Rajoy aposta fort per De Guindos a Europa

Brussel·lesLuis de Guindos, actual ministre d’Economia espanyol i exdirectiu de Lehman Brothers -el banc americà que va fer fallida el 2008 i va actuar com a desencadenant de la crisi financera europea-, ho té tot de cara per convertir-se en el pròxim president de l’Eurogrup, l’organisme europeu format pels titulars de Finances dels països de l’euro. El govern espanyol ha intensificat els contactes i la pressió diplomàtica per col·locar De Guindos en un dels llocs més influents de la política comunitària. És l’aposta de Rajoy per guanyar pes a Europa després de la pèrdua d’influència d’Espanya en les institucions comunitàries.

Els líders de la UE es van reunir ahir a la nit a Brussel·les en una cimera extraordinària per intentar consensuar els càrrecs europeus que s’han de renovar en els pròxims mesos: president del Consell Europeu, alt representant de la política exterior i president de l’Eurogrup. Al tancament d’aquesta edició, els caps d’estat i de govern continuaven negociant a porta tancada, però, segons fonts diplomàtiques, hi ha un cert “consens” en la idea que sigui l’espanyol qui substitueixi l’actual president de l’Eurogrup, l’holandès Jeroen Dijsselbloem.

El nom de Luis de Guindos sona des de fa temps com a futur Mr. Euro, sobretot després de la seva gestió del rescat bancari espanyol. De fet, a diferència dels altres càrrecs que estan en joc, el de president de l’Eurogrup és l’únic que només té un candidat, el ministre espanyol. El principal problema amb què es pot trobar la candidatura de De Guindos és el calendari.

Altres prioritats

Escollir el futur president de l’Eurogrup no és una prioritat perquè el mandat de Dijsselbloem no acaba fins a mitjans del 2015. Només si l’holandès és nomenat comissari europeu -un dels rumors polítics que corren per Brussel·les- i deixa l’Eurogrup es precipitarien les coses. La voluntat del president del Consell, Herman van Rompuy, era deixar tancats ahir tots els càrrecs, però els líders europeus ja admetien a l’entrada de la reunió que la cimera podria servir només com a primer debat sobre els noms però sense decisions en ferm. “En principi avui no es parlarà de la presidència de l’Eurogrup”, assegurava Rajoy moments abans de reunir-se amb Jean-Claude Juncker, el futur president de la Comissió Europea.

Fonts comunitàries explicaven ahir a la nit que la reunió podria acabar en blanc, sense cap nom decidit, i apuntaven a una nova cimera “en les pròximes setmanes”. Els impossibles equilibris que han de fer els líders europeus entre colors polítics, entre els països del nord, de l’est i del sud, i entre homes i dones, compliquen l’acord sobre les persones que pilotaran la Unió Europea en els pròxims anys.

En qualsevol cas, el més urgent és nomenar com més aviat millor un cap de la diplomàcia europea perquè qui ocupi el càrrec serà també comissari d’Exteriors. La Comissió Europea que presidirà Jean-Claude Juncker haurà de quedar definida en les pròximes setmanes, atès que al setembre els futurs comissaris han de passar audiències al Parlament Europeu. Tret de l’alt representant, per a la resta de càrrecs hi ha un cert marge de temps. Algunes fonts, però, apuntaven ahir que “tot forma part d’un paquet” i no es pot nomenar només una persona.

Lituània contra Renzi

La italiana Federica Mogherini, ministra d’Exteriors del govern de Matteo Renzi, era fins fa poc la clara favorita per ocupar el càrrec d’alta representant, però ahir els països de l’Est i els bàltics van deixar clar que vetaran el seu nomenament. L’acusen de ser massa tova amb Rússia. La presidenta de Lituània, Galia Grybauskaite, lidera l’oposició ferotge d’aquest grup de socis. Ahir va assegurar que vol com a alt representant algú “neutral” i va carregar contra Mogherini. “No parlem de països, sinó dels requeriments de la persona, i volem que almenys no sigui pro Kremlin”, va assegurar.

Els països de l’est d’Europa, que habitualment no obtenen càrrecs europeus importants, s’han rebel·lat i pressionen per canviar la dinàmica i col·locar els seus candidats. La seva pressió contra la candidata de Renzi era tan gran ahir a la nit que amenaçaven de bloquejar tots els nomenaments. Grybauskaite prefereix que l’alta representant sigui l’actual comissària europea d’Ajuda Humanitària, Kristalina Georgieva. La italiana Mogherini, de 41 anys, no només és criticada per ser pròxima al govern de Vladímir Putin, sinó també perquè té poca experiència en política internacional.

A Matteo Renzi el veto a Mogherini no li fa gens de gràcia. El primer ministre italià va iniciar el seu mandat trepitjant fort a Europa i no està disposat a deixar que països petits com Lituània li parin els peus. “Demano respecte per Itàlia, un dels països fundadors de la UE”, reclamava ahir al vespre. Renzi no vol renunciar a Mogherini i encara menys a obtenir un càrrec important dels que estan sobre la taula.

Sense clars favorits

Si ahir a mitjanit no estava gens clar qui substituiria Ashton per representar la UE al món, l’altre càrrec en joc encara tenia menys candidats favorits. El nom que més sonava en els últims mesos com presidenta del Consell era la primera ministra danesa, Helle Thorning-Schmit, però ella mateixa s’ha descartat. Ahir va tornar a dir que no vol ser la substituta de Herman van Rompuy, tot i que fonts diplomàtiques van assegurar que la danesa segueix en la cursa. Altres noms també són a les travesses, com el primer ministre de Polònia, Donald Tusk -ahir les càmeres van captar una imatge de Tusk parlant a soles amb la cancellera Angela Merkel en un passadís-, i també el primer ministre holandès, Mark Rutte.

Davant les dificultats que tenien ahir els líders europeus per acordar els càrrecs, el més probable és que abans es coneguin els candidats a ocupar carteres a la Comissió Europea. Els grans estats membres, com França i Alemanya, reclamen carteres importants. Espanya, independentment del que passi amb De Guindos, vol ocupar una comissaria econòmica important i lluitarà perquè se li assigni Comerç, mentre que França exigeix la cartera d’Economia per al seu candidat, encara no nomenat oficialment, l’exministre de Finances Pierre Moscovici.

Juncker, a qui correspon decidir qui ocuparà cada cartera, va participar a la cimera per escoltar les preferències dels líders. El futur president de la Comissió els va recordar que calen més dones a l’executiu comunitari i que urgeix el nomenament de l’alt representant.

Més sancions toves contra Rússia

La Unió Europea (UE) continua pressionant Rússia perquè compleixi els seus compromisos de respectar el pla de pau a Ucraïna. Davant la inacció del govern de Vladímir Putin, ahir els líders europeus reunits a la cimera de Brussel·les van fer un pas més en les sancions contra Moscou. Els Vint-i-vuit van acordar la suspensió de la cooperació financera amb Rússia en el marc del Banc Europeu d’Inversions (BEI) i del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD).

Els caps d’estat i de govern de la UE també van decidir ampliar la base legal de les sancions per poder incloure a la llista de sancionats organitzacions i empreses russes i ucraïneses que suposin “una amenaça a la integritat territorial d’Ucraïna”. Es tracta, com fins ara, de sancions poc ambicioses. Els socis europeus continuen apostant per una solució dialogada al conflicte i descarten, ara per ara, mesures més contundents. Els socis europeus també van aprovar una declaració per demanar diàleg entre Israel i Palestina.