Quinze anys després de l’11-S, el judici als responsables no té data

Barcelona“És una vergonya, és el cas de terrorisme més important de la història dels Estats Units i l’estan deixant morir”, es queixa per telèfon des de Nova York Laura Pitter, analista de seguretat de Human Rights Watch. Parla de la “frustració de les víctimes”, els ferits i els familiars de les 2.973 persones que van morir en els atacs a les Torres Bessones de Nova York i que avui encara “esperen que es faci justícia”. Però adverteix que encara els caldrà esperar uns anys més.

Demà se’n compleixen ja 15 anys i l’atac terrorista més mortífer de la història dels Estats Units continua sense una sentència que els resolgui, més enllà de l’execució extrajudicial del líder d’Al-Qaida, Ossama bin Laden, l’any 2011 al Pakistan.

El presumpte cervell dels atacs, Khalid Xeikh Mohammed, i quatre acusats més són encara a Guantánamo a l’espera de judici. Mohammed va ser detingut el 2003. Han passat 13 anys, però el procés judicial -que es va iniciar a la pràctica el 2012 a mans d’una comissió militar- no ha passat de la fase de vistes preliminars, on ha estat ja plagat de polèmiques. Si bé Dzhokhar Tsarnaev, el terrorista que va col·locar les bombes a la Marató de Boston el 2013, va ser condemnat a mort per un tribunal federal només dos anys després de l’atemptat, el judici als suposats responsables de l’11-S no s’espera que arrenqui abans del 2020.

El rerefons de tortures als cinc acusats, aplicades tant a Guatánamo com a les presons secretes de la CIA per on van passar abans d’arribar a l’illa de Cuba, és una de les principals raons del retard. No només perquè els advocats defensors s’agafen un cop i un altre a aquest argument per posar en dubte el procés, sinó també perquè el secretisme que vol mantenir la CIA sobre aquestes pràctiques fa molt difícil avançar. “No és un sistema de justícia com el concebem als EUA, és un sistema híbrid especialment confeccionat amb l’objectiu d’ocultar les proves de tortura”, denuncia James Connell, advocat d’un dels acusats, Ali Abdul Aziz Ali, al Washington Post.

Sens dubte, una altra de les raons del retard és l’hermètic i complex sistema de comissions militars creades especialment per George W. Bush per jutjar aquests casos. “Guantánamo es va crear des d’un primer moment per saltar-se les normes i retenir aquesta gent en secret”, coincideix Pitter. De seguida es va veure que les comissions militars de Guantánamo no s’adequaven a la Constitució dels Estats Units i el 2008 ja van haver de ser reformades. Després, quan Barack Obama va arribar a la presidència, se’n va fer una segona reforma per millorar-ne la legitimitat, però tot i així “encara s’hi permeten proves o testimonis d’oïda que en un tribunal federal no es permetrien”, per exemple, diu Pitter. Uns procediments que barregen aspectes de la justícia civil i la militar, i creen unes “normes pròpies que mai abans han sigut provades” i, per tant, són interpel·lades constantment pels advocats defensors. De fet, cinc de les vuit condemnes aprovades per aquestes comissions, en altres casos, s’han anul·lat a la fase de recurs.

Poques garanties legals

L’advocat defensor de Mohammed, David Nevin, explicava que seria negligent per part seva no insistir en les tortures quan el que es demana per a tots els acusats és la pena de mort. “Si hi ha d’haver tant secretisme i tantes restriccions perquè els advocats exercim la defensa, llavors no pots demanar la pena capital”, deia a Reuters.

Alhora, diverses polèmiques han enterbolit també el procés, des d’una sospitosa trucada feta a un familiar d’un dels acusats al Iemen des de la base de Guantánamo fins a les revelacions, a principis d’aquest mateix any, que un dels jutges havia permès en secret que es destruïssin proves vinculades amb les presons de la CIA, quan mesos abans havia emès una ordre que ho prohibia.

Molts analistes consideren demostrat que les comissions han fracassat i reclamen que es traslladi el judici a un tribunal civil federal, un sistema de provada solvència que ha jutjat i condemnat ja molts acusats de terrorisme, com Tsarnaev.

Però el Congrés dels Estats Units manté bloquejat el trasllat dels cinc acusats de l’11-S des de Guantánamo als Estats Units per al seu judici. Insisteixen que, com a demostració de força, cal donar al terrorisme una perspectiva militar i tractar els atacs com un crim de guerra. “Però tindria molta més força un tribunal federal”, remarca Pitter.

Però a més de l’argumentació pública, hi té molt a veure la voluntat de continuar mantenint fora dels focus mediàtics d’un judici civil els detalls sobre les tortures i els “forats negres” de la CIA fora de territori nord-americà, on Mohammed i els altres acusats van ser repetidament sotmesos al famós waterboarding, per exemple. A Guantánamo, en canvi, és la CIA qui decideix què es pot fer públic o no de les comissions judicials militars.

El “vergonyós” sistema judicial que ha quedat en evidència amb el procés als acusats de l’11-S hauria de ser, de fet, un motiu més per tancar Guantánamo. Però s’ha convertit, en canvi, en un obstacle més que impedeix a Obama complir la seva promesa electoral de tancar la presó militar, ja que el Congrés manté bloquejada la sortida dels cinc acusats.

“Però no tota la culpa és del Congrés -adverteix Pitter-. Obama té molta part de culpa, perquè va tenir tres anys per traslladar aquest cas a la justícia civil en territori dels EUA -durant els tres primers anys de mandat, fins que el Congrés va quedar en mans del Partit Republicà-, però va escollir no fer d’això una prioritat”.

L’Aràbia Saudita, en el punt de mira

La Cambra de Representants dels Estats Units va aprovar ahir una llei que permetrà a les víctimes dels atemptats de l’11-S denunciar l’Aràbia Saudita pels suposats vincles d’aquest país amb el terrorisme. La Casa Blanca i el mateix president, Barack Obama, ja van anunciar que vetarien aquesta llei. Si això passés, el Congrés encara podria anul·lar el veto amb el vot favorable de dues terceres parts de les dues cambres, un fet inèdit en els vuit anys de mandat d’Obama.

Aquesta nova llei, que no cita explícitament l’Aràbia Saudita, limita la immunitat sobirana d’aquells estats involucrats en atemptats terroristes en territori nord-americà. Així mateix, permet als tribunals dels Estats Units processar aquelles persones que conspirin contra ciutadans nord-americans.