Trudeau, “de paladí contra el canvi climàtic a executiu petrolier”

BarcelonaL’última cimera del G-7, l’any passat a Itàlia, va ser la de l’aïllament de Donald Trump per la seva postura sobre el canvi climàtic, que es va concretar poc després amb la sortida dels Estats Units de l’Acord de París. Llavors ja es parlava de G-6 +1. Aquest any, amb la novetat de la guerra comercial encetada per Trump amb els seus aranzels a l’acer i l’alumini, la trobada que arrenca avui a la localitat canadenca de Charlevoix, al Quebec, es configura de nou com un “un contra tots”. Però en matèria de canvi climàtic Trump ho tindrà aquest cop molt més fàcil per evidenciar les esquerdes en el bloc contrari. El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, amfitrió de la trobada i paladí de l’Acord de París, es va despenjar just la setmana passada amb la compra d’un oleoducte per incrementar la producció i venda del petroli del país.

“En un sol mandat, Justin Trudeau s’ha reconvertit de campió climàtic a executiu petrolier”, denuncia Aurore Fauret de l’ONG 350.org al Canadà. La nacionalització de l’oleoducte Trans Mountain -polèmic al Canadà per l’oposició que el projecte, per allargar-lo, ha desfermat entre ecologistes, pobles indígenes i fins i tot el govern provincial de la Columbia Britànica, per on ha de passar el nou tram- enterboleix la trobada d’avui del G-7, de la mateixa manera que enterboleix la imatge de Trudeau com a abanderat de la lluita contra el canvi climàtic.

En els seus dos anys i mig al poder, Trudeau “ha proposat el pla contra el canvi climàtic més ambiciós de tots els governs canadencs fins ara, però la compra del Trans Mountain és una nova mostra de la gran influència que la indústria del petroli i el gas encara té al país”, explica per telèfon a aquest diari la directora de Climate Action Network al Canadà, Catherine Abreu.

El govern canadenc va anunciar la setmana passada que pagarà 4.500 milions de dòlars a l’empresa Kinder Morgan per la compra de l’oleoducte, després que la companyia aturés les obres de prolongació de la canonada davant de l’oposició del govern de la Columbia Britànica. El mateix Trudeau va justificar a Bloomberg la decisió de comprar el Trans Mountain per garantir que tiri endavant el nou tram fins a la costa. Al·lega que el creixement econòmic que comportarà aquest projecte, que “permetrà connectar la producció de petroli canadenc amb nous mercats a través del Pacífic”, és necessari precisament per poder acomplir els compromisos climàtics del país. Però un estudi del reputat Institut Mediambiental d’Estocolm alerta que aquesta expansió petroliera no només impedirà al Canadà complir el seu compromís de reduir un 30% les emissions de CO2 el 2030, sinó que “pot contribuir a llarg termini a un excedent de petroli global, cosa que condueix a una baixada de preus global del cru i alenteix així la transició a una economia baixa en carboni” a tot el món.

Amb l’operació Trans Mountain, Trudeau també intenta acontentar el govern de la província d’Alberta -el territori que produeix la majoria del petroli canadenc i que exerceix de lobi dels combustibles fòssils- perquè assumeixi la seva part en la reducció d’emissions del país.

“Canadà tindrà molt difícil complir el seu compromís actual de reducció d’emissions, però serà pràcticament impossible que renovi a l’alça els compromisos (com exigeix l’Acord de París) si continua expandint els oleoductes i elevant la producció de petroli”, denuncia Abreu.

Com a president del G-7, Trudeau ha posat el canvi climàtic com un dels temes principals a tractar en la cimera que arrenca avui al Quebec, on també proposarà signar un “pla de plàstics zero” per comprometre les altres sis potències (el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, el Japó i els Estats Units) a treballar per la destrucció i reciclatge total de tots els plàstics produïts.

Plàstics, igualtat i aranzels

Una altra novetat sobre la taula de negociació, a proposta de l’amfitrió canadenc, serà el tema de “la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones”. Seguretat, ocupació i creixement econòmic són els altres temes oficials de la cimera. Però la qüestió que centrarà els debats més acalorats serà sens dubte la dels aranzels que Trump ha imposat a l’acer i l’alumini europeus i canadencs, una mesura que la UE ha portat davant de l’Organització Mundial del Comerç perquè la considera “il·legal”.

El mateix Trudeau ha qualificat els aranzels d’“insultants” i “totalment innacceptables”. Avui i demà, tant ell com els líders de França, Alemanya, Itàlia (el nou primer ministre, Giuseppe Conte, s’estrena en l’escena internacional) i el Regne Unit (que vol negociar excepcions bilaterals) podran tractar el tema cara a cara amb Donald Trump.