La UE aprova 2.400 milions per afrontar la crisi migratòria

BarcelonaLa Comissió Europea va aprovar ahir un nou paquet d’ajudes de 2.400 milions d’euros en total per ajudar durant els pròxims sis anys els països afectats per la crisi migratòria. La major part d’aquesta ajuda “urgent” anirà a parar a Itàlia, Espanya i Grècia. Especialment aquest últim país, però, s’està veient sobrepassat aquests dies pel flux constant d’embarcacions que arriben a les seves costes. Tot i així, Itàlia rebrà 560 milions, l’Estat espanyol 521,8 i a Grècia se’n destinaran 474. Segons fonts comunitàries, el motiu és que les partides van ser aprovades abans de l’actual crisi.

Ahir mateix, la Guardia Costanera italiana va rescatar 1.552 immigrants en set operacions diferents en alta mar. Fins a quatre llanxes pneumàtiques i tres barcasses van ser interceptades prop de Sicília procedents del nord d’Àfrica, principalment de les costes de Líbia. En una de les operacions es van rescatar fins a 775 persones que viatjaven en una mateixa embarcació, entre les quals 40 nens. A més de les forces de seguretat italianes, en els rescats hi van participar també vaixells del programa de vigilància marítima Tritó, com l’irlandès LÉ Niamh i el suec Posidó. El ritme de rescats d’aquesta última setmana a les costes italianes és de prop de 400 immigrants diaris.

Degoteig constant a l’Egeu

Mentrestant, petites embarcacions continuaven arribant des de la costa turca a les illes gregues del mar Egeu, especialment a l’illa de Kos. Davant l’atenta mirada dels centenars de turistes que aquests dies omplen les platges d’aquestes illes, llanxes pneumàtiques continuaven desembarcant homes, dones i nens que fugen de la guerra de Síria i que s’instal·len provisionalment en campaments improvisats sobre territori grec, en condicions totalment precàries.

Grècia, de fet, ha batut el seu propi rècord en acollir prop de 50.000 immigrants durant el mes de juliol, una xifra que supera la registrada durant tot l’any 2014.

El comissari europeu d’Immigració, Interior i Ciutadania, Dimitris Avramópulos, va admetre ahir que alguns dels estats membres de la UE estan afrontant aquestes dies “reptes sense precedents en matèria d’immigració i seguretat”. Per això, va assegurar que la Comissió actua “en un esperit de solidaritat” i amb l’objectiu de “millorar la gestió de la immigració i la lluita contra el crim organitzat i el terrorisme”. En aquest sentit, va assenyalar que els programes estatals aprovats per la Comissió són també una “assistència financera important” i va anunciar que fins a finals d’any se n’aprovaran més.

Cap ajut nou a Calais

La portaveu de la Comissió Europea Natasha Bertaud va anunciar també que es desemborsaran 20 milions d’euros per al programa nacional de França, mentre que el Regne Unit ja ha rebut els 27 milions que va sol·licitar oficialment al mes de març. Aquests fons haurien de ser suficients, va dir, per gestionar la seva pròpia crisi migratòria, la que aquests dies s’ha desencadenat a Calais, un coll d’ampolla d’immigrants que intenten entrar a territori britànic a través del túnel que l’uneix amb França. Tot i així, cap dels dos països ha fet cap nova sol·licitud oficial d’ajuda, de manera que no es beneficiaran dels paquest aprovats ahir per la Comissió, va detallar Bertaud. En total, ahir es van aprovar fins a 23 programes plurianuals, dotats amb fons del pressupost de 2014-2020 i que procedeixen (gairebé meitat i meitat) del Fons d’Asil, Immigració i Integració (AMIF) i del Fons de Seguretat Interior (FSI) de la UE.

Els fons de l’AMIF serveixen de suport als esforços estatals per millorar la capacitat d’acollida dels immigrants i per garantir que els procediments en matèria d’asil siguin d’acord amb els estàndards de la UE, entre altres coses, mentre que els fons de l’FSI s’utilitzen per a la cooperació policial transfronterera, per als riscos de seguretat com el terrorisme, la radicalització i el tràfic de drogues, però també per finançar les devolucions i reubicacions dels immigrants.