EDUCACIÓ

Onze professors s’han suïcidat a França en els últims dos mesos

La sobrecàrrega de feina i l’actitud d’alguns nens els porta a una situació límit

“Avui, dissabte, m’he despertat horriblement cansada, extenuada després de només tres setmanes d’escola”. Així comença la carta que va escriure la directora d’una escola a tocar de París abans de suïcidar-se el 21 de setembre al mateix vestíbul del col·legi on treballava. “La feina dels directors és esgotadora perquè sempre hi ha petits problemes que s’han de resoldre, i això ocupa tot el nostre temps i molt més del temps que se’ns paga. Al final del dia no sabem gaire què hem fet”, també deia al text.

Si bé la història d’aquesta docent ha marcat l’opinió pública a França per la seva violència, no és un cas únic. Des de l’inici d’aquest curs escolar, és a dir, en dos mesos, 11 professors s’han suïcidat a França. Durant el curs escolar passat ho van fer 58 treballadors del ministeri d’Educació. És la primera vegada que el ministeri fa pública la xifra de suïcidis, tot i que sindicats com ara SUD Éducation la demanaven des de feia anys. “Ho amagaven per evitar que hi hagués una presa de consciència del nombre de suïcidis a l’ensenyament”, denuncia la sindicalista Nara Cladera.

“Hem aconseguit que ens diguin les xifres, però seguirem comptant els morts”, assegura a l’ARA Alain Brousse, del sindicat UNSA. Des de l’associació L’Autonome de Solidarité Laïque, en defensa també dels ensenyants, expliquen que des de l’inici d’aquest curs han rebut una allau de trucades de professors esgotats com mai havia passat.

Sols i ofegats de problemes

Professora des de feia més de 30 anys, Christine Renon -la directora que es va suïcidar- lamenta a la seva carta de comiat la falta de suport dels seus superiors, la solitud de l’ofici, l’acumulació de tasques administratives i la sensació d’haver d’estar apagant focs cada dia. És una llista de queixes amb la qual s’identifiquen molts mestres i professors. “Ens han suprimit les ajudes administratives des de fa dos anys. Això significa que un director ha de deixar la classe que està impartint per anar a obrir la porta al repartidor perquè no hi ha ningú més per fer-ho”, exemplifica Brousse. Els directors d’escola francesos, amb l’excepció dels de París, no deixen de fer classe.

A l’absència de personal administratiu s’hi afegeixen les faltes de respecte per part de l’alumnat, però també de pares i mares. “La imatge del professorat s’ha degradat considerablement”, apunta Brousse. “El lloc que ocupen els infants a la societat també ha canviat”, continua aquest sindicalista del sud del país, que afegeix que actualment a casa els nens són tractats com reis.

“Alguna vegada algun alumne fins i tot m’ha tractat de meuca o se m’ha acostat massa per fer-me por”, confessa una professora d’història i francès en un institut de formació professional de París. No és una excepció: “Una altra vegada va ser el pare d’un alumne el que va tenir una conducta amenaçadora perquè li havia dit que no estava satisfeta amb el comportament del seu fill”, segueix explicant la professora. Una altra mestra lamenta que, en el seu cas, van ser un grup de pares els que van conxorxar-se per obligar-la a canviar d’escola. El motiu: era “massa severa” amb els seus fills de 10 anys. “Es van aliar perquè els infants es queixessin del meu comportament, i de vegades provocaven situacions en què semblava que la meva actitud fos violenta. Per exemple, es posaven davant meu perquè els empenyés perquè em deixessin passar o bé, directament, dient que havia dit el que no havia dit”, detalla.

Segons Brousse, el ministeri no dona suport ni acompanya el personal docent en aquests casos, una opinió que comparteix aquesta mestra: “La jerarquia sempre vol estar al costat dels pares per no tenir problemes”. Els càrrecs superiors de l’educació nacional francesa tampoc es van ocupar de Jean Willot, un professor de 57 anys que es va suïcidar al març, després que la mare d’un alumne l’hagués denunciat perquè deia que havia esgarrapat el seu fill. “Quan Willot va saber que l’havien denunciat va telefonar a la seva inspectora, però ella li va dir que no podia atendre’l fins a l’endemà”. Brousse reconeix que els inspectors també estan sobresaturats, però afegeix: “És com dir-li a algú que s’està ofegant que li portaràs un salvavides demà”.

A més de tot això, el professorat es queixa que estan desbordats per la paperassa. “El ministeri demana cada vegada més als professors que facin informes i que omplin anàlisis per assegurar-se que les reformes que s’han instaurat funcionen, una feina que va més enllà d’ensenyar”. Si bé la jornada laboral estipulada és de 35 hores a la setmana, diversos docents consultats asseguren que en fan més. “Alguns dies començo a dos quarts de nou del matí i surto de l’institut a dos quarts de vuit del vespre”, expliquen, uns horaris que també confirmen des del sindicat UNSA. “Els professors treballen unes 40 hores a la setmana de mitjana a França”, assegura Brousse.

Tot i que representants del personal docent i de la cartera d’Educació es van reunir fa tres dies, des de SUD lamenten que “el ministre no aporta cap solució davant aquests suïcidis”. Els representants dels docents proposen mesures com ara un número de telèfon com el que es va proposar als policies, un cos també molt tocat pels suïcidis. D’aquesta manera, els mestres que ho necessitessin podrien parlar amb psicòlegs o personal especialitzat en dret. La resposta del representant del ministeri va ser dir que no tenien “una vareta màgica” per evitar casos com el de Christine Renon.

Més continguts de