Trump obté els delegats necessaris per ser candidat

El magnat ja supera per un la xifra de 1.237 suports que li possibiliten la nominació directa

És la confirmació anunciada. Des que amb la victòria a Indiana el 3 de maig va forcar els seus rivals a retirar-se, Donald Trump va tenir oficiosament assegurada la nominació. Llavors, se’l va batejar com el presumpte nominat o el nominat virtual. Però ara ha fet un pas més en aquest recorregut: supera per un delegat la xifra màgica dels 1.237, que li donen automàticament la nominació. Li ho ha permès l’anunci del suport d'un grup de delegats que tenien llibertat de vot i que han acabat decantant-se per Trump.

Formalment la nominació es produirà quan els delegats votin el juliol, però sumant la majoria elimina qualsevol possibilitat d'una convenció oberta o contestada, com s’havia especulat durant setmanes. Va ser l’opció elegida per als seus rivals, especialment pels dos últims que van quedar a la cursa, Ted Cruz i John Kasich. Confiar que Trump no sortís a la primera votació i que a partir d’allí, s’obrissin negociacions on el magnat immobiliari ho tindria malament vistes les reticències que aixeca entre els dirigents del partit. Tàctica gairebé desesperada i que finalment es demostrà fallida. 

Encara queden algunes primàries, inclosos els potents estats de Califòrnia i Nova Jersey, que votaran el 7 de juny. Seran un vots sense suspens que acabaran d’ampliar l’avantatge ja definitiu de Donald Trump. Es convertirà en el candidat republicà a la presidència dels Estats Units després de ser minusvalorat per tots i cadascun dels seus rivals; després de descol·locar un aparell del partit que no va saber com aturar-lo; i després del fracàs de tots els intents de posar en marxa un moviment 'Never Trump[Mai Trump].

Ningú no creia en Trump, excepte probablement ell mateix; i per sorpresa per a tothom segueix superant obstacles en el camí cap a la Casa Blanca. Compta amb l’avantatge de poder-se dedicar ja exclusivament a la batalla final, mentre que la seva previsible rival, Hillary Clinton, continua enredada en la lluita prèvia de les primàries contra el sorprenent Bernie Sanders.

Seguiu aquí la cursa cap a la Casa Blanca

Bones notícies doncs per Trump que té al davant obstacles enormes per aconseguir els seus objectius, però que ara mateix compta amb vent a favor que infla les seves veles populistes. En contra seu juguen uns índex d’impopularitat de rècord, la pèssima acceptació que té entre les minories, i el fet que dirigents republicans que continuen resistint-se a donar-li suport, entre els quals el més destacat és Paul Ryan, el ' speaker ' , el president de la Cambra de Representants. Ryan és l’antítesi de Trump, polític professional que mai ha treballat fora de Washington, i que és l’ortodòxia personificada.

També han aparegut divisions dins de l’equip de campanya de Trump, posades de manifest per la dimissió d’uns dels seus principals assessors, Rick Wiley. Era un dels encarregats de pilotar la transició de Trump cap a un candidat enfocat a les eleccions generals, amb un to més moderat i mètodes més ortodoxos. El seu recent fitxatge havia provocat tensions a l’equip de Trump i de moment, ha guanyat el nucli que acompanya el candidat des de l’inici, liderats pel cap de campanya, Corey Lewandowski.

En tot cas, la sobtada sortida de l’assessor Wiley explicita les dificultats per portar a terme aquesta transformació de Trump, almenys mentre els mètodes heterodoxos i provocadors li continuin donant tan bons resultats.