Tots els candidats a Egipte, detinguts o a punt d’ingressar a la presó

TunisNi tan sols la dictadura més brutal de la història contemporània d’Egipte ha pres als seus habitants el seu admirat sentit de l’humor. “Al-Sissi, el meu ex vol ser candidat a les eleccions!”, van piular a Twitter algunes usuàries en to sarcàstic després de fer-se públiques les estranyes tribulacions legals dels tres aspirants a la presidència del país i, per tant, possibles competidors de l’actual rais, el mariscal Abdel Fattah al-Sissi. Tots ells -un advocat progressista, l’últim primer ministre de l’exdictador Mubàrak i un militar de baix rang- estan arrestats o en risc d’acabar a la garjola per uns processos iniciats tan bon punt van anunciar la intenció de concórrer als comicis, previstos per a la primavera. El mariscal no vol rivals.

El cas més fosc és el d’Ahmed Xafik, un exoficial de l’exèrcit de l’aire que va assumir diversos càrrecs durant l’última etapa del règim Mubàrak, derrocat als primers compassos de la Primavera Àrab. Aquest veterà polític conservador ja es va presentar a les presidencials del 2012, les úniques democràtiques fetes fins ara. Dies després de perdre per un escàs marge a la segona volta contra l’islamista Mohamed Mursi, Xafik va fugir als Emirats Àrabs Units (EAU), per por de l’obertura d’algun procés en contra seu. La seva intuïció va ser correcta, i dies després era acusat de corrupció.

Tot i ser finalment absolt, va optar per quedar-se als Emirats. Al principi del desembre, Xafik, de 76 anys, va anunciar la candidatura des dels EAU. Hores després, en un fosc episodi encara no aclarit, va ser deportat a Egipte i va passar tres setmanes en una mena d’arrest domiciliari en un hotel de luxe del Caire.

Oficialment no hi ha cap càrrec en contra seu, i sembla que tot va ser una maniobra per forçar-lo a desistir de les seves ambicions presidencials. La seva candidatura comptava amb el suport d’alguns magnats preocupats pel creixent imperi econòmic de l’exèrcit, però ahir Xafik va anunciar que finalment no es presentarà a les eleccions.

Khaled Ali, un combatiu advocat laboralista que ja va ser candidat el 2012, també ha patit el seu propi calvari. Després de veure com la seva popularitat es multiplicava l’any passat al capdavant de la batalla legal per evitar la cessió a l’Aràbia Saudita de dues illes del mar Roig, va decidir concórrer a les presidencials. Llavors la fiscalia el va denunciar per haver fet “un gest obscè” a la sortida d’un jutjat uns mesos abans, tot just havent rebut veredicte favorable en el cas de les illes, que després seria anul·lat per un tribunal de cassació.

Segons ha declarat el mateix Ali, mai va fer aquell presumpte gest amb el dit del mig, sinó que tot es tracta d’una estratègia per impedir-li participar en els comicis. El mes de setembre passat, un jutjat el va declarar culpable i el va condemnar a tres mesos de presó. Com que el seu recurs no serà resolt fins al març, i la llei no permet la candidatura d’un convicte, el més probable és que el polític d’esquerres no pugui representar a les urnes l’oposició democràtica al règim.

El quadre d’aspirants represaliats es completa amb el coronel Ahmed Konsowa, un complet desconegut fins que fa un mes va fer públiques les seves aspiracions presidencials en un vídeo pujat a les xarxes socials. En qüestió de dies va ser arrestat i condemnat a sis anys de presó per haver expressat opinions polítiques, una acció prohibida als uniformats.

La incertesa d’Al-Sissi

Mentrestant, Al-Sissi encara no ha revelat si buscarà la reelecció, però tothom ho dona per fet al Caire. Una campanya dels seus seguidors assegura haver reunit més de dotze milions de firmes demanant-li que continuï sostenint les regnes del país àrab. Està previst que la Junta Electoral fixi avui la data oficial dels comicis i el calendari per presentar les candidatures.

L’assetjament contra els possibles aspirants és tota una mostra de debilitat del rais, que ha vist com la seva popularitat es desplomava a conseqüència de la crisi econòmica i de la persistència dels atemptats terroristes.

Malgrat ser evident que les eleccions són una farsa -al país hi ha milers de presoners polítics-, s’esperava que el règim intentaria mantenir les aparences i permetria l’existència d’algun rival, com ja va fer als comicis del 2014. “Volen un candidat que puguin controlar, no algú que presenti un vertader desafiament”, explica l’analista Wael Eskander.