Perpinyà, feu del Front Nacional
El duel per l'Elisi entre François Hollande i Nicolas Sarkozy es resoldrà demà. Les presidencials han servit per evidenciar la fortalesa de l'ultradretà Front Nacional a la Catalunya Nord.
PERPINYÀA Perpinyà res fa pensar que demà es disputaran unes eleccions presidencials que, si es compleixen les enquestes, capgiraran el panorama polític a França. Hi ha poquíssims cartells electorals al centre de la capital de la Catalunya Nord i, els que hi ha, estan disciplinadament enganxats als plafons habilitats per fer-ho. De tant en tant, algun de furtiu sobre un senyal de trànsit, però de candidats com ara Jean-Luc Mélenchon, del Front d'Esquerra, que van quedar desqualificats a la primera volta el 22 d'abril.
Aquell dia, les urnes van donar gairebé un triple empat entre les principals forces polítiques franceses a la Catalunya Nord. El Partit Socialista (PS), amb François Hollande com a cap de cartell, va guanyar -un resultat històric en aquest departament- amb un 25,96% de vots, seguit de molt a prop, amb un 25,31%, de la conservadora UMP de Nicolas Sarkozy. I en tercera posició, el Front Nacional (FN) de Marine Le Pen amb el 24,23%, un resultat molt per sobre de la mitjana de tot el país.
"No és un dels millors resultats del Front Nacional a Perpinyà", explica l'alcalde de la capital del Rosselló, Jean-Marc Pujol, de la UMP, que recorda que a finals dels 80 i els 90 el percentatge del FN a la ciutat era de fins al 35%. "La inquietud és que ara la ultradreta treu bons resultats a tot el país, no només aquí", assegura l'alcalde.
Pujol manté la teoria que només un 3% dels votants del Front Nacional són ferms simpatitzants de les teories de l'extrema dreta, "la resta és un vot de rebuig a la classe política lligat a la crisi, aturats o joves que no troben feina, i també un vot d'inquietud per la immigració".
"Aquest important vot als Pirineus Orientals -explica Katia Mingo, del partit Europa Ecologia-Els Verds a Perpinyà- es deriva del rancor que arrosseguen els pieds noirs (francesos que van haver de marxar d'Algèria quan el país es va independitzar fa 50 anys) que es van instal·lar aquí". Per Mingo, el FN "és un perill democràtic que posa de manifest la incapacitat dels polítics de sintonitzar amb el poble".
El Front Nacional es defensa
"A mi m'entristeix que ens tractin d'extremistes -es queixa Bruno Lemaire, conseller de Marine Le Pen i dirigent del Front Nacional a Perpinyà-. Per mi és un insult". Lemaire lamenta que sota aquesta etiqueta s'amagui un "apriorisme que impedeix que es pugui discutir i els problemes de França només es resoldran si hi ha un debat", conclou.
"França té cinc grans problemes, la immigració, la moneda, la desindustrialització, l'atur i la seguretat", assegura Bruno Lemaire, que considera que Marine Le Pen és l'única persona capaç d'afrontar-los. Ni Hollande ni Sarkozy. "El que falla és el sistema, mentre no desafiem la troika que formen la UE, el BCE i l'FMI, no tenim cap esperança de sortir de la crisi", s'envalenteix aquest dirigent del FN que té contacte directe amb Marine Le Pen.
I és que la líder d'aquest partit passa bona part de l'any a Millars, a tocar de Perpinyà, on té fixada la residència el seu company sentimental i vicepresident del Front Nacional, Louis Aliot, que fa campanya habitualment per a diferents càrrecs electes a la Catalunya Nord.
Els efectes de la crisi
Per acabar d'alimentar el vot descontent amb la situació econòmica, els Pirineus Orientals pateixen amb més cruesa els efectes de la crisi pel fet que el Llenguadoc-Rosselló és una de les regions més pobres de França, l'atur no hi para de créixer i hi ha indicadors alarmants que l'economia no se'n surt.
"No és una zona industrial -assegura l'alcalde de Perpinyà- la nostra economia es basa en els serveis, el sector turístic, i l'impacte de la crisi en aquests àmbits no ha estat tan greu". Però tot i així, els Pirineus Orientals tenen una de les xifres més altes d'atur al país -el 13,7%- perquè molts francesos sense feina s'instal·len a la regió atrets pel bon clima i un preu de la vivenda més econòmic.
Un dels grans plans de l'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, per reactivar l'economia dels Pirineus Orientals és el que ell anomena girar la mirada cap a Catalunya . "L'espai geogràfic català és per a la meva ciutat l'únic espai de futur, estem massa lluny de Montpeller i de París", assegura Pujol, que espera que quan entri en funcionament a partir del 2014 la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Perpinyà, i les dues ciutats estiguin a només 50 minuts de tren, s'incrementin les relacions nord-sud.
El duel Hollande-Sarkozy
Mentrestant, França elegirà demà un president per a cinc anys. "El més important és que els socialistes acumularan un poder que mai s'ha vist a la República: la presidència, el Senat, aviat el govern i la gran majoria del poder regional", assegura Jordi Vera, el líder de Convergència Democràtica de Catalunya a Perpinyà. La seva formació no ha fet campanya per a cap candidat en aquestes presidencials, "tothom sap que guanyi qui guanyi faran la mateixa política", assegura Vera, que lamenta que durant la campanya no s'ha tractat del gran problema del país, que és l'economia, sinó que el debat s'ha centrat només en la preservació de la identitat republicana .
En aquesta mateixa línia, l'alcalde de Perpinyà retreu als dos candidats a president, tot i que ell fa campanya per Sarkozy, "que ningú no ha parlat de la greu situació econòmica de França, que s'assembla molt a la que es viu a Espanya, amb un alt endeutament públic i costos laborals insuportables". "És com si els francesos no volguessin veure la gravetat de la situació, com si preferissin fer-se els cecs", conclou.
