El Regne Unit adverteix l’Iran que no vagi per “camins perillosos”

Teheran assegura que el vaixell britànic detingut va xocar amb un pesquer iranià

Continua l’escalada de tensió a l’estret d’Ormuz. Aquest dissabte el Regne Unit ha cridat a consultes l’encarregat de negocis de l’Iran a Londres, Mohsen Omidzamani, i el ministre d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt, ha dedicat paraules molt dures al règim dels aiatol·làs, després que divendres patrulleres iranianes van aturar un petrolier amb bandera britànica en aigües del golf Pèrsic. Un altre petrolier propietat del Regne Unit va ser interceptat, però el van alliberar el mateix dia, mentre que el vaixell 'Stena Impero' continuava ahir immobilitzat al port iranià de Bandar Abbas.

Hunt ha advertit aquest dissabte el govern iranià que no "esculli un camí perillós d'una conducta il·legal i desestabilitzadora". El ministre, que competeix amb Boris Johnson per ser el pròxim primer ministre britànic, ha avisat Teheran que s’enfrontava a "serioses conseqüències" si no es resolia la disputa aviat i s’alliberava el vaixell britànic. Amb tot, ha deixat clar que el Regne Unit no es plantejava cap "opció militar" sinó que volia resoldre la situació per la via diplomàtica. De moment, Londres ha ordenat a totes les seves embarcacions que es mantinguin fora de l’estret d’Ormuz durant un període "provisional".

L’organització de ports i navegació iraniana ha explicat aquest dissabte que s’havia detingut el vaixell 'Stena Impero' perquè havia col·lisionat amb un pesquer iranià i havia ignorat les seves peticions de socors. Divendres, la Guàrdia Revolucionària iraniana havia al·legat que aturava el vaixell per haver incomplert les normes marítimes internacionals. Però a ningú se li escapa que la detenció arribava el mateix dia en què el Tribunal Suprem de Gibraltar va allargar trenta dies més el bloqueig del vaixell iranià 'Grace I' detingut en aigües de l’Estret el 4 de juliol acusat de transportar il·legalment petroli cap a Síria.

La picabaralla entre l’Iran i el Regne Unit agreuja encara més les complicades relacions del règim xiïta amb les potències internacionals, després que el president del país, Hassan Rouhani, va decidir tornar a enriquir urani per sobre dels límits que li havia marcat l’acord nuclear signat el 2015. Des del 7 de juliol, doncs, l’Iran incompleix l'acord perquè considera que els estats signants no fan prou per aturar les sancions dels Estats Units contra Teheran. El govern de Donald Trump va ser el primer que es va retirar de l’acord, ja fa més d’un any, i va restablir les sancions econòmiques que el pacte havia aconseguit aixecar i que ara tornen a fer molt de mal a l’economia iraniana, perquè ataquen en bona part les exportacions de petroli, de les quals Teheran és molt dependent.

6 claus sobre la crisi entre l'Iran i els Estats Units per l'acord nuclear

En ple intercanvi de retrets per la captura de petroliers, el ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Mohamad Iavad Zarif, ha advertit també a través de Twitter: "El Regne Unit ha de deixar de ser còmplice del terrorisme econòmic dels Estats Units". I ha afegit: "A diferència de la pirateria a l’estret de Gibraltar, la nostra acció al golf Pèrsic és defensar les normes marítimes internacionals".

França i Alemanya, les altres forces europees signants de l’acord nuclear amb l’Iran, han sortit en defensa de Londres i han condemnat enèrgicament la detenció del vaixell britànic per l’Iran. "Ho condemnem fermament i expressem tota la nostra solidaritat amb el Regne Unit", ha dit el ministre d’Exteriors francès, que s'ha manifestat molt "preocupat" pels esdeveniments a l’estret d’Ormuz. El seu homòleg alemany també ha lamentat que aquests últims moviments "soscaven els esforços que s’estaven fent per sortir de la crisi actual", que ja acumula molts episodis en una espiral de tensió que sembla no tenir aturador.

Més continguts de