Trump amenaça amb abandonar l'Organització Mundial de la Salut si no "demostra independència" de la Xina

El president nord-americà diu que es pren "una pastilla cada dia" d'hidroxicloroquina

Malgrat les insistents crides a la unitat, els recels entre països continuen enfosquint la resposta global a la crisi del coronavirus. El president dels Estats Units, Donald Trump, va amenaçar dimarts amb tallar de manera permanent el finançament del seu país a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), si bé n’és precisament el principal donant. A més, va advertir de la possible sortida del seu país de l’organisme internacional si, entre altres coses, aquest no demostra més “independència” respecte a la Xina. Ho va dir precisament el dia en què es tancava l’assemblea anual de la institució, en què es va aprovar una resolució perquè es faci una avaluació independent de la gestió internacional del covid-19. Una iniciativa que va tirar endavant amb un consens majoritari però sense aconseguir, novament, sumar-hi el suport dels EUA.

“Si l’OMS no es compromet a fer importants millores en els pròxims 30 dies, faré permanent la meva suspensió temporal de fons a l’OMS i reconsideraré la nostra afiliació a l’organisme”, va afirmar Trump en una carta al director general de l’OMS, Tedros Adhanom.

El president dels EUA va anunciar que la Casa Blanca i el director general ja “han iniciat converses sobre com reformar l’organització”, però va insistir que “cal actuar ràpidament”. El mandatari nord-americà va insistir, a més, que les reformes que Washington reclama passen especialment perquè l’OMS es desvinculi de Pequín. El passat 14 d’abril Trump va congelar els fons aportats pels EUA a l’organització.

Ara la seva amenaça de sortir definitivament de l’OMS compta amb alguns precedents que la fan creïble. Al llarg dels seus més de tres anys a la Casa Blanca, Trump ha retirat els Estats Units de la Unesco, del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, de l’Acord de París sobre el canvi climàtic i del pacte nuclear amb l’Iran. Però l’enfrontament amb l’OMS arriba aquest cop quan els EUA és el país del món més afectat per la pandèmia, amb més de 90.000 morts i 1,5 milions de casos confirmats de covid-19.

Durant l’assemblea de l’OMS, l’actitud dels EUA també va contrastar amb la de la majoria dels ministres de sanitat o alts representants de tots els estats membres que han format part de les reunions, que van expressar el seu suport a la feina coordinadora de l’organització mundial. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va destacar la feina feta, tot i l’aposta general per revisar-la més endavant. “Un cop haguem aconseguit vèncer el virus, hem de reflexionar sobre com modernitzar aquesta organització”, va afirmar.

En canvi, el secretari de Sanitat dels EUA, Alex Azar, va lamentar que l’OMS no “aconseguís prou informació per atendre el món”. Com a “resultat” d’això, va dir, “van morir moltes persones”. Azar va exigir que l’organització amb seu a Ginebra sigui “molt més transparent” i “rendeixi comptes”. Però malgrat insistir en això, els EUA no van sumar-se a la resolució per investigar la gestió que s’ha fet de la pandèmia de la crisi sanitària, que va aconseguir el suport de fins a 100 països, inclosa la Xina. En un comunicat, els nord-americans van argumentar que hi ha diversos punts del text de la resolució que no s’adeqüen als seus valors. Així, consideren que referències a la “salut sexual i reproductiva” poden incloure l’accés a l’avortament. “EUA creu en la protecció legal dels no nascuts”, van al·legar. Però també criticaven que el text de la resolució no sigui prou curós, diuen, pel que fa als drets de “propietat intel·lectual”, en al·lusió als punts de la resolució que demanen un “accés universal i equitatiu” a futurs tractaments o de la possibilitat fins i tot de “compartir i patentar voluntàriament” medicines i vacunes. Sigui com sigui, la resolució va tirar endavant. Adhanom va confirmar que l’avaluació de la gestió del covid-19 s’iniciarà “com abans millor”, però va recalcar que “no només es limitarà a la feina de l’OMS”.

Crida a sumar més fons
Després de conèixer l’amenaça de Trump de retirar permanentment els fons a l’organització van alçar-se diverses veus durant l’assemblea per demanar més finançament per a l’OMS, una petició que també va quedar recollida en la resolució aprovada ahir. El president espanyol, Pedro Sánchez, va demanar que es doti l’organització d’“eines per enfortir el seu lideratge”. Un posicionament que posteriorment va reiterar la Comissió Europea, en boca de la portaveu comunitària Virginie Battu. “La UE dona suport a la cooperació internacional”, va dir, i va retreure a Trump que “aquest és un moment per a la solidaritat, no per apuntar amb el dit”.

Taiwan, un altre punt de divisió dins de l’organització
Un altre element de divisió política i d’enfrontament entre els Estats Units i la Xina en el si de l’OMS és l’estatus de Taiwan, un tema que aquests dos dies d’assemblea ha estat molt present, tot i que la decisió sobre la seva adhesió a l’OMS s’ha ajornat. La Xina segueix vetant l’admissió de Taiwan, al qual no reconeix com a estat independent, i ahir el seu ambaixador a l’OMS, Chen Xu, va “protestar solemnement” davant de l’assemblea pels esforços que fan els EUA i altres estats per aconseguir que Taiwan esdevingui membre de ple dret de l’OMS, i que, va dir, “debiliten la lluita contra la pandèmia”. Diversos delegats estatals van protestar al seu torn per l’exclusió de Taiwan de l’OMS, inclós el dels EUA. La presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, que prendrà possessió avui del seu segon mandat al haver guanyat les eleccions del gener, defensarà durant el seu discurs inaugural, segons Reuters, el dret del seu país a formar part de l’OMS i a no deixar-se menystenir per la Xina.