Un vídeo mostra com un suposat míssil iranià abat el Boeing ucraïnès en ple vol

El Pentàgon diu que un míssil llançat per error per l'Iran va fer que l'avió s'estavellés

Són tan sols 19 segons, però el vídeo avançat aquesta matinada pel  New York Times reforça la versió dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units i el Canadà, que assenyalen l'impacte d'un míssil iranià com la causa que va fer caure el Boeing ucraïnès a Teheran. 

Mentre el govern de Teheran s'ha obert a investigar amb nord-americans les circumstàncies del sinistre, el vídeo aporta una nova pista que desmenteix la versió iraniana. Les imatges mostren que es va produir una explosió quan un míssil va topar contra l'aparell en ple vol, moment en què va deixar de transmetre el senyal a l'aeroport i finalment va esclatar i es va estavellar als afores de l'aeròdrom.

La filtració del vídeo arriba poc després que Donald Trump hagués alimentat dijous la teoria que l'accident de l'avió ucraïnès a Teheran no va ser en realitat un accident, sinó que "algú podria haver comès un error a l'altra banda", referint-se clarament a l'Iran. De fet, el president nord-americà ha descartat del tot la possibilitat que es produís un error mecànic en l'aparell. "No crec, personalment, que això s'hagi ni de discutir", ha sentenciat.

El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, també ha assegurat que el seu govern té informació que l’avió va ser abatut per “un míssil iranià”. En total 176 persones van morir a l’incident, entre tripulació i passatgers, dels quals 63 eren canadencs. "Tenim informació d'intel·ligència procedent de múltiples fonts, inclosos els nostres aliats i els nostres propis serveis secrets. L'evidència indica que l'avió va ser derrocat per un míssil terra-aire iranià ", ha declarat Trudeau en una roda de premsa a Ottawa, tot i que també ha precisat que el suposat atac amb un un projectil no hauria sigut deliberat.

Per la seva banda, les declaracions del president nord-americà han tingut lloc pocs minuts després que el setmanari Newsweek hagi publicat que e l Pentàgon ha assenyalat aquest dijous que el Boeing 737-800 de bandera ucraïnesa que dimecres es va estavellar als afores de l'aeroport de Teheran va ser abatut per un sistema de míssils antiaeris iranians, però que segons els seus indicis es tractaria d'un accident casual i no d'un acte premeditat. Un funcionari de l'ens nord-americà i un altre dels serveis d'intel·ligència  han revelat al Newsweek que l'aparell va rebre l'impacte d'un Tor-M1 de fabricació russa que utilitza l'exèrcit de l'Iran.

En canvi, l'Organització de l'Aviació Civil de l'Iran assegura que es va produir un incendi dins de l'aparell abans de l'accident i que l'explosió va ser a causa de l'impacte de l'avió contra el terra. El ministre iranià de Transport, Mohamad Eslami, també ha insistit en la idea que es va produir una "fallada tècnica" a l'avió i ha qualificat de "falses" les altres hipòtesis. "Si els rumors fossin certs, l'avió hauria explotat a l'aire, però no va ser així, perquè es va incendiar a causa d'una fallada tècnica que va provocar que els sistemes de comunicació i control deixessin de funcionar", ha detallat.

Sigui com sigui, Teheran ja ha anunciat que no enviarà al fabricant Boeing la caixa negra de la nau perquè tem que pugui ser traslladada als Estats Units. En canvi, Trump ha rebatut que tard o d'hora l'Iran l'haurà d'entregar. "L'ideal és que la donin a Boeing", ha apuntat, però "si la donen a França o a algun altre país" també li està bé, ha dit. "Va passar alguna cosa veritablement terrible", ha conclòs el mandatari dels EUA en referència a l'incident.

Moren 176 persones a l'estavellar-se un avió a l'Iran

Segons el relat del Pentàgon, l'aparell va deixar de transmetre dades pocs minuts després d'enlairar-se de l'aeroport de Teheran en direcció al de Kíev, poc després que l'Iran llancés míssils contra bases militars a l'Iraq en què hi ha efectius nord-americans i aliats . Més enllà de les informacions de Newsweek, altres mitjans nord-americans han corroborat que el govern considera que és "altament probable" que la caiguda de l'avió fos causada pel tret de míssils antiaeris. Washington ho afirma amb "un alt grau de confiança". No aclareix, però, quina informació tenen els serveis d'intel·ligència nord-americans per fer aquesta afirmació amb tanta certesa.

Fonts anònimes de l'administració, citades per l'agència AP, declaren que es tracta d'informació obtinguda mitjançant satèl·lits i sensors desplegats a la regió, així com possibles comunicacions interceptades pels Estats Units. Segons la CNN, és informació que l'exèrcit i les agències d'intel·ligència recopilen rutinàriament.

El fet que l'avió fos abatut és una de les hipòtesis amb què també treballa l'administració d'Ucraïna. El secretari del Consell de Seguretat d’Ucraïna, Oleksiy Danilov, ha apuntat en un missatge a Facebook que, entre el ventall de possibilitats, es treballa amb una explosió a l'interior de la nau quan ja era en ple vol, però també amb el fet que un dron o un coet haguessin impactat contra l'aparell. Aquesta última hipòtesi està reforçada per les imatges no verificades que han aparegut a les xarxes socials, en què s'aprecien restes de fragments d'un míssil Tor-M1 als voltants d'on va caure la nau.

Entre els investigadors ucraïnesos que s'han desplaçat fins a l'Iran per poder accedir al lloc on va estavellar-se l'aparell i examinar-ne les restes, hi ha diversos experts que ja van treballar en el sinistre del vol MH12 de Malaysia Airlines, que el 17 de juliol del 2014 va ser abatut per un coet de forces prorusses a l'est d'Ucraïna quan volava d'Amsterdam a Kuala Lumpur. En aquella ocasió tampoc no hi va haver cap supervivent entre els 298 ocupants.

Les grans companyies aèries deixen de sobrevolar l'Iraq i l'Iran

El sinistre està provocant molts rumors i hipòtesis, fins i tot a Ucraïna. Tants que, mentre Danilov parlava d'un possible atac premeditat, el president, Volodímir Zelenski, demanava en una declaració televisada aturar les especulacions i les teories conspiratives fins que no hi hagi conclusions de la investigació oberta. En la memòria figura també el cas d'un avió comercial d'Iran Air que va ser abatut pels Estats Units el 3 de juliol del 1988: els seus 290 ocupants van morir. Washington va al·legar que s'havia tractat d'un error perquè havia confós l'aparell amb un F-14 de l'exèrcit iranià.

Per contra, des de l'Iran s'ha apuntat des del principi a un error tècnic de l'aparell que els pilots no van detectar o no van tenir temps de comunicar a la torre de control abans de la caiguda fatal. Boeing està molt pendent de les conclusions de les causes de la caiguda de l'avió ucraïnès. La companyia nord-americana passa per un dels seus pitjors moments arran de la suspensió a tot el món dels vols del model 737 MAX, després que dos avions d'aquest model tinguessin un accident. Això va fer que el conseller delegat de l'empresa, Dennis Muilenburg, fos acomiadat fa tot just unes setmanes.