Què ha canviat en el nou acord de pau a Colòmbia?

Un mes de negociacions a Colòmbia i a l’Havana han acabat en un nou acord, que aquest dijous se signa i la setmana que ve entra al Congrés per iniciar-ne la tramitació legal. El text ha crescut, ara té 310 pàgines. ¿Però realment ha canviat? ¿I, si ha canviat, en què?

Primer. Els diversos components del no a l’acord i alguns altres sectors (víctimes, organitzacions de dones, fiscalia, cort suprema, militars retirats...) van fer moltes propostes: 172 de realment importants. Entre aquestes, precisions, canvis rellevants però viables o l’anul·lació de punts centrals del text acordat. L’heterogeneïtat de les propostes dels defensors del no era tan gran que l’única gran coincidència era que l’acord no s’inclogués a la Constitució. Qualitativament, moltes de les demandes afectaven, per aquest ordre, la substitució dels conreus il·lícits i les víctimes.

Segon. Les propostes esmentades van ser classificades pel govern, de cara a la negociació amb les FARC, en 57 grups temàtics. Un cop analitzat el nou acord, queda palès que s’han acceptat canvis substantius i precisions en 56 d’aquests grups. L’únic que es manté inalterat és el de la participació política, atès que l’essència d’un acord de pau és, com dic sovint, canviar botes de guerra per vots i urnes.

Tercer. Una mirada detallada, escèptica, permet distingir entre canvis quantitatius i canvis qualitatius. Quantitativament, al Centro Democrático se li han acceptat total o parcialment 46 propostes, i n’hi han rebutjat 42; a l’expresident Pastrana, acceptat totalment o parcialment nou, i rebutjades nou; a les víctimes de les FARC els han acceptat 14 propostes total o parcialment, i els n’han rebutjat una, mentre que als militars retirats (ACORE) els n’han acceptat cinc i els n’han rebutjat una. Ni tan sols a la Fiscalia i la Cort Suprema de Justícia els han acceptat tots els suggeriments. Qualitativament, són molt rellevants precisions en el tema de desenvolupament rural, en justícia transicional i en la qüestió del bloc de constitucionalitat. Concretament, en aquest punt els canvis poden resumir-se així: l’acord no forma part de la Constitució, tot i que servirà per interpretar-la i desenvolupar-la en termes de dret humanitari i drets fonamentals, i només durant 12 anys, un canvi molt important que a més en simplifica la implementació.

Tot plegat, una millora real del text, ara molt més precís, tot i que conserva la seva estructura. Un acord millor i respectuós amb gran part del que han demanat els sectors del no. Tanmateix, no serà el pal de paller d’un acord nacional unànime a causa de la proximitat de les eleccions presidencials.

Més continguts de