POLÈMICA AL MEDITERRANI

La UE, incapaç de trobar un port per a 49 migrants rescatats

Els nàufrags, salvats per ONGs, són en alta mar des de fa més de dues setmanes

“És un grup tan petit que ens pensàvem que la solució arribaria en menys de 24 hores. Després ens van dir que seria per Nadal i més tard que abans d’acabar l’any, però encara els tenim a bord”, lamenta Ruben Neugebauer, portaveu de l’ONG alemanya Sea-Watch. Fa més de dues setmanes que 49 migrants rescatats per aquesta ONG i un altra embarcació de l’organització Sea-Eye esperen en alta mar una solució per poder desembarcar a Europa. Fins ara cap estat els ha ofert un port, tot i que una trentena d’alcaldes de grans ciutats europees s’han mostrat oberts a acollir-los. Són només un grapat de persones, però a les portes de les eleccions europees del maig el cas ha degenerat en una crisi política a la UE: entre Malta i Itàlia i en el si del govern italià.

El personal mèdic a bord de les embarcacions ha alertat que la situació dels nàufrags és insostenible. A bord del Sea-Watch 3, 32 persones d’onze nacionalitats -entre les quals quatre dones, tres nens (1, 6 i 7 anys) i quatre adolescents no acompanyats- que han passat experiències traumàtiques continuen suportant el fred i la mala mar. “La gent està realment traumatitzada quan arriben al vaixell després d’haver sobreviscut a l’infern de Líbia i a tota una nit en una pastera. I aquí cada dia que passa augmenta la incertesa i el nivell d’estrès, a més del mareig a causa del fort onatge i el mal temps. Això s’ha d’acabar d’una vegada”, reclama Frank Dörner, el metge del Sea-Watch 3.

Desesperat, dijous un dels rescatats va saltar a l’aigua i es va posar a nedar cap a l’illa de Malta, que es veia a l’horitzó des de l’embarcació. Aviat, però, el van tornar a pujar a bord. Al vaixell Professor Albrecht Penek, de Sea-Eyes, hi ha 17 nàufrags més que també esperen una sortida des del 29 de desembre. Divendres dos vaixells de les ONG van portar material i nova tripulació, a més d’acompanyar a bord periodistes, diputats i representants de l’Església.

Dijous Malta va permetre l’entrada dels dos vaixells a les seves aigües territorials per posar-se a recer del temporal, però no els autoritza a desembarcar a l’espera d’un acord a nivell europeu per repartir aquests nàufrags, a més de 249 persones més que les seves forces armades han rescatat en les últimes setmanes. Itàlia tampoc vol els migrants: manté la política de ports tancats de l’home fort del govern, l’ultradretà Matteo Salvini.

Cap port per desembarcar

Les ONG han demanat un port per desembarcar els migrants a tots els països que tenen costa al Mediterrani i només han rebut negatives. Ahir a Brussel·les se celebrava una reunió per acordar un sistema de repartiment com el que es va assolir a la tardor, segons el qual Malta permetria desembarcar els nàufrags i altres països es farien càrrec de l’acollida. En les negociacions hi participaven Alemanya i Holanda (estats de bandera dels dos vaixells de rescat humanitari), a més de Portugal i França.

Espanya també ha negat un port a aquestes ONG, i fins i tot va rebutjar que els migrants rescatats pel Sea-Watch 3 fossin transferits a l’ Open Arms, que un dia abans havia salvat 311 persones i va ser autoritzat a desembarcar-les al port d’Algesires. “Vam demanar a Espanya poder transferir els migrants a l ’Open Arms perquè els portessin amb ells, però Madrid s’hi va negar: s’haurien estalviat tots aquests dies de patiment”, explica Neugebauer. “La realitat és que a Europa es fa política a costa de la gent que està en perill”, lamenta.

Mentre els estats allarguen la macabra espera, des de baix sorgeixen iniciatives d’acollida. Una quarantena de ciutats -incloses Palerm, Livorno, Berlín, Bremen, Hamburg i Heidelberg- s’han ofert a acollir els nàufrags. L’alcalde de Nàpols, Luigi de Magistris, fins i tot ha enviat una carta al Sea-Watch 3 desafiant el tancament de ports de Salvini: “Us demano oficialment que poseu rumb a la nostra ciutat, amb la certesa que sereu benvinguts al nostre port. Si la supèrbia del ministre arriba fins a negar-vos l’entrada, sapigueu que tenim vint vaixells disposats a acostar-se al Sea-Watch 3 i portar aquestes persones a terra”, deia al text.

Els governs d’Itàlia i Malta s’acusen mútuament de no haver respost a la demanda de rescat, mentre el cas continua tensant el govern de coalició italià en plena precampanya per a les europees. El líder del Moviment 5 Estrelles, Luigi di Maio, es va mostrar disposat divendres a acollir “les dones i les criatures” si Malta acceptava el desembarcament. Salvini li va respondre -l’afer entre els dos vicepresidents italians es dirimia a Facebook- que Itàlia no acolliria cap altre migrant. Ahir, en resposta a les crítiques per separar les famílies, Di Maio ampliava l’oferta de 12 a 15 persones per incloure també els pares de les criatures, un mercadeig per acontentar l’extrema dreta que l’escriptor Roberto Saviano va titllar de “fastigós”.

El bloqueig durant setmanes de vaixells amb nàufrags a bord té un impacte més enllà de les ONG. Molts dels rescatats han explicat en els últims mesos que s’han trobat amb vaixells mercants que, incomplint la llei del mar, no els han ajudat quan estaven en perill a la deriva per por de tenir problemes i perdre dies de feina. Al novembre el pesquer de Santa Pola Nuestra Madre Loreto es va passar deu dies amb onze nàufrags a bord fins que van poder desembarcar-los a Malta.

El vaixell ‘Open Arms’, a punt

Mentrestant, l’ Open Arms s’està posant a punt al port de Barcelona per salpar demà en una nova missió de rescat. L’organització badalonina ha tingut una resposta massiva a la seva crida i després de rebre més de 10.000 mantes recorda que no tenen capacitat per recollir-ne més. Després que l’ Aqua rius fos immobilitzat al port de Marsella a petició d’Itàlia, l’ Open Arms estarà sol a la zona de rescat.

Almenys 2.242 morts al Mediterrani

En l’any que acabem de tancar s’han documentat almenys 2.242 morts de migrants que intentaven arribar a Europa travessant el Mediterrani, la frontera més mortal del planeta. Segons les dades del projecte Missing migrants, de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), la ruta més perillosa és la del Mediterrani central, entre Líbia i Itàlia, amb almenys 1.306 morts. A la ruta entre el Marroc i Algèria i Espanya han mort aquest any almenys 769 persones, i a la zona de l’Egeu s’hi han registrat almenys 167 víctimes mortals. El nombre de morts és inferior al dels últims quatre anys, però no les xifres relatives, perquè tot i que la quantitat de migrants ha caigut dràsticament, no ho ha fet el nombre de morts: el 2018 va morir un de cada 18 migrants que van intentar el viatge, mentre que el 2017 va ser un de cada 42. Aquestes dades reflecteixen només les morts documentades. Les reals poden ser molt més elevades.