Els inicis d’any maleïts de Trump

Ara en segon pla per la tensió amb l’Iran, el president fa front a l’‘impeachment’

Per a Donald Trump no hi ha començament d’any rutinari. El gener del 2019, el president va aconseguir batre el rècord de durada d’un tancament de govern: va deixar a casa i sense salari més de 800.000 funcionaris i contractistes durant 35 dies. Entestat en vincular el finançament de l’administració amb un pressupost per al seu mur antiimmigració amb Mèxic, Trump va haver de donar el seu braç a tòrcer a finals de gener. Es va arribar llavors a un acord amb el Capitoli que va tancar un shutdown que havia mantingut la capital del país en una prolongada letargia postnadalenca.

Ara, el gener del 2020, afrontarà el judici polític de l’impeachment, llevat que es prolongui l’estira-i-arronsa entre demòcrates i republicans arran de les discrepàncies sobre les condicions en què hauria de celebrar-se. I, sobretot, en funció de com evolucioni el conflicte amb l’Iran després de l’assassinat del general Qasem Soleimani.

Fracassada la seva pugna amb el Congrés, Donald Trump va declarar el febrer passat una emergència nacional amb la qual va desviar fons d’altres partides per finançar el mur. Quan falten mesos per a les eleccions, el seu projecte estrella avança lentament. Les sentències de diferents tribunals i les demandes de propietaris de terrenys afectats per la construcció han alentit el procés. Que no pugui arribar a temps per a les presidencials no ha suposat un obstacle perquè Trump hagi aconseguit reduir dràsticament l’arribada d’immigrants per la frontera amb Mèxic en els últims mesos del 2019.

El retorn del bon temps, però, permetrà testar l’impacte de la xarxa de complicitats que el president ha teixit amb els seus veïns del sud: va aconseguir que Mèxic desplegués l’exèrcit i albergués els que esperen la resolució de les seves sol·licituds d’asil als EUA. A més, saltant-se les evidències i en un moviment de dubtosa legalitat, ha convertit en garants de refugi els països centreamericans de què fugen la majoria dels que intenten trepitjar sòl nord-americà.

Les eleccions que venen

Amb centenars de milers de funcionaris com a víctimes col·laterals de la seva croada antiimmigració, Trump va tancar el 2019 intentant compensar-los posant-se el vestit de mag dels salaris. De les cues per menjar gratis en el menjador que va obrir a Washington el cuiner José Andrés per ajudar-los a superar els estralls del shutdown ara fa un any s’ha passat a la pujada salarial del funcionariat més alta en una dècada. La va aprovar el president quan el 2019 estava a punt d’acabar. I fins i tot va decretar el 24 de desembre, que no és festiu als EUA, com a dia lliure amb paga. Les bones notícies per als treballadors públics no van acabar aquí. A mitjans de desembre, el Congrés va aprovar la baixa de 12 setmanes pagades per a mares i pares. Un petit avenç en un país en què, excepte alguns estats, no hi ha baixa per maternitat. Trump busca adjudicar-se mèrits.

I és que, que Trump acabi el 2020 celebrant la seva reelecció dependrà, en bona mesura, de com es resolgui el judici polític al Senat per l’escàndol ucraïnès. Sent realistes, les opcions que sigui apartat del càrrec són remotes. Sembla impossible que un nombre suficient de senadors republicans admeti que el president va abusar del seu poder quan va sol·licitar a Ucraïna que investigués l’exvicepresident Joe Biden, o que va obstruir la investigació del Congrés quan va negar documents i bloquejar la compareixença de testimonis clau. O fins i tot, encara que ho reconeguin, es fa difícil d’imaginar que admetin públicament que tot plegat es tracta de motiu d’ impeachment.

Incondicionals del president, queda per veure quin efecte pot tenir en la simbiosi entre el partit i la Casa Blanca una potencial guerra amb l’Iran.

46 milions en donacions

Mentrestant, i expert en explotar el victimisme, Trump va celebrar la setmana passada haver rebut 46 milions de dòlars en donacions per a la seva campanya de reelecció de cara a les eleccions de l’any que ve durant l’últim trimestre del 2019. El seu equip ho té clar: això es deu a la impopularitat de l’ impeachment. Són gairebé 12 milions més que els recaptats pel precandidat demòcrata que més diners ha rebut en el mateix període, el senador Bernie Sanders. Un indicador del suport de les bases a un president que tindrà un ull posat durant el 2020 al Tribunal Suprem. La màxima institució judicial del país ha de decidir abans del juny si el Congrés i la fiscalia de Manhattan tenen dret a accedir a la seva declaració d’impostos.

El president, al contrari dels seus predecessors, l’ha mantingut en privat. I hi ha certa expectació per saber què podrien revelar els números.