INSTITUCIONS COMUNITÀRIES

La Romania menys europeista pren la presidència de la UE

Brussel·les torna a tenir el país sota la lupa per les seves reformes judicials

Romania era l’excepció a la norma. Envoltada de països escèptics amb les bondats de la Unió Europea, des que va entrar al club (2007) havia sigut un dels països amb més suport social al projecte comunitari. Però en l’últim Eurobaròmetre (octubre) va ser el país on més va caure el suport a la UE -10 punts menys, fins al 49%-, amb un augment de fins al 21% de la visió negativa sobre Europa. A més, les institucions europees han tornat a posar el país de Dràcula sota la lupa després que el govern socialista hagi legislat per descriminalitzar casos de corrupció i per reformar la judicatura en detriment de la independència judicial. Enmig d’aquesta situació, Romania és el país que assumeix aquest 2019 la presidència rotatòria semestral del Consell Europeu.

Les banderes del país que va estar sota la dictadura de Nicolae Ceaușescu ja es començaven a veure les últimes setmanes de desembre a les instal·lacions del Consell Europeu. Romania pren el relleu a Àustria, que ha estat al càrrec de la gestió de les tasques d’aquesta institució europea els últims sis mesos.

La feina que implica ostentar la presidència del Consell és diplomàtica. Es tracta de gestionar les reunions entre ambaixadors, ministres i també caps d’estat sobre les temàtiques que cal abordar de manera periòdica. Però cada presidència també es fixa els seus propis objectius. Per exemple, en el cas de la presidència austríaca, es va posar molt d’èmfasi en aprofundir en la reforma de l’euro. Tot i que l’orientació del govern de torn no ha d’influir en aquestes tasques, és si més no significatiu que les últimes vegades que s’ha pronunciat el govern o la presidència de Romania respecte a la UE hagi aixecat polèmica. L’última setmana abans de Nadal el president del Partit Social Demòcrata romanès, que lidera el govern de coalició, va acusar la UE de discriminació per mantenir la vigilància sobre la corrupció i la justícia del país i elevar el to just abans d’assumir la presidència del club comunitari. “Romania no acceptarà ser tractada com un país de segona classe”, va dir Liviu Dragnea, un dels homes forts de l’executiu.

Progrés qüestionat

Per què es pronuncia la Comissió sobre la corrupció i el sistema judicial romanès? Per què el 2007 Romania va accedir a la UE sota la condició de complir amb un sistema de cooperació i verificació (CMV) que implica complir amb uns mínims en aquests dos àmbits, avaluats periòdicament per la Comissió Europea. Com constata l’últim d’aquests informes (publicat a mitjans de novembre), la primera dècada de pertinença a la UE Romania va fer avanços en la bona direcció, però les últimes polítiques del govern socialdemòcrata han posat en qüestió “el progrés fet els últims 10 anys”. I, de fet, el president del país, Klaus Iohannis (del partit contrari al del govern), va manifestar clarament i públicament els seus dubtes sobre les capacitats de Romania per assumir la presidència del Consell Europeu.

Però què ha fet Romania? Doncs el govern socialdemòcrata ha impulsat normes que descriminalitzen certs delictes previstos per a càrrecs públics quan els danys econòmics són inferiors als 43.000 euros, entre altres mesures que reformen el sistema judicial de manera que redueixen la seva capacitat de perseguir i jutjar la corrupció. La primera mesura citada anteriorment va ser aprovada literalment amb nocturnitat i traïdoria, a les 10 del vespre, i va encendre els carrers. Va passar el febrer del 2017 i aquella mateixa nit, cap a les 12, els mitjans locals calculaven que hi havia unes 12.000 persones manifestant-se contra la corrupció als carrers de Bucarest i unes 10.000 persones més a altres ciutats.

Però ara per ara cap veu s’ha alçat preocupada des d’una Europa que aquest 2019 fa front al Brexit. Les seves pròpies contradiccions arriben a la presidència del Consell Europeu també aquest any.

Més continguts de