Tanca l’última llibreria de Hong Kong contrària al Partit Comunista

Hong Kong¿El tancament d’una llibreria pot significar el cop definitiu a la llibertat d’expressió d’un territori que, fins fa ben poc, es considerava una democràcia madura? Per a alguns activistes democràtics de Hong Kong, sí. I diuen que això és el que representa la clausura definitiva de la llibreria People, l’última botiga especialitzada en llibres prohibits pel Partit Comunista de la Xina a l’illa.

El tancament de l’última llibreria enfocada a títols contraris al règim comunista posa el punt final a la publicació independent de Hong Kong, on cada cop queda més clar el control de Pequín sobre la regió especial. Abans la llibreria lluïa una gran caricatura de Mao als neons col·locats al carrer, desafiant. Ara la imatge del dictador ha sigut tapada, censurada, amb plàstics negres.

Si durant gairebé una dècada i mitja Hong Kong havia sigut el lloc on els xinesos podien llegir fets com la massacre de Tiananmen, els afers sexuals de Mao Zedong o els efectes negatius de la Revolució Cultural, el tancament de la llibreria People posa de manifest el que molts crítics fa temps que diuen. Que el Partit Comunista no descansarà fins a aconseguir que Hong Kong segueixi les directrius de Pequín.

Cap explicació

El propietari de la llibreria People, Paul Tang, va obrir el 2004, i molt aviat es van popularitzar les botigues especialitzades en títols prohibits. Ara, tot i la seva popularitat, ha tancat sense explicació. Els pròxims a la llibreria afirmen que ha hagut d’abaixar la persiana per pressions polítiques.

Possiblement, pressions similars a les que van rebre els cinc llibreters establerts a Hong Kong que van desaparèixer el 2015. Tots van ser retrobats a la Xina continental, on afirmaven ser culpables de diversos crims contra la nació.

Molts estimen que durant aquest 2018 la repressió s’ha enfortit a Hong Kong, abans un oasi de llibertats per als xinesos. D’una banda, cada cop són menys els partits democràtics en la legalitat. De l’altra, l’editor del Financial Times Asia, Victor Mallet, va ser expulsat de Hong Kong per haver criticat el règim continental xinès.

Però aquesta transformació del que va ser un protectorat britànic ja fa anys que retalla llibertats. La desaparició de l’última llibreria que distribuïa títols oposats al règim xinès s’emmarca, segons el sinòleg barceloní César Guarde-Paz, en “un context encara més sinistre que aquell, quan els grups de llibreters van ser segrestats pel Partit Comunista”. Després d’això, a Hong Kong van desaparèixer tots els llibres crítics a les botigues i quioscos habituals. També es va tancar el Museu Quatre de Juny, dedicat a la massacre de Tiananmen.

“No sembla casualitat que, mentre la connexió de Hong Kong amb la Xina es reforça amb la nova línia de tren, es persegueixi els que fan ús d’una arma tan poderosa com la llibertat d’expressió”, afirma el sinòleg, establert a Hong Kong i que desenvolupa la seva tasca al continent xinès.

Més repressió de Pequín

El control xinès de Hong Kong és cada cop més evident i en tots els sentits. Els xinesos provinents del continent ocupen totes les àrees centrals de l’illa, atrets en molts casos pels baixos preus en cosmètics de luxe i marques de moda. És habitual veure’ls arrossegant maletes per restaurants i botigues.

Una dècada abans, el mandarí era una llengua que se sentia poc. Ara, en canvi, en diversos llocs de la ciutat sembla que s’hagi capgirat la situació i que el cantonès -idioma original de Hong Kong- sigui el minoritari. Per ordre de Pequín, ara la preferència és per a la llengua del Partit Comunista.

I, enmig d’aquest panorama, alguns activistes democràtics comenten en privat que es plantegen sortir de Hong Kong. Perquè el tancament de l’última llibreria especialitzada en títols contraris al règim comunista tanca un capítol que encara els espanta més: la normalització de la censura.