El PP s'alia amb la ultradreta per evitar que l'Eurocambra defensi els rescats al Mediterrani

Tomben una resolució que reclamava obrir ports i aturar la criminalització de les ONG

Dos vots de diferència han impedit que aquest dijous l'Eurocambra fes una crida als estats de la Unió Europea per prendre un rol actiu en el rescat de persones migrades al Mediterrani, obrir ports i aturar la criminalització de les ONG que salven vides al mar. Però aquests dos vots de diferència s'expliquen perquè la família conservadora del Partit Popular Europeu ha unit forces amb la ultradreta i els euroescèptics en contra d'una resolució que recollia aquestes reclamacions, entre d'altres. La resolució s'ha tombat amb 288 vots a favor, 290 en contra i 36 abstencions. El resultat de la votació ha arrencat l'aplaudiment d'eurodiputats com els de Vox i Marine Le Pen, se n'ha felicitat via Twitter. 

La resolució tombada comptava amb el suport dels socialistes, liberals, verds i l'Esquerra Unitària Europea i es va debatre a la Comissió de Llibertats i Justícia amb l'objectiu de sumar la família conservadora dels populars i aconseguir un missatge unitari de l'Eurocambra ara que ha de començar un nou mandat a la Comissió Europea. Finalment, però, el Partit Popular Europeu s'hi ha oposat. El text de la resolució és una crida ambiciosa a la Unió Europea i els estats membres perquè s'impliquin per salvar vides al Mediterrani tenint en compte que des del 2014 cap estat de la UE ha pres la iniciativa per dur a terme operacions de cerca i rescat, sinó que són les ONG les que han ocupat aquest rol malgrat que s'hagin tancat els ports i fins i tot siguin perseguides per autoritats com passa a Itàlia. 

El text recorda als estats les seves obligacions en matèria de recerca i salvament i demana que hi tinguin un rol actiu que també compti amb el suport de la Comissió Europea amb finançament i també en la coordinació d'operacions d'aquest tipus per exemple a través de la guàrdia europea de fronteres Frontex per evitar que les ONG o els vaixells de la marina hagin d'omplir aquest buit. Cal recordar que la Unió Europea ha endurit en els últims anys les seves fronteres i el seu enfocament de la política migratòria, amb un Acord de Dublín caducat i estancat que no aconsegueix consens per ser reformat, com a prova també el resultat d'aquesta votació a l'Eurocambra. 

Fi de la criminalització de les ONG

També posava especial atenció en la voluntat de demanar als estats de la UE que deixin de criminalitzar les ONG que salven persones de morir en naufragis al Mediterrani. Fa només tres mesos la capitana del vaixell de rescat humanitari Sea Watch, Carola Rackete, va quedar en llibertat a Itàlia després que les autoritats del país l'arrestessin per desembarcar 40 migrants a Lampedusa sense permís oficial. També els membres d'Open Arms han denunciat haver rebut amenaces de sanció del govern espanyol si efectua rescats al Mediterrani.  

Per això, s'exigia obertament que els estats membres mantinguin oberts els ports als vaixells de rescat de les ONG. I, vistes les últimes mesures preses per les autoritats italianes, demanava a la Comissió Europea que examini mesures preses per estats membres que impedeixen que vaixells de rescat entrin a les seves aigües o als seus ports sense autorització prèvia i determini si aquestes mesures "s'ajusten a la legislació de la UE en matèria d'asil". També demanava a l'executiu comunitari que emeti una guia que especifiqui quines formes d'assistència poden ser considerades o no un delicte. 

L'altre gran assumpte pendent a nivell europeu és la política d'externalització del control migratori en països com Líbia a qui han denunciat diverses ONG però també l'ONU. Per això, la resolució també volia instar Brussel·les a ser més transparent sobre l'ús que es fa dels fons europeus destinats a les guàrdies costeres de països com Líbia, Turquia, Egipte, Tunísia i el Marroc, i demana explícitament que "s'examinin les acusacions de greus violacions dels drets fonamentals".

Tot plegat hauria sigut una resolució més de les múltiples que aprova l'Eurocambra i que no tenen cap vinculació legal, sinó que serveixen per llançar un missatge polític des d'una de les institucions europees. Tot i això, des del Partit Popular Europeu han considerat que el text és "insubstancial", que no ofereix solucions pràctiques i que ho posa fàcil als traficants de persones, i han fet pública una proposta alternativa en què es demana als estats "augmentar les esforços en les operacions de rescat i salvament" però no es fa referència a les ONG i es demana fer diferència entre els migrants econòmics i els demandants d'asil. La qüestió migratòria és un dels punts en què la família conservadora ha trobat més sinergies amb la ultradreta a l'Eurocambra. Que la futura presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, bategés la vicepresidència que aglutina immigració i seguretat amb el nom de "Protegir l'estil de vida europeu" ja es va interpretar per la resta de grans grups com una concessió a les forces ultraconservadores que, per ara, no s'ha rectificat.