Teheran acomiada el "màrtir" Soleimani entre crits de "mort a Amèrica"

Les centenars de milers de persones que han sortit a la capital iraniana reclamen "venjança"

FRANCESC MILLAN / CARLOS PÉREZ CRUZ

Els carrers de Teheran deixaven clar ahir que l'assassinat del poderós general iranià Qasem Soleimani a mans dels Estats Units de Donald Trump ho ha canviat tot. Fa només unes setmanes la capital iraniana era escenari d'una gran onada de protestes antigovernamentals, reprimida amb brutalitat desmesurada per l'executiu de Hassan Rouhani. Aquest dilluns centenars de milers d'iranians –milions, segons els mitjans estatals– han tornat a sortir al carrer. Aquest cop, però, agafats de la mà dels representants del govern per celebrar el funeral del "màrtir" Soleimani. L'estima pública cap a Soleimani, considerat un heroi per bona part de la societat iraniana, ha capgirat les prioritats: l'odi cap a la Casa Blanca –i la gran amenaça exterior que diuen que Washington suposa– uneix, almenys de moment, bona part dels iranians. I l'executiu ho està aprofitant per apaivagar focs passats.

Els règims de Teheran i Bagdad es reforcen gràcies a l'atac de Trump

Les imatges que arriben són significatives. Entre plors i gestos de dolor i ràbia, una riuada humana clamava venjança contra els Estats Units. Els crits de "mort a Amèrica", que no han parat de ressonar al país, i també a l'Iraq –l'altre epicentre del rebuig contra l'atac de Trump–, han sigut l'himne de la marxa fúnebre. Molts dels iranians presents a la processó –homes, dones, i fins i tot nens i ancians amb cadira de rodes, segons els vídeos que emetien els mitjans locals– portaven imatges del comandant assassinat, i també banderes iranianes, iraquianes i libaneses, tres països que –juntament amb Síria i el Iemen– han refermat els seus llaços arran de la matança nord-americana. 

Més promeses de venjança 

També han sigut significatives les llàgrimes del líder suprem iranià, l'aiatol·là Ali Khamenei. Se l'ha vist plorar durant la cerimònia, però també se l'ha vist reiterant el missatge que Teheran llança des de l'assassinat del comandant: "Respondrem amb una dura venjança". Al seu voltant, les altes esferes de la política iraniana: el president Rouhani; el president del Parlament, Ali Larijani, i el cap de l'aparell judicial, Ebrahim Raisi. De moment, diumenge Teheran ja va anunciar que  deixarà de respectar els seus compromisos de l’acord nuclear signat amb sis potències mundials el 2015, que tenia per objectiu limitar el programa atòmic dels iranians. La França de Macron, l'Alemanya de Merkel i el Regne Unit de Johnson –signants del tractat– ja han demanat a l'Iran que no ho faci. 

Primer cop de l’Iran: adeu a l’acord nuclear

Aquest diumenge, però, les paraules més dures contra els Estats Units han vingut de part de la família de Soleimani, concretament de la seva filla, Zeinab Soleimani, visiblement consternada.  "Boig Trump, no creguis que tot està acabat amb el martiri del meu pare", ha clamat Zeinab, que ha augurat "un dia negre" per als Estats Units i ha volgut llançar un missatge als pares dels soldats nord-americans establerts a la regió. "Que es preparin", ha cridat en referència a les possibles morts que poden venir en el marc de la resposta iraniana. 

En la mateixa tònica s'ha expressat el nou comandant de la Guàrdia Revolucionària, la Força Quds, Ismail Ghaani. "La venjança del màrtir Soleimani no acabarà llançant quatre míssils, atacant una base [nord-americana] o fins i tot matant Trump; vull dir que cap d'aquestes accions té el mateix valor que la sang d'aquest màrtir", ha dit amb contundència el substitut de Soleimani. Declaracions incendiàries que fan créixer el fantasma d'una possible guerra de conseqüències inimaginables entre Washington i Teheran.

L'Iran promet venjança per l'atac nord-americà

Ghaani també ha aprofitat els actes de comiat –en què també es van honrar els fèretres de la resta de morts per l'atac, entre els quals l'assessor iraquià de Soleimani, Abu Mahdi al-Muhandis– per fer una altra promesa: s'ha unit als clams de l'Iraq i ha assegurat que expulsarà les tropes nord-americanes de la regió. Unes tropes que, des del 2014, lideraven la coalició internacional contra els jihadistes de l'Estat Islàmic que, de rebot, es podrien beneficiar d'aquesta inestabilitat creixent.

