Rousseff fa una crida a lluitar al carrer contra el “cop d’estat”

São Paulo“Mai hauria imaginat que caldria lluitar una vegada més contra un cop d’estat en aquest país”, va dir ahir Dilma Rousseff, en les seves primeres declaracions ja com a expresidenta del Brasil, després que el Senat votés a favor del seu judici polític per haver violat les lleis de pressupost. Rousseff va comparèixer com a “presidenta electa”, en un clar desafiament a la situació que s’obre a partir d’ara, amb Michel Temer, fins ara el seu soci i vicepresident, com a president interí durant els pròxims 180 dies.

Ja fora de la residència oficial que ha ocupat des del 2011, l’expresidenta va insistir en la tesi de la seva defensa, que no és altra que acusar l’oposició i els seus antics socis de govern de donar un cop d’estat. “He pogut cometre errors, però no he comès cap delicte”, va afirmar Rousseff -de 68 anys i vella lluitadora contra les dictadures militars-, que va parlar de “ sabotatge” i va assegurar que la seva destitució no és només un atac a la seva persona, sinó a la democràcia i a la legitimitat de les urnes. En aquest sentit, i acompanyada de ministres i simpatitzants, va instar els seus a seguir “mobilitzats en un moment decisiu per a la democràcia i el futur de la nació”. Al costat hi tenia el seu antecessor, Lula da Silva, que com tot el govern Rousseff ha deixat de ser ministre, tot i que el seu nomenament ja estava bloquejat judicialment.

Debat maratonià

La suspensió del mandat de Rousseff és un fet històric al Brasil, que ahir es va llevar amb Michel Temer, de 75 anys i del Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), com a nou president. Durant 20 hores els senadors havien mantingut un debat maratonià i finalment van aprovar iniciar el judici polític contra Rousseff, per 55 vots a favor, 22 en contra i una abstenció. Sobre el paper, Temer té encomanat liderar un govern interí de sis mesos, el temps que duri l’ impeachment a l’expresidenta, però el cert és que el centrista ja ha avançat que l’executiu farà un gir copernicà respecte a les polítiques econòmiques progressistes del Partit dels Treballadors (PT).

A Temer l’aritmètica tampoc no li quadra i ha hagut de fer un govern de nou partits. Dos dels noms confirmats són Henrique Meirelles -president del Banc Central amb Lula- a Hisenda i el socialdemòcrata José Serra a Exteriors, un àmbit que molt probablement s’allunyarà de l’eix esquerrà de la regió. Els centristes del PMDB, amb una agenda econòmica ortodoxa i neoliberal, hi han desembarcat amb l’objectiu concret de reflotar el gegant caigut: intentar aprovar en un temps rècord un paquet fiscal que calmi els inversors i l’empresariat, i que imprimeixi la confiança necessària per intentar tallar l’hemorràgia de la recessió, l’augment de l’atur i el dèficit públic.

L’aterratge de Temer a la presidència té lloc en un ambient generalitzat d’escepticisme, a causa de la recessió econòmica que pateix el país després d’anys de creixement. De fet, les últimes enquestes assenyalen que el 92% de la població es mostra en contra del seu nomenament. En tot cas, la derrota al Senat suposa la fi precipitada de 13 anys i 4 mesos de governs del PT. La desfeta de Rousseff no només escenifica l’aïllament parlamentari del partit, sinó que és un avís seriós que l’oposició ja té els dos terços necessaris per apartar Rousseff definitivament del càrrec i mantenir Temer fins al final de la legislatura, el 31 de desembre del 2018.