“Senyor Abe, no toqui el pacifisme de la Constitució”

TòquioNomés tres dies després de la catàstrofe d’Hiroshima, la barbàrie es va tornar a repetir. El 9 d’agost del 1945, els Estats Units van llançar la segona bomba atòmica sobre la ciutat japonesa de Nagasaki. Un explosiu encara més mortífer -plutoni per comptes d’urani- va acabar amb la vida de 75.000 persones aquell dia, a les quals se sumarien les víctimes de la radiació, que gairebé multiplicarien per dos els morts. Ahir, setanta anys després, la ciutat va acollir representants de 75 països per retre’ls homenatge. Com dijous a Hiroshima, només el so de les campanes va trencar el minut de silenci. Però la cerimònia no va estar marcada tan sols per la calma i la solemnitat, sinó que es van viure moments força tensos -sobretot per al primer ministre japonès, Shinzo Abe.

El premier, en el seu discurs, va tornar a pronunciar un missatge pacifista i antinuclear al món, mirant d’escapar així de les crítiques que el persegueixen per haver atorgat un paper actiu a l’exèrcit japonès en la reforma aprovada fa unes setmanes, que posa fi a gairebé set decennis de pacifisme constitucional. Ahir, Abe va haver de sentir les crítiques dels supervivents, memòria viva del desastre nuclear.

L’alcalde de Nagasaki, Tomihisa Taue, no va dubtar a aprofitar l’ocasió per criticar Abe. Taue va definir l’ambient que es viu al Japó des del 16 de juliol, quan es va aprovar la llei que modifica el caràcter explícitament pacifista de la Constitució, com a “malestar generalitzat”. “Mai hem d’oblidar el principi del pacifisme, sobre el qual s’ha construït la prosperitat del Japó actual. No podem oblidar els records tràgics que ens va deixar la guerra”, va dir l’alcalde.

Més directes van ser les paraules d’un supervivent de la segona bomba atòmica, Sumiteru Taniguchi, de 86 anys, que va deixar en evidència el primer ministre nipó. Després de descriure emotivament les ferides que va rebre aquell 9 d’agost -la pell li penjava a tires dels braços i l’esquena, i tenia cremades tan greus que no sentia el dolor-, Sumiteru va arrencar els aplaudiments de l’audiència quan va demanar al “senyor Abe” que no toqui “el pacifisme de la Constitució japonesa”. Abe, des de la seva cadira davant la multitud, va aguantar el xàfec tan bé com va poder.

Sumiteru va seguir amb el seu to contundent: “El Japó va prometre al món a través de la seva Constitució que mai més no agafaria les armes; però ara el govern pretén fer tornar el país als temps de guerra”. La nova legislació, va afegir, suposa un “sabotatge” a l’esperança dels hibakusha, els supervivents de les bombes nuclears.

I és que les paraules de Shinzo Abe, en què apel·lava a treballar per “un món sense armes nuclears”, queden si més no en qüestió quan es comparen amb les conseqüències que es poden derivar de la reforma militar. Autoritzar l’exèrcit japonès a cooperar activament amb els seus aliats podria traduir-se en la participació en el transport de caps nuclears dels Estats Units, per exemple, com va suggerir el ministre de Defensa. Una posició que xoca amb el paper japonès de “lideratge en les negociacions per a l’abolició de les bombes atòmiques” del discurs de Shinzo Abe.

En un comunicat, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va oferir un missatge contundent i concís: “Nagasaki ha de ser l’última”. Nagasaki va ser la barbàrie que no hauria d’haver existit mai -perquè es va canviar l’objectiu a l’últim moment, i perquè era innecessària per forçar la rendició nipona-. Nagasaki va de ser l’error que no es pot repetir”.