El discurs incendiari de Trump

Precisament, aquesta amenaça d’expulsar les tropes nord-americanes va enfurismar ahir Trump. El president va tornar l’amenaça a l’Iraq, que diumenge veia com el seu parlament votava una moció per exigir al govern que les fes fora. De tornada a Washington després de les seves vacances -mogudes- a Florida, Trump va assegurar que si Bagdad expulsa els soldats dels EUA, el país serà víctima d’“enormes sancions” econòmiques. Tan grans, va advertir, que faran empal·lidir les que té imposades sobre l’Iran. El mandatari va deixar clar que no pensa marxar de l’Iraq “tret que ens tornin els diners”.

Malgrat això, i com a prova del desconcert que es viu també a Washington, ahir a última hora es filtrava una carta oficial en què els EUA comunicaven al govern de Bagdad la retirada d'aquí poc de les seves tropes. Una hora després, el Pentagon va sortir a desmentir-la, tot i no negar-ne l'autenticitat.

Mentrestant, i amb el món contenint la respiració, Trump continua avivant el foc a l’insistir en la seva amenaça d’apuntar militarment contra el patrimoni cultural de l’Iran, un crim de guerra segons la legislació internacional. Ja ho va advertir en una sèrie de tuits diumenge a la matinada i ahir es va repetir. “[Als iranians] se’ls permet matar la nostra gent, se’ls permet torturar i mutilar la nostra gent, se’ls permet tirar bombes a la carretera i fer esclatar la nostra gent, ¿i no se’ns permet tocar els seus llocs culturals? No funciona d’aquesta manera”, es va justificar a bord de l’Air Force One, l’avió presidencial.

El que no funciona així és la llei. Per això, el secretari d’Estat, Mike Pompeo, intentava eludir diumenge les preguntes dels periodistes. Trump respectarà “la llei internacional i la Constitució”, va garantir. Kellyanne Conway, assessora del president, va optar per una explicació, si més no, original: “L’Iran té molts punts militars estratègics que podries adduir que són també patrimoni cultural”. Va haver d’aclarir que no estava suggerint que Teheran els utilitzi com a camuflatge d’instal·lacions militars.

A tot això, la Unesco va recordar ahir a la Casa Blanca que va signar dos tractats el 1954 i el 1972 que es refereixen a la protecció de béns culturals en cas de conflicte i obliguen a “no prendre deliberadament cap mesura susceptible de danyar el patrimoni cultural i natural” dels països signataris. L’agència de l’ONU té catalogats a l’Iran 22 llocs considerats patrimoni mundial de la humanitat.

El Congrés torna aquesta setmana a l’activitat. La presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi, que ha qualificat l’assassinat de Qasem Soleimani de “provocador i desproporcionat”, portarà a votació una resolució per limitar els poders de guerra del president. Gairebé il·limitats des de l’11-S, és improbable que el Senat, de majoria republicana, voti a favor de reduir-los.

El petroli supera els 70 dòlars i les borses cauen

Les tensions entre els Estats Units i l’Iran comencen a passar factura a l’economia. El barril de petroli Brent -de referència a Europa- va arribar a superar durant la sessió d’ahir al mercat de Londres els 70 dòlars, un preu al qual no s’arribava des del setembre. Tot i això, al llarg del dia va anar moderant la seva escalada fins quedar en poc més de 68 dòlars. No obstant, destaca l’augment de l’or negre l’últim mes. En la primera sessió del mercat del mes de desembre el preu se situava en poc més dels 60 dòlars, i ara fa un any, el gener del 2019, costava poc més de 50 dòlars cada barril.

La tensió política al Pròxim Orient també va passar factura a les borses. Els principals mercats asiàtics van tancar dilluns amb pèrdues, de l’1,66% a Bangkok, un 1,04 a Indonèsia, el 0,62% al Vietnam, i caigudes més moderades a Jakarta i Manila. El Nikkei, el principal índex de referència de la borsa nipona, va baixar un 1,91%. A Europa, el selectiu Íbex-35 espanyol es va tenyir de vermell amb una pèrdua del 0,47%, malgrat que va aconseguir mantenir els 9.600 punts, mentre la resta de parquets també registraven caigudes, del 0,62% a Londres, el 0,51% a París, el 0,7% a Frankfurt i el 0,51 a Milà.

A l’obertura de la sessió, els mercats dels Estats Units també es movien a la baixa, tot i que el bon comportament de companyies com Alphabet (Google), Amazon, Facebook o Netflix moderaven les caigudes a Wall Street.