ENTREVISTA

Pablo Fajardo: “Si fóssim nord-americans la petroliera ja hauria pagat”

Advocat de la Unió d’Afectats per les Operacions de Texaco 

La de Pablo Fajardo és la lluita de David contra Goliat. El David són les comunitats indígenes i camperoles de l’Amazònia equatoriana i el monstre abatut és la petroliera nord-americana Texaco, absorbida posteriorment per la multinacional Chevron. El 2012 un tribunal de l’Equador va condemnar l’empresa a pagar 9.500 milions de dòlars per indemnitzar els damnificats i regenerar la gran àrea afectada.

Quin és l’origen del conflicte?

Texaco va obtenir una concessió per explotar el petroli a l’Amazònia equatoriana el 1964 en una extensió d’1,4 milions d’hectàrees [tres vegades Catalunya]. L’empresa va abocar de manera directa i intencionada més de 60.000 milions de litres d’aigua tòxica als rius. Hi havia petroli per tot arreu; les terres i l’aigua es van començar a omplir de petroli i van quedar inservibles per acollir vida.

És un desastre intencionat?

Texaco volia una regió erma i es va negar a invertir en mesures mediambientals per no reduir els seus beneficis. Va cobrir 1.500 quilòmetres de carreteres amb petroli cru per evitar, deien, la pols. Per defensar-se diuen que la tecnologia no era prou avançada, però hem demostrat que no és cert. L’American Petroleum Institute publica el 1962 un llibre en què es dedica un capítol a la reducció de l’impacte ambiental. El capítol va ser escrit per un tècnic de Texaco. Donaven lliçons al món, però no s’ho aplicaven.

Quins altres efectes hi ha hagut?

Els tòxics també han causat la mort d’almenys mil persones per càncers, leucèmies, avortaments... I hi vivien els pobles sansahuaris i tetetes, extingits en els primers cinc anys d’activitat de l’empresa.

Què va passar?

No tenim resposta. Quan l’empresa va arribar al poble cofan, el xaman va traslladar-lo a una altra zona, on també hi havia petroli. Però els cofan es van plantar. Segons expliquen, Texaco va iniciar una estratègia per alcoholitzar els homes; el xaman va morir alcoholitzat. Era el triomf de Texaco. Hi va haver una actitud racista de l’empresa, un genocidi. El cap dels advocats va dir que l’Amazònia és una part de la indústria petroliera i no hi havia d’haver éssers humans. Estic convençut que si les víctimes fóssim nord-americanes, Chevron hauria pagat.

No hi ha hagut desenvolupament?

Texaco operava en deu regions equatorianes, que són les més pobres del país. Després de tanta riquesa la població continua sent pobra perquè tot anava per a l’empresa.

Quan es planteja el procés judicial?

Texaco va treballar fins al 1990 a l’Equador i el 1993 vam plantejar la nostra demanda als Estats Units perquè Chevron, que havia comprat Texaco, pagués el cost de reparació.

I van guanyar.

L’any 2003 comencem el procés: vam recollir 106 proves pericials, 80.000 resultats d’anàlisis d’aigua, testimonis de més de 40 camperols i indígenes, experts... Vam acumular 215.000 fulls del judici i el 2012 el tribunal va trobar culpable l’empresa, que va ser condemnada a pagar 9.500 milions de dòlars per reparar el dany causat. En l’apel·lació es va ratificar la sentència.

Però encara no han vist ni un cèntim?

El problema és que durant els anys de litigi Texaco va retirar tots els actius del país i no en va quedar ni un centau. Llavors comencem una altra batalla per cobrar fora, però hem topat contra el sistema d’impunitat corporativa que regeix al planeta. Hem hagut d’acudir a altres països on Chevron és present, com el Canadà, el Brasil o l’Argentina, i també hi trobem dificultats.

Quin ha sigut el resultat?

Al Canadà hi ha un jutge que reconeix la responsabilitat de Chevron però matisa que el deute és de Chevron Corporation, i els actius que té al Canadà són de Chevron Canada, una empresa autònoma, tot i que hi ha proves contundents que són la mateixa empresa. Chevron s’amaga per evitar responsabilitats en la comissió de crims. Fins i tot hem recorregut al Tribunal Penal Internacional, però la justícia internacional no protegeix drets humans, pobles indígenes, el medi ambient, la terra... Està dissenyada per protegir inversions i inversionistes.

El gran poder invisible.

La nostra no és una lluita contra Chevron sinó contra el sistema d’impunitat corporativa que té coaccionat no només el sistema capitalista sinó els governs, l’ONU.

Satisfets amb els 9.500 milions?

Hi ha un dany generat que és absolutament irreparable. Hi ha dos pobles indígenes que es van extingir. Com es computa aquesta pèrdua? Quant valen? Hi ha un ecosistema destruït, ¿com es recupera o com es generen les condicions perquè es pugui recuperar? Quant val una vida humana? El desastre va ser 30 vegades més gran que el vessament de l’ Exxon Valdez i potser 80 més que el de BP al golf de Mèxic. BP ha pagat més de 40.000 milions de dòlars.

No és just.

L’objectiu per a les dues parts és evitar crear precedents. Chevron no paga perquè no vol que ningú torni a atrevir-se a denunciar grans empreses, i nosaltres denunciem perquè no volem que això es torni a repetir.

Més continguts de