Sanders i Warren s'uneixen per defensar una "revolució" política als Estats Units

El primer debat a Detroit visualitza la divisió dels demòcrates entre l'esquerra i els conservadors

“Fem el que fem, els republicans diran que som un grapat de socialistes bojos”. Pete Buttigieg, de 37 anys, el més jove dels precandidats demòcrates a la presidència dels Estats Units, advertia d’aquesta manera als seus companys de debat que, amb independència que el partit decideixi apostar per un gir a l’esquerra o presentar-se amb idees més conservadores, els republicans ja els han adjudicat l’etiqueta de radicals. “Simplement defensem les polítiques correctes”, concloïa. Però ¿quines són aquestes polítiques correctes? La resposta té almenys dos corrents principals dins del Partit Demòcrata i en la primera nit de la segona ronda de debats dels candidats demòcrates a la presidència, dimarts a la nit a Detroit, es va evidenciar la dificultat perquè conflueixin.

L’enemic és comú i colossal, Donald Trump, però les receptes per vèncer-lo van del “gran canvi estructural” i la “revolució” que promouen els senadors Elizabeth Warren i Bernie Sanders a les promeses “basades en la realitat” de la senadora Amy Klobuchar o les polítiques “una mica més pragmàtiques” del governador de Colorado, John Hickenlooper.

Les enquestes donen Sanders i Warren com a segona i tercera preferència dels votants demòcrates i, a més, tots dos comparteixen ideari, de manera que un dels punts d’interès del debat era endevinar què els diferencia. Lluny de combatre, es van donar suport l’un a l’altre per defensar-se de les envestides de la resta. Sanders va arribar a emfatitzar que la seva companya “té tota la raó”.

Elizabeth Warren i Kamala Harris es llueixen en el primer debat demòcrata

Hi ha por entre l’establishment demòcrata que els pilars programàtics d’Elizabeth Warren i Bernie Sanders, com la creació d’un sistema de sanitat pública que alhora il·legalitzi l’actual d’assegurances privades, espantin els votants d’un país on hi ha tendència a desconfiar del govern i al·lèrgia als impostos. La visió de l’excongressista John Delaney, compartida amb diferents fórmules per una majoria dels precandidats, “és oferir sanitat per a tothom i permetre que la gent pugui triar” entre el sistema públic i el privat.

En general s’aposta per ampliar el programa Medicare, que cobreix ciutadans de més de 65 anys. Sanders va recórrer a l’exemple canadenc, país on “el servei de salut es garanteix a cada persona” i el cost “és la meitat”.

La reforma sanitària és part del programa que comparteixen Warren i Sanders, juntament amb la lluita contra l’excessiu poder de les grans corporacions o el desenvolupament d’una nova economia basada en les energies netes. Una “llista de desitjos”, segons la definició del governador de Montana, Steve Bullock, i “fantasies” per a Delaney. La resposta de Warren va encendre l’ovació del públic: “No entenc per què ningú es fica en tot l’embolic que implica presentar-se a president només per parlar del que no es pot fer i d’allò pel qual no hauríem de lluitar”.