PRÒXIM ORIENT

“Vam anar a Síria perquè ens vam creure els vídeos de propaganda”

Dones de Suècia o Alemanya que es van unir a l’Estat Islàmic expliquen per què ho van fer

Un cop les Forces Democràtiques Sirianes, amb ajuda de la coalició internacional liderada pels Estats Units, han derrotat l’Estat Islàmic (EI) a Síria, a les moltes famílies dels combatents estrangers els espera un futur incert. Procedents del poble de Baghuz, últim bastió del califat proclamat per Abu Bakr al-Baghdadi el 2014, el seu destí és el camp de desplaçats interns d’Al Hol, situat a la província d’Al-Hassaka.

Fins a aquí ha arribat Leonora Lemke amb les seves dues filles: Habiba, de 16 mesos, i Maria, de tan sols 20 dies. “Quan vaig venir a Síria tenia 15 anys. Em vaig escapar de casa meva a Alemanya perquè volia viure sota les regles de l’islam, però ara començo a adonar-me de l’error que vaig cometre”, diu afligida, i continua explicant: “Em vaig casar amb el meu marit dies després d’arribar al territori controlat per l’EI, però ell no és un combatent, es dedicava a reparar ordinadors portàtils, i jo era mestressa de casa”, afirma, amb la seva filla gran als braços.

Ingenuïtat

La veritat és que ni a ella ni al seu marit, que està detingut a la presó, no les espera un futur gaire prometedor. Sobre ells dos pesen acusacions de pertinença a un grup terrorista. Alemanya, igual que molts països europeus, s’ha mostrat reticent a acollir-los a causa de la manca de legislació apropiada per a aquesta mena de casos. “Vaig ser molt ingènua. Vaig pensar que [l’Estat Islàmic] era un estat fort que tindria cura dels seus ciutadans. La realitat és que al final ja no tenia res per donar de menjar als meus fills”, es lamenta.

Para de ploure i un enorme arc de Sant Martí treu el cap darrere l’horitzó de tendes de campanya que formen aquest camp de desplaçats, cada vegada més saturat. Les esposes dels combatents estrangers tenen reservat un lloc a part de la resta de civils sense llar. Fins al moment hi ha 566 famílies registrades. Un total de 1.800 persones entre dones i nens de 40 nacionalitats diferents. Amb aquesta barreja de cultures i ideologies no costa gaire d’entendre que ja hagin sorgit els primers enfrontaments. Les dones procedents de països europeus es queixen que les d’origen caucàsic i les tunisianes els estan fent la vida impossible.

Lisa Andresson és de Suècia. Els seus preciosos ulls verds i la seva pell pàl·lida, visibles a través del nicab, ho evidencien. Segons explica, aquesta jove de 29 anys va arribar a Síria un any abans que existís l’Estat Islàmic, el 2013. Va començar vivint a Raqqa, però després va anar canviant de ciutat a mesura que el califat anava perdent territori, fins acabar a Baghuz.

“Vaig venir aquí seguint el meu marit per ajudar la gent, perquè havia vist les condicions en què estaven els hospitals. Després em vaig veure atrapada en aquesta situació. Abans de coneixe’l a ell feia un any que m’havia convertit a l’islam. Ara ell és a la presó”, comenta, amb un dels seus fills jugant entre els seus peus. “No entenc com la gent em pot dir terrorista; jo només he viscut la meva vida i no soc culpable de res. Un cop ets a dins, ja no pots anar-te’n voluntàriament. Jo vaig fugir fa dos mesos. Al final ja no teníem res per distreure la gana. He sobreviscut menjant herbes del camp”, assegura.

Les condicions al camp aquest hivern han estat especialment dures: el fred, la mala alimentació i una atenció mèdica deficient han provocat la mort de més de 100 nens, segons el Comitè de Rescat Internacional. Els últims dos mesos han arribat 24.000 persones, cansades i desnodrides, cosa que ha fet triplicar la població, que ja puja a 73.000 desplaçats. Lisa tenia una filla d’un any que va morir el mes passat. “L’únic benefici que he tret de venir aquí ha sigut tenir els meus fills, que són el més important per a mi. He canviat, soc una persona diferent. Vull tornar al meu país però sé que el meu país no em vol. Només demano que em perdonin pel que vaig fer. La meva vida en aquest camp és un infern. Em sento trista, humiliada i desanimada”, conclou entre sanglots.

