EUROPA DE L’EST

La UE mira les eleccions de Polònia amb por a la reelecció de Duda

Segons els últims sondejos, el president ultradretà està frec a frec del liberal i europeista Trzaskowski

Des del si de la Unió Europea se seguirà amb atenció aquest diumenge la segona volta de les eleccions presidencials a Polònia. Està en joc la reelecció al capdavant de l’executiu polonès del representant del partit d’ultradreta i populista Llei i Justícia (PiS), Andrzej Duda, que suposaria una bufetada a la UE, o el triomf de l’alcalde de Varsòvia, el liberal Rafal Trzaskowski. La disputa electoral es preveu molt igualada, si bé Trzaskowski partiria amb un lleuger avantatge de gairebé dos punts, segons l’últim sondeig de l’institut polonès IBRiS Market and Social Research Institute per a un dels principals portals informatius, Onet Wiadomości. Una balança, però, que canvia en funció de quina és l’empresa que ha fet les enquestes.

La victòria de Duda, que en la primera volta del 28 de juny es va imposar amb un 43,5% dels vots en unes eleccions presidencials amb una alta participació (del 64,5%, la segona més alta de la història del país en aquests comicis) malgrat la pandèmia del coronavirus, significaria continuar amb la regressió dels drets humans i socials a Polònia. També suposaria que el díscol primer ministre hongarès, Viktor Orbán -que ha aprofitat la pandèmia per amenaçar encara més els drets i les llibertats de la societat hongaresa-, conservés un valuós aliat en l’euroescepticisme.

En canvi, el triomf de Trzaskowski seria rebut com un baló d’oxigen per a la UE (va ser diputat del Parlament Europeu entre el 2009 i el 2013). Trzaskowski és el candidat que defensa el col·lectiu LGTBI, moviment que reclama drets al país com el matrimoni homosexual o l’adopció i que Duda ha atacat afirmant que representen “una ideologia pitjor que el comunisme”. El candidat del partit de centredreta Plataforma Cívica -formació política de l’expresident del Consell Europeu Donald Tusk- va quedar onze punts per sota del seu principal rival tot just fa dues setmanes.

El país, “profundament dividit”

“Tot i que les eleccions presidencials per si soles no poden convertir-se en un motor de canvi, un triomf de Trzaskowski tindria un gran simbolisme de canvi de rumb polític en un país molt dividit en els dos corrents que representen els dos candidats”, explica en conversa amb l’ARA Romain Le Quiniou, analista de política internacional i afers globals al think tank de l’Institut WiseEuropa, amb seu a Varsòvia.

“Una eventual victòria de Trzaskowski seria molt ben rebuda a les principals capitals europees, incloent-hi Berlín i París”, continua l’analista. En canvi, Duda ha centrat la seva política d’afers exteriors en la Casa Blanca. Per això, passi el que passi avui, per veure quin serà el rumb de Polònia els pròxims anys també s’haurà d’estar molt pendent de les eleccions als EUA. “Si Joe Biden s’imposa a Donald Trump, malgrat que governi Duda, Polònia estarà forçada a reorientar la seva política exterior cap a Europa”, diu.

Duda i Trzaskowski no tenen gairebé res en comú a banda de l’edat, 48 anys. Els dos líders que opten a presidir Polònia representen dues concepcions divergents que mostren com ha canviat la societat polonesa en aquestes tres dècades de democràcia. El president pertany al nucli dur del líder polonès a l’ombra, l’ultraconservador i ultranacionalista Jaroslaw Kaczynski, i ha guiat el país a enfrontaments amb Brussel·les, sobretot arran de la llei per retallar la llibertat del poder judicial, que li ha valgut amonestacions dels socis de la UE.

Amb Duda, el partit Llei i Justícia va guanyar les eleccions parlamentàries i presidencials de Polònia el 2015 per primera vegada des de la caiguda del govern de Kaczynski el 2007. El retorn al poder es va produir després de perdre vuit eleccions consecutives (locals, parlamentàries, presidencials i europees) davant el partit Plataforma Cívica i el Partit Popular Polonès, tal com recull Dominik Owczarek, el cap del Programa Societat i Democràcia de l’Institute of Public Affairs de Varsòvia, en una publicació per al Barcelona Centre For International Affairs (CIDOB).

Des del retorn del PiS al poder que “el populisme ha entrat al Parlament polonès i ha dominat el debat públic”, relata Owczarek. Si Duda, que ha denunciat ingerències alemanyes en la campanya, perd aquestes eleccions, això suposaria un dur revés per al PiS. “El triomf de Trzaskowski dificultaria que el PiS pogués tirar endavant els seus objectius polítics, ja que el president, tot i tenir competències limitades, té el poder crucial del veto”, valora Le Quiniou.

Eleccions malgrat la pandèmia

Les eleccions d’avui es presenten amb les dues forces molt igualades. En aquest sentit, pot ser determinant el vot dels indecisos. Tot i que l’esmentada enquesta de l’institut IBRiS situa lleugerament per damunt Trzaskowski, una mitjana dels diferents sondejos feta pel portal especialitzat en informació política Politico equipara la intenció de vot al 50-50. “Són les eleccions presidencials més disputades des dels anys noranta”, resol Le Quiniou.

Europa es mira amb atenció uns comicis revolucionats per la candidatura, a mitjans de maig, de l’europeista Trzaskowski. Des de Brussel·les s’espera que sigui una alternativa real a un Duda que, just abans de la primera volta de les presidencials, va visitar Donald Trump a la Casa Blanca per mostrar davant de tot el món de quin peu calça. Enmig de la pandèmia de coronavirus -el país acumula més de 37.000 casos i més de 1.500 morts per la malaltia-, la societat polonesa votarà el seu timoner en uns comicis que es preveuen molt ajustats.