El Papa obre la porta perquè les dones puguin batejar i casar
Francesc veu bé crear una comissió que determini l’abast del diaconat
RomaDesprés d’haver obert els braços als divorciats i als homosexuals, ara els toca a les dones. El papa Francesc va sorprendre ahir acceptant estudiar “la possibilitat avui dia” que les dones puguin ser ordenades diaques, que és el grau immediatament inferior al sacerdoci. Joan Pau II havia tancat i barrat aquesta porta.
Francesc, conscient de les reticències que provoca en bona part de la jerarquia eclesiàstica cada nova obertura, pensa anar, això sí, a poc a poc i amb prudència. Ara, però, el debat en la comunitat catòlica està servit.
L’absència de gestos cap a la dona, més enllà de paraules encoratjadores, és una de les crítiques que els catòlics més oberts han fet a Francesc. L’empenta sobre el diaconat femení que el papa argentí ha acceptat l’han donat les mateixes dones, que li han recordat que durant els primers segles del cristianisme hi havia dones diaques, com recull l’Evangeli, el llibre sagrat dels cristians. Sant Pau, per exemple, a la Carta als Romans, escriu: “Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l’església que és a Cèncrees”.
Durant una trobada ahir amb 900 dones religioses de tot el món al Vaticà, una monja va preguntar al Papa: “¿Per què l’Església exclou les dones com a diaques?” I una altra: “¿Per què no constitueix una comissió oficial que estudiï aquesta possibilitat?” Francesc va respondre que ja s’havia interessat pel tema abans de ser papa, i li havia preguntat a un estudiós quina funció tenien les dones diaques de l’Església dels primers temps. I va afegir, com si pensés en veu alta: “¿Constituir una comissió oficial per estudiar la qüestió? Crec que sí. Seria positiu per a l’Església aclarir aquest punt. Hi estic d’acord. Accepto la proposta. Serà útil per a mi tenir una comissió que ho aclareixi bé”.
Les funcions del diaconat
El diaca, avui dia, és un col·laborador del sacerdot, ordenat pel bisbe, que segons el magisteri de l’Església participa del primer grau de l’ordre sagrat sacerdotal, i té, doncs, una “gràcia sacramental” tot i no ser prevere. El document Lumen gentium del Concili Vaticà II li va donar les funcions “d’administrar solemnement el baptisme, conservar i distribuir l’eucaristia, assistir al matrimoni i beneir-lo en nom de l’Església, portar el viàtic als moribunds, llegir la Sagrada Escriptura als fidels, instruir i exhortar el poble, presidir el culte i pregària dels fidels, administrar els sagramentals, presidir el ritus fúnebre i la sepultura”.
Fins ara, però, han prevalgut les raons d’aquells historiadors de l’Església que sostenen que el diaconat femení, ja en temps de l’Església de sant Pau, no constituïa el primer grau del sacerdoci. Per això ara ja hi ha qui es pregunta si es pot crear un diaconat femení amb funcions diferents al masculí.
En diòcesis com la de Pàdua, recorda La Stampa, s’han creat una mena de diaques femenines, amb vots d’obediència, pobresa i castedat, amb les funcions “d’anunci de la paraula, educació en la fe, caritat, distribució de la comunió i animació de la litúrgia”.
Ahir, davant les religioses, el Papa va afegir: “L’Església necessita que les dones entrin en el procés de decisió. També que puguin guiar una oficina al Vaticà”. “L’Església ha d’implicar les consagrades i les laiques en les consultes, i també en les decisions, perquè li cal el seu punt de vista. I aquest rol creixent no és feminisme, sinó que la coresponsabilitat és un dret de tots els batejats: homes i dones”, va afegir.