“Em penedeixo de tot”

Amb els marits morts o a la presó, el destí d’aquestes dones i els seus fills és quedar-se en uns llimbs legals per un temps indefinit. Ningú sap quant. Totes ignoraven les conseqüències que podria tenir la seva decisió i molt poques reconeixen haver vingut a combatre amb l’Estat Islàmic. Una d’elles es fa dir Fàtima i és de Txetxènia. “Vaig venir aquí perquè estava interessada a formar part del califat. Aviat em vaig casar amb un jihadista australià que es deia Mohammed Walid i que va ser assassinat en combat. Tinc un fill de 3 anys i ara em penedeixo de tot. Vaig intentar escapar-me diverses vegades i per això vaig estar cinc mesos a la presó”.

Tant el president Donald Trump com les milícies kurdoàrabs han demanat als països d’origen que es facin càrrec dels seus jihadistes, que se’ls enduguin o que creïn un tribunal internacional per jutjar-los, ja que aquests podrien quedar en llibertat després de la derrota del califat.

Tres espanyoles

Fins ara hi ha tres espanyoles a la llista de detinguts a Al Hol, però se sap que més d’un centenar d’homes i dones es van afegir a grups jihadistes els últims 6 anys. Yolanda Martínez, Luna Fernández i Lubna Miludi es van tralladar amb els seus marits a Síria el 2014. Ara demanen tornar a Espanya i neguen pertànyer a un grup terrorista. Dues van perdre el marit, i l’altra el té a la presó. Amb poc més de trenta anys, Yolanda Martínez i Luna Fernández són mares de 4 fills, i aquesta última està embarassada del cinquè, mentre que Lubna Miludi té tres nens a càrrec seu. Una estratègia de repoblació amb què els dirigents del Daeix pretenien estendre el seu califat ràpidament.

Potser el cas més mediàtic és el de Shamima Begum, també reclosa en aquest camp i que va arribar-hi embarassada. Aquesta jove britànica va fugir de casa amb dues amigues quan tenia 15 anys, va venir a Síria i, al cap de pocs dies, es va casar a Raqqa amb un jihadista holandès de 27 anys. Després de viure 4 anys al califat va abandonar Baghuz fa unes setmanes. Malgrat no mostrar senyals de penediment, exigeix al seu país que la deixi tornar, i amenaça amb prendre accions legals després d’haver perdut el seu fill durant el part. Va tenir dos fills que van morir per desnutrició.

Múltiples nacionalitats

Un grup de nens bruts i mal vestits corren pel fang. D’altres juguen a futbol en una pista improvisada amb porteries imaginàries. Aquí no tenen res més a fer, no hi ha escoles, ni mestres que expliquin la lliçó. Els més treballadors porten aigua del dipòsit a la tenda de campanya utilitzant qualsevol recipient. Els diferents tons de pell, així com els ulls ametllats, confirmen les seves múltiples nacionalitats.

La Shalima va arribar de l’Azerbaidjan fa 4 anys amb el seu marit per unir-se a l’Estat Islàmic. “Vam venir buscant una vida millor que la que ens oferia el nostre país, ens vam creure el que deien els vídeos de propaganda. El meu marit va morir durant un bombardeig i jo tinc dos fills i he de lluitar per ells”, assegura amb la mirada perduda i el cap cot, i acaba dient: “Vaig arribar al camp fa dos mesos i em penedeixo d’haver vingut a Síria, però va ser decisió del meu marit. Jo només el vaig seguir. Ara vull tornar a casa amb la meva família i recuperar la vida que tenia abans”.

LA XIFRA

40

NACIONALITATS

Fins a 1.800 dones i infants estrangers de molt divers origen s’amunteguen al camp de desplaçats interns d’Al Hol. La majoria de dones es penedeixen d’haver anat a Síria i demanen tornar al seu país d’origen.

DATES CLAU

20-12-2018

ELS KURDS ALERTEN Oficials de les Forces Democràtiques de Síria alerten als responsables occidentals que no es poden fer càrrec de 800 combatents del Daeix capturats i els seus 4.000 familiars.

20-02-2019

LA NÒVIA BRITÀNICAEl Regne Unit revoca la ciutadania de Shamima Begum, que havia anat a Síria el 2015 per casar-se amb un combatent del Daeix. Trump insta els socis europeus a repatriar els seus jihadistes si no volen que siguin alliberats.

Més continguts de