“Tots els partits ens han enganyat”

Enviada especial a AtenesS’esperaven la dolce vita després de trenta o quaranta anys de treballar: vacances a les illes, gaudir de la família i els amics i poder ajudar els fills si ho necessitaven. Però en la recta final de les seves vides la immensa majoria de jubilats de Grècia van topar amb la crisi econòmica del 2009, un estat en fallida i una Europa que els imposava estrènyer-se el cinturó. Els successius memoràndums d’austeritat han posat en el punt de mira el sistema de pensions grec, primer capítol de la despesa social del país i basat en un model insostenible: les pensions més elevades han caigut un 40%, i les més baixes tampoc no s’han salvat de les retallades, amb un 14%. Alhora, han augmentat els impostos i altres despeses bàsiques, com el copagament dels medicaments. Els estalvis s’han esfumat i molts han perdut la casa perquè no han pogut pagar la hipoteca. I per acabar-ho d’adobar, amb un 30% d’atur, la raquítica pensió de l’avi s’ha convertit en l’únic ingrés de què depenen més de la meitat de les famílies a Grècia.

Assegut en un cafè del barri d’Ampelokipoi d’Atenes, Vlassis Khorodatos, enginyer aeronàutic, s’atura un moment abans de respondre a la pregunta de com l’ha afectat l’austeritat. “Hem patit una garrotada a les nostres vides. No ens ho esperàvem perquè ningú ens ho va advertir”, lamenta. Quan es va jubilar, el març del 2010, rebia una pensió de 2.600 euros nets. Ara no passa dels 1.375. Ell i la seva dona s’havien fet una casa a la península de Mani, al sud del Peloponès, però ja no es poden permetre anar-hi a passar les vacances. “A més, ens han apujat els impostos. Tots els partits ens han robat per tot arreu. Tots ens han enganyat. Van posar els diners dels fons de pensions a les borses, i les borses es van enfonsar. Després van fer que el fons comprés deute públic i aquells bons ja no valien res; aleshores van dir que no hi havia diners”, denuncia.

Jubilació als 67

Tot i l’elevat atur, els creditors de Grècia van imposar elevar progressivament l’edat de jubilació fins als 67 anys, es van eliminar les pagues extres dels pensionistes i les pensions van patir 13 retallades en 7 anys. Aquest abril, a les portes de les eleccions europees i municipals, el govern grec va aprovar una llei per tornar a apujar les pensions de viudedat del 50% al 70% de l’assignació del marit.

Al barri treballador de Peristeri, Sophia Karpatos explica que després de 40 anys treballant en una impremta la seva pensió de 900 euros va caure fins als 500. Cada tarda, quan afluixa la calor, baixa a la plaça amb la seva amiga Anastasya i fan petar la xerrada assegudes en un banc. “Tinc tres fills i dos nets, i els haig d’ajudar a tirar endavant. Cada mes patim per com pagarem el rebut de la llum. El meu fill encara és a la universitat i vol estudiar medicina, però no sé com ens ho farem. I la gran està pensant en emigrar a Espanya: el seu marit treballa deu hores diàries per 500 euros i cada quatre mesos el fan fora perquè no tingui drets. Els joves volen marxar. ¿Tu creus que a Espanya li aniria bé?”, pregunta.

Al seu costat, la seva amiga, que treballava al mercat, assenteix: “El que ha fet la UE és una burla; amb l’austeritat van enfonsar l’economia, i per cada cosa bona n’hi havia deu de dolentes. Hem tornat quinze vegades els diners que ens van prestar, i encara hem de continuar molts anys pagant el deute”.

També ha hagut d’emigrar el fill de Vangelis Katsireas, exinspector de correus de 63 anys, que escoltava dijous a la plaça Sintagma les arengues dels líders del KKE, el partit comunista grec, que ha sobreviscut impassible a la crisi instal·lat en el 5% dels vots. “Amb una pensió de 1.200 euros m’he d’estar de moltes coses, però el problema és que no he pogut ajudar el meu fill, que se n’ha hagut d’anar a Bèlgica. I el pitjor és que Syriza va fer creure a la gent que les coses podien canviar i després van fer com tots els altres. El que no se’ls pot perdonar és que hagin enganyat els grecs i hagin fet que la gent cregui que l’esquerra forma part del sistema”.

Despesa pública

El pla de la Comissió Europea és que Grècia hagi reduït la despesa en pensions de l’actual 18% del PIB al 10% el 2070. Segons els càlculs de Brussel·les, els grecs destinen un 80% del PIB per càpita a pagar els pensionistes, per sobre de la mitjana europea, que és del 65%. Però alguna cosa falla quan el 17% de jubilats -l’índex més elevat de la UE- no poden pagar-se les proves mèdiques.

En un país que, com tota la UE, envelleix, i on el mercat laboral es precaritza, com preservar les pensions per al futur és una patata calenta que els successius governs es van passant, per electoralisme. L’enginyer pensa que ningú està a l’altura: “La classe política europea és mediocre: no té somnis ni visió, només es dedica a administrar. I els polítics grecs, de la dreta i de l’esquerra, també són responsables d’haver-nos portat a la crisi. Jo ja no crec en ningú”.