L'ex 'premier' Tony Blair, temptat de tornar a primera línia de la política britànica

LondresTony Blair estaria temptat de tornar a primera línia de la política britànica i ha començat la campanya de publicitat i de neteja de la imatge pública, prou malmesa per la determinació amb què va dur el Regne Unit a la guerra de l’Iraq l’any 2003 i pels multimilionaris negocis que ha fet des que va sortir de Downing Street, al començament de l’estiu del 2007. Ho apunta en una entrevista llarguíssima i molt interessant que publica aquest mes el magazine 'Esquire' per celebrar el 25è aniversari de l’edició del Regne Unit.

En el darrer paràgraf del text, a un comentari de l’editor de la publicació, Alex Bilmes, sobre si es veu tornant a la política britànica davant el desolador paisatge descrit amb anterioritat per l’ex primer ministre laborista, Blair afirma: “No se hi ha un paper per a mi, ara. Hi ha un límit sobre el que vull dir en relació amb la meva posició en aquest moment. Tot el que puc dir és que la política es troba en aquest punt [una dicotomia entre un Partit Conservador que aposta per un Brexit dur i una ultraesquerra ancorada als anys 60]. Em sento compromès de manera forta amb això [el retorn al centre polític]? Sí. Estic motivat? Sí. On Vaig? Què faig ara? Això és una pregunta oberta”. Una pregunta oberta que ha esclatat amb força a tota la premsa digital britànica al llarg del dia d’avui.

La peça que escriu Bilmes, en què va començar a treballar el mes d’abril i que completa a mitjans de setembre amb una trucada telefònica a Los Angeles després que es conegués la victòria de Jeremy Corbyn per segona vegada en unes primàries del laborisme, repassa la trajectòria de l’ex des que va deixar Downing Street, el 2007. No obvia cap de les qüestions que persegueixen Blair des d’aleshores: en especial, la guerra de l’Iraq i els negocis que ha fet com a conseller de governs i empreses. Entre altres, JP Morgan, banc del qual cobra 2,2 milions d’euros l’any. “No sóc molt ric, i faig un munt de bona feina. Miri, vull ser molt clar en això. Per primera vegada a la vida, als meus seixanta i escaig, tinc prou diners per tenir una casa bonica a Londres i una bonica casa al camp. He posat milions i milions de lliures que he guanyat per fer funcionar l'organització. Crec que, a donacions, he destinat més de deu milions de lliures [12,4 milions d’euros]. Si volgués guanyar diners, em passaria la vida fent-ne”, es pot llegir en un moment de l’entrevista. Fa deu dies, Blair va informar que tancava la part comercial de la seva organització, i que només treballaria en la dedicada a causes benèfiques.

Bilmes escriu que potser Blair pensa en una “quarta via”, en relació amb una actualització de la tercera del nou laborisme, això vol dir, de forma simplificada, la unió de les forces del capital i de l’Estat per redistribuir la riquesa, disseny que el 1997 va acabar amb quasi dues dècades de governs conservadors. La quarta via seria el retorn al “centre polític” de què parla Blair, per oposar-se als extrems actuals de la vida política britànica.

“El que hi havia a la dècada dels 80 –apunta en la quarta part de l'entrevista– era un Partit Laborista que pensava que estava basat en principis, però que en realitat era inelegible, i un Partit Conservador que podria mantenir la seva posició perquè no hi havia la possibilitat que fos noquejat per l'oposició. Francament és una tragèdia per a la política britànica que l’opció davant el país sigui un govern conservador que busca un Brexit dur i un partit laborista d’ultraesquerra que creu en un conjunt de polítiques que ens porta de tornada als anys 60”.

Tony Blair ha estat l’únic primer ministre laborista que ha guanyat tres eleccions consecutives.