Berlín retornarà a Espanya els refugiats que van arribar per l’Estret

La UE acorda crear centres tancats de migrants dins de la UE però també estudiarà situar-ne fora

Les profundes divergències entre els Vint-i-vuit a l’hora de reformar el reglament d’asil ha obligat a establir acords bilaterals inèdits entre estats membres. Al Consell Europeu que es va acabar aquest divendres a Brussel·les es va constatar que canviar les normes d’asil, el Reglament de Dublín, serà missió impossible, almenys a curt termini. Però davant la urgència política de la cancellera alemanya, Angela Merkel, d’arribar a acords amb països del sud per poder treure’s de sobre milers de refugiats que s’han instal·lat al seu país, Berlín va pactar amb Espanya i Grècia el retorn als dos estats membres dels demandants d’asil que són en territori alemany però que van accedir a la Unió Europea a través d’aquests dos països.

Amb l’acord entre Madrid i Berlín, Alemanya podrà expulsar un nombre indeterminat de refugiats que esperen una resolució per a la seva demanda d’asil. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la cancellera alemanya van anunciar l’acord, que pretén limitar els anomenats moviments secundaris. És habitual que els refugiats que arriben a Europa per la frontera sud facin la demanda d’asil al primer país europeu on posen els peus i, després, gràcies a la lliure circulació, es moguin a altres estats membres, si bé el Reglament de Dublín estableix que s’han de quedar al primer país a esperar la resolució de la seva demanda.

“Espanya i Grècia han donat el vistiplau a acceptar els migrants que arriben a Alemanya però que havien sigut registrats anteriorment en aquests dos països a la base de dades europea”, va anunciar el govern alemany en un comunicat. Els dos països “estan disposats a acollir els demandants d’asil que siguin interceptats en un futur”. És a dir que no es tracta d’un acord puntual, sinó que els refugiats que d’ara endavant es traslladin a Alemanya seran expulsats si procedeixen d’Espanya o Grècia. Hi haurà algunes excepcions, com ara els refugiats que s’instal·lin a Alemanya perquè hi tenen família. Berlín assumirà el cost del trasllat a Espanya dels refugiats, però de l’acord se’n saben pocs detalls.

La Moncloa, per exemple, no va concretar quantes persones seran traslladades a l’Estat. Sánchez, interrogat directament per aquesta qüestió, es va limitar a subratllar que Espanya vol ser “responsable” amb els moviments secundaris dels demandants d’asil. “No som aliens a aquesta realitat. Som empàtics amb la situació que travessa Alemanya”, va assegurar el president del govern espanyol a la roda de premsa final del Consell Europeu.

Amb aquest gest, Espanya i Grècia treuen les castanyes del foc a Merkel. Els dos acords bilaterals permetran, previsiblement, salvar el govern de la cancellera. Els seus socis de govern de la CSU de Baviera havien donat un ultimàtum a Merkel i amenaçaven de fer caure el govern si no podien expulsar d’Alemanya els refugiats procedents d’altres països europeus. La CSU havia parlat explícitament de retornar refugiats a Itàlia, país que no va tancar cap acord amb Berlín.

Els acords bilaterals arribaven ahir després d’una primera jornada de cimera europea que es va acabar de matinada. Després de 14 hores de negociacions, els líders europeus van tancar un acord polític de mínims per gestionar els fluxos de migrants. Els caps d’estat i de govern van pactar crear dins del territori comunitari centres tancats de migrants que s’ubicaran als països que ho acceptin voluntàriament. És un acord poc concret i poc ambiciós -cap estat membre estarà obligat a acollir centres de migrants- que no resol la crisi política oberta per la gestió dels fluxos migratoris, però que té la virtut de rebaixar la tensió entre els socis.

França no acollirà cap centre
Amb l’habitual retòrica triomfalista dels líders europeus després d’una cimera, el president de França, Emmanuel Macron, va aplaudir la iniciativa perquè suposa, segons ell, “una solució europea” que aparca les solucions “nacionals”. En realitat, l’acord d’aquest divendres no canvia res -ja hi ha centres tancats als països del sud-, però ara hi haurà pressupost europeu per finançar-los. França, un dels socis promotors de la iniciativa, no està disposada a acollir cap centre.

La idea de crear aquests centres va arrencar d’una iniciativa promoguda pels països del sud d’Europa per repartir els migrants entre els estats membres, en un sistema similar al del pla de quotes. En un primer moment la idea va ser rebutjada pels socis de l’est d’Europa, però finalment van cedir perquè participar-hi serà voluntari.

Els centres “controlats”, semblants als CIE espanyols, serviran per separar els refugiats dels migrants econòmics, que serien retornats als seus països d’origen. Per tant, quan les persones arribin al territori comunitari seran internades en aquestes instal·lacions fins que es decideixi si se’ls atorga l’estatus de protecció o no. L’acord per crear centres dins del territori europeu no exclou la proposta d’impulsar instal·lacions semblants (les anomenades plataformes de desembarcament) fora de la UE, als països del nord d’Àfrica.

El pacte va servir per acontentar Itàlia. El primer ministre, Giuseppe Conte, havia amenaçat de vetar les conclusions de la cimera si no hi havia un acord per compartir la responsabilitat. “Ha sigut una negociació llarga, però Itàlia ja no està sola, com havíem demanat. El primer punt de les conclusions afirma que qui arriba a Itàlia arriba a Europa”, va subratllar Conte.

Més continguts de