperen resoldre una de les grans incògnites que es van obrir amb el desenllaç de les eleccions nord-americanes: el futur de l’OTAN. Trump, en campanya, havia assegurat que aquesta aliança militar intergovernamental havia quedat “obsoleta”.

Abans de travessar l’Atlàntic, des de Washington, Obama va afanyar-se a recalcar en una roda de premsa que el president electe, Donald Trump, li havia expressat la setmana passada un “gran interès” per mantenir l’essència de les relacions estratègiques que els Estats Units havien consolidat arreu del món. Per això, Obama va confirmar dilluns que un dels missatges que transmetria a Europa és “el compromís [de Donald Trump] amb l’OTAN i l’aliança transatlàntica”. En aquest sentit, va agrair l’enorme despesa militar de Grècia, que arriba al 2% del PIB.

Manifestacions a Atenes

Les autoritats gregues van desplegar 4.000 policies a les principals avingudes i carreteres del centre d’Atenes, on es va restringir la circulació. Franctiradors i 300 agents nord-americans vigilen els passos del president Obama durant aquests dies a Grècia. Aquest estat d’alerta també va afectar les diverses protestes que van tenir lloc al centre de la capital grega. Els manifestants –uns 7.000–, que veuen el president dels Estats Units com un “dels principals representants de les forces imperialistes mundials”, no van desconvocar les mobilitzacions malgrat l’expressa prohibició del govern grec de manifestar-se aquests dies.