Portugal treu matrícula en educació
La millora dels resultats es produeix en unes escoles amb professors envellits i cremats
Enviada Especial A Lisboa“Nosaltres no tenim un MaikelJotaFox”, diu un consultor empresarial portuguès pronunciant el nom de l’actor de Retorn al futur amb tots els sons castellans al seu abast, malgrat que el seu és un anglès nivell gairebé nadiu. La broma amaga les diferències amb Espanya perquè Portugal ha aconseguit en els últims 20 anys deixar les últimes posicions de l’informe PISA, que examina l’alumnat de 15 anys. Els portuguesos són els únics que milloren dels països de l’entorn i destaquen en matemàtiques, ciències i anglès, llengua present a les televisions perquè les pel·lícules i les sèries s’emeten en versió original subtitulada.
Com passa amb l’economia, els aplaudiments per la situació se senten més fora que dins. João Costa, secretari d’estat d’Educació, valora l’evolució “contínua i sostinguda” però rebutja parlar de “miracle educatiu” portuguès -un dels qualificatius que, com el de “la nova Finlàndia”, s’han fet servir per resumir la situació- perquè no està garantit que l’escola sigui un “ascensor social”. El mateix diagnòstic que fa Isabel Flores, secretària general de l’Institut per a les Polítiques Públiques i Socials de Lisboa, que porta anys investigant el sistema educatiu del país i que adverteix que “els pobres o molt pobres no arriben a la universitat i la majoria dels alumnes de carreres com medicina o enginyeria tenen pares universitaris”. Pobresa i baixa instrucció com a binomi insalvable. L’OCDE, l’organisme internacional responsable del PISA, constata que a Portugal el pes del nivell d’instrucció dels progenitors condiciona més l’èxit dels fills que en altres països. Així, la investigadora aconsella no fer grans festes i demana mirar amb detall que el 22% dels alumnes portuguesos no han après gaire, segons l’informe internacional, el doble que a Finlàndia.
Pares formats
El polític i l’acadèmica coincideixen altre cop en no donar una fórmula o unes mesures innovadores. “Quan surts de tan avall com nosaltres és fàcil créixer més”, etziba Flores. No obstant això, enumera indicadors que poden ser “bones pistes” per trobar explicacions: l’augment del nivell educatiu dels portuguesos nascuts als 70, la primera generació plenament escolaritzada, que ha fet que hi hagi pares involucrats en l’educació dels fills; l’ampliació de la preescolar a gairebé tots els nens, i la reestructuració d’horaris per permetre als alumnes de primària fer extraescolars, desgrana.
El secretari Costa reparteix mèrits amb governs anteriors per justificar l’aparent èxit i es refereix als mestres i els directors, amb qui ha mantingut enfrontaments encesos per la falta de recursos. Com a Catalunya, Portugal també ha apostat per donar poder als centres i, en aquest sentit, Costa assenyala com un èxit que l’autonomia permet dotar el professorat “amb més eines de gestió curricular”.
Però, lluny d’aquestes bones paraules, Flores conclou que els professionals són els que tiren endavant, malgrat la picabaralla política i que als centres sovint no arriben les mesures que s’aproven, així que els professors “continuen la seva missió” i es dediquen a “treure el millor rendiment” dels estudiants.
Professors i mestres se senten maltractats i “faltats al respecte” pel govern, que acusen de no atendre les demandes laborals malgrat els “evidents esforços” que ells van fer quan la inversió va caure a la meitat (va arribar al 3% del PIB). Amb el govern anterior, les plantilles es van retallar i el sou es va abaixar un 10%. S’ha recuperat salari, però no hi ha noves contractacions i les que es fan són temporals i precàries, així que el professorat necessita urgentment “rejovenir-se”, denuncia Mário Nogueira, secretari general de Fenprof, la federació sindical de professors, que ha plantat batalla al carrer traient 100.000 professors. “Ara ja no podríem perquè no som tants”, matisa el sindicalista, assegut al seu despatx ple de grans rellotges penjats a les parets que van a deshora: “Recorden els 9 anys, 4 mesos i 2 dies que la nostra carrera professional ha estat congelada”, explica. El govern diu que no té els més de 600 milions d’euros que caldrien per pagar retards.
La plantilla a l’educació primària i secundària té una mitjana de 54 anys i, segons dades de Fenprof, hi ha més persones més grans de 60 anys que no pas de menys de 40, però el pitjor és que d’aquí cinc anys es jubilen 2.000 professors i hi haurà problemes per cobrir vacants en moltes de les matèries, perquè les precàries condicions de sobrefeina -un terç estan cremats professionalment- i els sous congelats fa que els joves llicenciats es repensin la docència. L’estat promociona l’educació contínua de les plantilles i avui molts dels professionals tenen un màster, és a dir, que estan ben formats i tenen “vocació”, subratlla el sindicalista. El diagnòstic de Flores és clar: “La resiliència i la dedicació dels professors és el motor d’un millor aprenentatge”.
Concerts reduïts
Portugal ha fet passos per reduir el fracàs escolar i en una dècada ha passat del 22% a l’11,8%, una xifra rècord però que encara ha d’ajustar si vol aconseguir arribar al 10% el 2020. Ha fet més. En un país amb una alta consideració per l’escola pública, el govern socialista va fer-hi una aposta total a l’acabar amb el concert econòmic de centres pròxims a escoles públiques i la majoria dels alumnes van passar sense problemes al sistema públic, al qual assisteix el 80% de l’alumnat.
