09/12/2018

Tots els dimonis d’Ucraïna

3 min

Després de mesos d’absència, el conflicte entre Rússia i Ucraïna ha tornat als titulars amb ritme de vertigen i despertant tots els dimonis adormits. Totes les incerteses. El xoc sembla que ja els va bé a les elits oligàrquiques tant de Moscou com de Kíev. A Vladímir Putin les imatges de força de l’armada russa en aigües de Crimea, amb vistes a l’espectacular pont de Kertx, poden fer-li pujar el percentatge de suport popular, en caiguda lliure arran de la llei de jubilacions. I al president ucraïnès Petró Poroixenko la declaració de la llei marcial li suposa sortir amb avantatge cap a les eleccions presidencials del 31 de març. Unes eleccions que cauen prop de la commemoració dels cinc anys de la revolta de Maidan, que -sovint s’oblida- va ser una insurrecció europeista, però sobretot va ser una revolta contra la corrupció, la dels pro-russos i també la dels prooccidentals. Un dimoni que no s’ha foragitat ni de bon tros. Precisament el contorn potser més vulnerable del president Poroixenko és la part del seu currículum -la dels anys 2000 i 2001- en què apareix com a oligarca i alhora fundador del pro-rus Partit de les Regions, el mateix que després va catapultar Víktor Ianukóvitx, l’home de Putin, a la presidència. A Ianukóvitx i a Putin el poder se’ls va escapar de les mans a Ucraïna el febrer del 2014, quan Poroixenko ja havia fet càlculs per mantenir el seu patrimoni i mèrits per emergir com l’home providencial de Maidan.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Per cert: la fugida de Ianukóvitx cap a Rússia va desdibuixar la seva amistat perillosa, tant econòmica com polítca, amb Paul Manafort, el primer cap de campanya de Donald Trump. Un altre dels dimonis, doncs, que gravita sobre el passat recent d’Ucraïna i que fa inevitable demanar-se: ¿fins a quin punt els contactes Putin-Trump, sobretot els de fa tres o quatre anys, contenen acords -sospitats però mai provats- que donarien al Kremlin marge de maniobra a Ucraïna per consolidar l’ocupació del Donbass amb una disfressa geopolítica, semblant a la de la República Srpska de Bòsnia? De moment els resultats de les eleccions de l’11 de novembre als Parlaments de Donetsk i de Lugansk han consolidat les posicions diguem-ne presentables que més interessen a Putin de cara a una futura proposta de negociació d’un hipotètic plebiscit. I tot plegat més enllà de la pantomima d’homes tan enfadats que van escenificar Trump i Putin al G-20 de Buenos Aires.

Les alertes de l’International Crisis Group

Si el Donbass acabés definitivament sota l’òrbita del Kremlin no seria gens exagerat dir que la deixadesa de Poroixenko hi hauria tingut molt a veure. Un think tank poc sospitós de sectarismes com l’International Crisis Group va emetre a l’octubre un informe dient-li tot allò que no li agrada escoltar sobre els seus conciutadans del Donbass: no els ha fet arribar cap ajuda humanitària; no els ha garantit l’accés als subsidis i a les ajudes socials, i no ha fet efectiva la llibertat de moviments ni la compensació per la pèrdua de propietats. No els ha sabut seduir. Poroixenko s’ha limitat a invocar els acords de Minsk i ara -tot pensant en les urnes- s’escarrassa perquè el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, faci proclames alertant de la superioritat armamentística russa. Poroixenko ja és ara mateix un més dels dimonis que planen sobre el seu castigat país. I la UE continua tenint un immens problema.

Llibert Ferri és periodista

stats