TENSIÓ AL PRÒXIM ORIENT

Trump aprova sancions directes contra l’aiatol·là Ali Khamenei

El president evita la confrontació militar i aposta per més pressió econòmica a l’Iran

“Un futur fenomenal”. Això és el que Donald Trump vaticina a l’Iran, com ja va fer en el seu moment amb la Corea del Nord de Kim Jong-un. Però, per “fer l’Iran gran de nou”, els EUA pretenen debilitar abans la República Islàmica per mitjà de sancions econòmiques. Després de fer marxa enrere dijous passat amb un atac militar sobre objectius en sòl iranià, el president nord-americà va estrènyer ahir una mica més la soga amb què busca ofegar el finançament d’aquest país i va signar una ordre executiva que apunta contra el seu líder suprem, Ali Khamenei. Les sancions, va explicar Trump al Despatx Oval, busquen tallar l’accés del mandatari iranià “a recursos financers i suport clau”. L’objectiu segueix sent el mateix: “Que l’Iran mai pugui obtenir armes nuclears”.

L’ordre executiva és la resposta de Trump a l’abatiment la passada setmana d’un avió no tripulat nord-americà que, segons Teheran, va violar el seu espai aeri. Tant el president com el seu secretari del Tresor, Steven Mnuchin, han apuntat, però, que l’anunciat és part d’una agenda de sancions ideades amb anterioritat a l’atac contra el dron. Mnuchin va explicar que bloquejaran milers de milions de dòlars en actius vinculats amb el líder iranià i els seus socis. Tot i això, Donald Trump ha declarat que no busquen “un conflicte amb l’Iran ni amb cap altre país”. Va presumir d’una “moderació” que no necessàriament “mostrarem en el futur”.

Més enllà de la congelació dels comptes i propietats que poguessin posseir als Estats Units, la tàctica utilitzada és semblant a la que va utilitzar després d’abandonar el pacte nuclear amb l’Iran fa poc més d’un any. Els Estats Units van buscar llavors dissuadir empreses internacionals de fer negocis en aquest país, i ara ho tornen a fer mitjançant l’amenaça de deixar fora del sistema financer nord-americà tots aquells que “facilitin sabent-ho una transacció financera significativa” a les persones sancionades.

En un comunicat del Departament del Tresor es detallen els noms de les persones afectades: 8 comandants de la Guàrdia Revolucionària (anteriorment inclosa pels Estats Units en la seva llista d’organitzacions terroristes), a qui responsabilitza, entre altres qüestions, del “sabotatge” dels dos petrolers atacats fa un parell de setmanes en aigües del golf d’Oman i de la presència “desestabilitzadora” de l’Iran a Síria. Steven Mnuchin va anunciar també que al llarg d’aquesta setmana s’afegirà a la llista de sancionats el ministre d’Exteriors, Mohammad Yavad Zarif.

Declaració amb els aliats

Abans de la signatura de l’ordre executiva, el departament d’Estat va fer pública una declaració signada pels Estats Units al costat dels governs de l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i el Regne Unit en la qual “expressen la seva preocupació per l’escalada de tensions a la regió i els perills que representa l’activitat desestabilitzadora de l’Iran per a la pau i la seguretat” de la regió. El comunicat dona per fet que l’atac a dos petrolers en les aigües del golf d’Oman el 13 de juny va ser obra de l’Iran i urgeix a trobar “solucions diplomàtiques per reduir les tensions”.

El secretari d’Estat, Mike Pompeo, de gira pel Pròxim Orient, es va reunir ahir amb el rei Salman d’Aràbia Saudita i amb el príncep hereu, Mohammed bin Salman, dins d’un viatge que té com a objectiu crear el que el propi Pompeo va descriure diumenge com la “coalició global” per garantir la seguretat dels petrolers que naveguen per l’estret d’Ormuz. El president Trump es va queixar ahir a través del seu compte de Twitter que països com el Japó i la Xina no protegeixin els petrolers i que siguin els EUA que ho facin “sense obtenir compensació”.