Turquia abat un caça rus a la frontera amb Síria

BarcelonaDos avions de combat F-16 turcs van abatre ahir un caça rus prop de la frontera entre Turquia i Síria que -segons la versió d’Ankara- havia penetrat en el seu espai aeri i no havia respost a fins a deu advertències perquè es retirés. Com a prova, Ankara va aportar imatges de radar, però el president rus, Vladímir Putin, va assegurar que l’aparell, un SU-24 que participava en la campanya de bombardejos contra els rebels al nord-oest de Síria, sempre es va mantenir a un quilòmetre de distància de la frontera turca.

Després de l’incident, segons va confirmar un alt càrrec militar d’una de les faccions dels rebels sirians, els dos pilots del caça, que havien saltat en paracaigudes, van ser tirotejats i morts mentre baixaven a terra. En diversos vídeos difosos a les xarxes socials es va poder veure com el caça es va estavellar en una zona muntanyosa de la frontera entre la ciutat portuària turca d’Iskenderum i Latakia, un dels feus del règim al nord de la costa siriana. Segons l’exèrcit rus hi hauria un tercer mort, que formava part del contingent rus que anava en helicòpter a rescatar els pilots. Els rebels van abatre l’aparell.

Excuses i retrets

“Lamentem aquests fets, que han ocorregut com a conseqüència d’unes normes d’intervenció que ja havíem declarat abans”, va reaccionar el president turc, Recep Tayyip Erdogan. “Ho vam fer tot per evitar aquest incident”, va afegir en el seu discurs al palau presidencial. “Però que ningú dubti que Turquia farà tot el que calgui per protegir la seva frontera”. Abans Ankara s’havia posat en contacte amb l’ambaixador rus, l’OTAN i l’ONU per donar la seva versió i defensar la sobirania territorial. El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, hi va respondre reclamant “mesures urgents” per reduir la tensió i una “revisió detallada” dels fets.

En canvi, Putin va considerar l’atac “una punyalada per l’esquena” i va acusar Turquia de ser “còmplice del terrorisme” de l’Estat Islàmic (EI), contra qui Moscou diu que combat, encara que precisament la zona on era l’avió està sota control de faccions rebels que lluiten contra el règim de Baixar al-Assad. El president rus va advertir que l’incident “pot afectar greument” les relacions entre els dos països. “¿Volen que l’OTAN ajudi l’Estat Islàmic?”, es va preguntar.

Jens Stoltenberg, el secretari general de l’OTAN, que es va reunir ahir d’urgència a Brussel·les a petició de Turquia, va voler rebaixar tensions, però va donar suport a Erdogan: “Som solidaris amb Turquia i donem suport a la integritat territorial del nostre aliat de l’OTAN”.

Cap al final de la guerra a Síria

“Turquia no hauria gosat mai fer una cosa així si no formés part de l’OTAN”, explica Eduard Soler, analista del Cidob, que apunta que es tractaria d’una resposta a les reiterades violacions de l’espai aeri turc, no només per part de Rússia, sinó també per alguns dels 18 països que participen -cadascú amb la seva pròpia agenda- en les operacions de bombardejos a Síria. “A més, Turquia s’ha sentit marginada en la reconfiguració d’aliances a escala internacional que s’ha començat a construir des dels atemptats de París”. En les últimes setmanes Ankara també ha evidenciat el seu malestar pels bombardejos russos sobre la població turcmana del nord-oest de Síria, un grup d’origen turc, a qui els atacs de Moscou han obligat a un èxode important en els últims dies.

De tota manera, Javier Albarracín, director de desenvolupament socioeconòmic de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) destaca que la relació entre els dos països és massa estreta perquè un episodi com aquest la faci perillar. “Els interessos comercials, la venda de gas rus a Turquia, la seva posició estratègica com a guardià dels estrets del Bòsfor i dels Dardanels i les grans inversions russes a Turquia fan que els interessos bilaterals siguin prou importants per rebaixar la tensió i evitar que un incident com aquest suposi un punt d’inflexió”. L’incident arriba en plena ofensiva diplomàtica del president francès, François Hollande, per coordinar una coalició internacional que posi en el punt de mira la derrota de l’EI a Síria i l’Iraq. Fins ara les potències regionals i internacionals estan actuant sense una estratègia comuna. Van emprendre fa un any els bombardejos contra l’EI (però també contra altres faccions com Al-Nusra, la branca siriana d’Al-Qaida que combat al costat dels rebels sirians), sense aconseguir grans resultats sobre el terreny.

En canvi, Rússia, que ha sigut un fidel aliat diplomàtic i militar d’Al-Assad des de l’esclat de la revolta popular del 2011, s’ha imposat com a actor clau des que va decidir entrar directament en el conflicte per mar, terra i aire. Putin defensa encara que Al-Assad ha de liderar un procés de transició a Síria, mentre que els Estats Units n’exigeixen la sortida. Però estan d’acord que cal evitar un col·lapse del règim sirià i el descontrol a la regió. També s’han acostat a aquesta postura França i Turquia, que ja no exigeixen amb tanta contundència la sortida d’Al-Assad. “Erdogan sap que les postures s’acosten i no vol que el deixin de banda en la solució. Potser ens estem aproximant a un final de la guerra de Síria tal com l’entenem ara, que no vol dir el final de la violència, i en aquestes situacions tothom intenta adoptar una posició de força”, afegeix Soler.

La crisi siriana, a més, ha accentuat el conflicte entre l’estat turc i el moviment kurd, i ha posat fi al procés de pau que s’havia obert amb la guerrilla del PKK. Erdogan ha protagonitzat una política de mà dura contra els kurds per evitar el reconeixement d’una autonomia kurda al nord de Síria i se l’acusa d’haver instrumentalitzat l’amenaça de l’EI. Tot i que el règim turc “va infravalorar al principi el perill de l’Estat Islàmic, i va decidir no entrar en una confrontació directa, ara sembla que ha entès que ha arribat l’hora d’acabar amb la tolerància”, apunta l’analista del Cidob. “No és un aliat fàcil, però és imprescindible per segellar la frontera a l’entrada de combatents estrangers”.