RELACIONS BILATERALS

Trump es reunirà amb Kim Jong-un: les claus de la cita

Els dos mandataris tenen previst trobar-se al maig per reduir l’amenaça d’un atac nuclear

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha acceptat la invitació de Corea del Nord per reunir-se amb el líder del país asiàtic, Kim Jong-un. La trobada, que podria materialitzar-se al mes de maig, seria històrica. No només pels perfils dels dos mandataris -enemistats públicament-, sinó perquè seria la primera vegada que els líders d’aquests dos països es reuneixen.

Els principals objectius de l’encontre són la desnuclearització del règim nord-coreà i rebaixar la tensió militar entre els dos estats. Per què Trump ha decidit reunir-se ara amb Kim Jong-un? Què s’espera de la trobada? Aquestes són algunes claus per entendre les raons de la cita.

L’aspecte positiu

Estrènyer les relacions pot reduir la tensió entre els dos països

Només el simple fet que s’hagi plantejat aquesta reunió fa que les possibilitats d’una futura guerra nuclear es redueixin. I això ja és una bona notícia. Fins ara el risc més gran havia sigut que un accident o un càlcul erroni acabessin fent esclatar una guerra. O, si més no, un atac unilateral dels Estats Units, que s’hauria intensificat amb el temps. Ara, però, les dues parts tindran més raons per reduir les tensions que per incrementar-les. Tindran més motius per relacionar-se d’una manera pacífica que d’una manera hostil. I, també, trobaran més arguments per preservar els esforços diplomàtics. Almenys fins a l’inici de les converses.

Interpretacions diferents

Cada país entén de manera diversa la desnuclearització

Un cop més, Trump i els Estats Units han assumit dràstics compromisos públics, difícils de complir. El president republicà ha dit obertament que l’inici de la desnuclearització del país asiàtic ha de ser una condició innegociable. Segons Corea del Sud, Kim Jong-un estaria disposat a parlar-ne. Però això no significa que es materialitzi -tal com sembla que intueix Trump-. Duyeon Kim, una analista de Seül, escriu que un dels problemes és que els nord-americans i els nord-coreans entenen aquesta paraula d’una manera diferent. Els Estats Units la interpreten com el desarmament nuclear complet de Corea del Nord, un fet difícil d’imaginar. En canvi, per als asiàtics significa un desarmament mutu i gradual, en què els nord-americans també haurien d’abandonar les armes.

El gran inconvenient

Les dues delegacions no han preparat la reunió prèviament

És pràcticament un axioma de la diplomàcia internacional que els caps d’estat només es trobin en la fase final de les converses. Abans funcionaris de rang més baix són els encarregats de fer la feina bruta, d’aplanar el camí perquè, quan els líders es trobin, tot plegat sigui més fàcil. A més, abans de celebrar trobades d’alt nivell com aquesta, les dues parts passen molt de temps telegrafiant-se els resultats esperats. És una manera de garantir que els dos actors coneguin les intencions de l’altre i, així, intentar minimitzar les probabilitats de sorpresa de cara a la reunió. Segons Robert E. Kelly, professor de la Universitat Nacional de Pusan de Corea del Sud, “es tracta de crear un clima de confiança i credibilitat, que pot costar anys”.

En el cas de la futura trobada entre Corea del Nord i els Estats Units, no ha sigut ben bé així. Trump i Kim Jong-un estan anant directament a la fase final. I això generarà pocs avantatges a l’hora d’aconseguir resultats. Els Estats Units demanen la desnuclearització, però Corea del Nord no s’ha compromès públicament a res. És significatiu que Corea del Sud hagi sigut el seu interlocutor. De fet, Kim Jong-un ha fet arribar la invitació a Trump a través de la delegació diplomàtica sud-coreana que s’ha trobat amb ell a Pyongyang aquesta setmana. El silenci del Nord pot dificultar l’arribada d’un acord.

Els protagonistes

Els dos líders tenen un caràcter imprevisible

Les fortes personalitats dels dos líders condicionaran el resultat de les negociacions. En el cas de Trump, el seu estat d’ànim o les decisions impulsives que el caracteritzen determinaran, d’una manera sense precedents, les relacions. El mateix Robert E. Kelly ha mostrat la seva preocupació per “l’estil caòtic, el caràcter erràtic i els problemes personals crònics” del president nord-americà. Aquesta tònica és freqüent en la seva política interna. Però en aquest cas, en què està en joc un possible enfrontament notablement militaritzat entre dues potències nuclears, les conseqüències poden ser molt més greus.

La reacció de Kim Jong-un també és imprevisible. No obstant això, el líder nord-coreà hi arribaria més content. Per a ell, la possibilitat de dur a terme aquesta reunió és una victòria. “Kim no convida Trump per debatre sobre la desnuclearització. Kim convida Trump perquè vol demostrar que la seva inversió en armament nuclear ha obligat els Estats Units a tractar Corea del Nord des de la igualtat”, escrivia a Twitter Jeffrey Lewis, un expert de l’Institut Middlebury d’Estudis Internacionals. De fet, aquesta ha sigut la prioritat de Corea del Nord des de la dècada dels 90. I avui Trump estaria concedint aquest anhelat desig al líder nord-coreà.

Els despropòsits de Trump a Twitter

Les amenaces de Kim Jong-un

Fossa sèptica del dimoni

Reacció a un insult

El botó nuclear

Més continguts de