IMMIGRACIÓ

Proactiva Open Arms farà servir drons als rescats al Mediterrani

Els aparells facilitaran la localització dels immigrants a la deriva i filmaran tota l’activitat de l’ONG

Trobar i rescatar les barcasses d’immigrants a les aigües del Mediterrani que separen Líbia d’Itàlia és una feina complicada. La zona és enorme, les embarcacions, precàries, l’estat de la mar i la climatologia no sempre són favorables i el temps és un factor clau: de vegades la diferència entre un rescat i una tragèdia depèn de minuts. Per facilitar l’operatiu i la presa de decisions de vida o mort, l’ONG Proactiva Open Arms està treballant per incorporar una nova tecnologia: els drons, avions no tripulats capaços de rastrejar una gran superfície de mar i enviar imatges en temps real al vaixell perquè els responsables de la missió tinguin més informació per decidir com actuar.

“El projecte consisteix a desenvolupar dos tipus de drons: un de recerca que voli de forma autònoma, seguint un patró programat, durant moltes hores i en zones on no voldríem haver d’enviar embarcacions per no entrar en aigües territorials de Líbia -explica Gerard Canals, coordinador de l’ONG badalonina-, i un segon tipus de dron que pugui gravar tot el que passa durant un rescat des d’una perspectiva elevada i poder recollir proves objectives en cas que, com ja ens ha passat, ens investiguin per la nostra activitat”, afegeix Canals, referint-se al procés judicial que es va obrir al març a Itàlia contra Open Arms per suposada immigració il·legal i associació criminal, dues acusacions que els jutges van acabar desestimant.

El projecte es fa de la mà de la Fundació Hemav, una entitat sorgida de l’empresa del mateix nom, especialitzada en intel·ligència artificial i l’ús civil de tecnologia dron aplicada a sectors com l’agricultura, l’energia i la construcció. “Així ha sorgit Fredda, un projecte basat en l’ús de drons per salvar vides”, explica Àlex Gomar, president de la Fundació. Treballen amb estudiants d’enginyeria i altres voluntaris que ara posaran els seus coneixements al servei de l’ONG de salvament. “Operar amb drons al mar té algunes dificultats, com el vent o el fet que el punt des d’on el dron s’enlaira i aterra és mòbil, a més d’altres problemes a resoldre, com la humitat. Però per a nosaltres el principal repte és ajustar les prestacions al que l’equip de rescat realment necessita”, apunta. Altres ONG que treballen en el salvament d’immigrants com MOAS -que ara opera amb els rohingyes a Birmània- ja han fet servir drons al Mediterrani. “Hi ha experiències prèvies, però amb drons gairebé de joguina o d’altres que eren militars, amb un cost molt elevat. El que ens plantegem és desenvolupar un dron amb tecnologia professional però adaptat a aquest tipus de feina i que requereixi menys cost i alhora que pugui operar de forma autònoma, donant només una formació bàsica a la tripulació dels vaixells de rescat”, afegeix l’enginyer.

Els voluntaris de la Fundació Hemav treballen per equipar aquests drons amb càmeres òptiques que enregistrin imatges de qualitat i també amb sensors tèrmics que puguin detectar l’escalfor dels cossos durant la nit o amb mala mar. El projecte tècnic ja està a punt, i la Fundació ha engegat una campanya de crowdfunding per recaptar els 120.000 euros que costarà dissenyar i posar en marxa el primer dron, que hauria d’embarcar en un dels vaixells d’Open Arms a finals d’any.

La Fundació Hemav desenvolupa, a més, altres iniciatives socials, com l’ús de drons per combatre les plagues de llagosta a l’Àfrica. També ha posat en marxa un programa per acostar la tecnologia als nens i nenes a les escoles de la Generalitat. L’empresa Hemav va començar el 2012 amb un grup de set enginyers de la UFP i ara té més de 100 treballadors en un total de 14 països.

Una polèmica travessia, en detall

El 15 de març l’ Open Arms va rescatar 218 persones que viatjaven en dues barcasses inflables al Mediterrani central. En ple segon rescat, una patrullera dels guardacostes de Trípoli va amenaçar de mort els voluntaris. Arran d’aquest incident el vaixell va ser immobilitzat durant un mes a instàncies de la fiscalia italiana i els seus responsables van ser acusats d’afavorir la immigració il·legal. Un equip de l’ARA a bord de l’ Open Arms va ser testimoni dels fets, i l’hem reconstruït amb detall en un reportatge multimèdia a partir del relat dels rescatats, la informació del jutge sicilià i els registres de l’ONG.

El cas contra l'Open Arms: crònica dels fets

Més continguts de