Trump va oferir l'indult a Assange si negava el paper de Rússia en la filtració dels correus de Hillary Clinton

Washington, que sol·licita l'extradició del fundador de Wikileaks, nega les acusacions

Més detalls del cas Julian Assange i nova polèmica que, en aquest cas, esquitxa el president dels Estats Units, Donald Trump, acostumat a estar a l'ull de l'huracà. Segons explica la defensa del fundador de Wikileaks i recull el diari britànic The Guardian, Trump va oferir a Assange l'indult a canvi que afirmés que Rússia no va estar involucrada en la filtració de correus electrònics del Partit Demòcrata durant la campanya electoral del 2016 amb l'objectiu que Trump guanyés les eleccions que el van portar al capdavant de la Casa Blanca. Des de Washington, però, han negat els fets.

Un advocat de l'activista i periodista australià ho ha explicat aquest dimecres davant la Cort de Magistrats de Westminster. El lletrat, Edward Fitzgerald, ha al·legat que hi ha evidències que l'excongressista republicà Dana Rohrabacher va anar a veure Assange a l'ambaixada equatoriana a Londres l'agost del 2017 per oferir-li aquesta proposta. Segons Fitzgerald, doncs, el representant nord-americà li va dir, sota instruccions del president Trump, que li oferia "un perdó o alguna altra sortida" si Assange deia que Rússia no tenia res a veure amb les filtracions del Comitè Nacional Demòcrata.

El perdó

Per tant, el perdó a Assange –que, entre altres coses, va divulgar milions de documents sobre les atrocitats comeses pels Estat Units a l’Iraq i l’Afganistan– vindria amb la condició que l'activista assegurés que Moscou no estava involucrat en la filtració de correus electrònics que va perjudicar la campanya presidencial de Hillary Clinton.

Tot el que has de saber sobre Julian Assange

Washington sol·licita l'extradició d'Assange, ara tancat en una presó britànica després de ser detingut l'abril del 2019. Fins llavors, havia estat set anys amagat a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on tenia asil polític. El passat mes de maig, els Estats Units van demanar a Londres la seva extradició per 18 presumptes delictes d'espionatge i conspiració per cometre una intrusió informàtica que, en cas de ser considerat culpable, pot comportar una pena de presó de 175 anys en aquell país.