DRAMA HUMANITARI

La UE no pot assegurar que es respecti la llei internacional a Grècia

Turquia denuncia un mort a trets a la frontera grega i Brussel·les es tapa els ulls

Migrants, periodistes i organitzacions internacionals denuncien l’ús d’armes de foc real, gasos lacrimògens i bales de goma per dissuadir l’arribada de milers de migrants des de Turquia a la frontera amb Grècia. A més, Atenes ha anunciat que suspèn el dret d’asil un mes. Ahir el governador de la ciutat d’Edirne, a la banda turca de la frontera, anunciava que una persona havia mort a causa dels trets dels militars grecs i que cinc més havien sigut ferides. Atenes ho nega rotundament i acusa Turquia de fake news.La Unió Europea es tapa els ulls, fent pinya amb Atenes malgrat no poder garantir que s’està respectant la llei internacional a les seves pròpies fronteres: “Ningú ho pot assegurar perquè falta molta informació”, responia ahir la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson.

Ho afirmava després de reunir-se amb els vint-i-set ministres d’Interior europeus, cridats a un consell extraordinari per respondre a la crida de Grècia després que Turquia obrís la frontera a milers de refugiats sirians per fer xantatge a la UE i l’OTAN. La Unió, atrapada per l’absència de política migratòria comuna i reconvertida en una Europa-fortalesa, s’ha bolcat del tot en el país hel·lè des que Ankara va complir les seves amenaces. Per això la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, agraïa l’actuació del govern grec i que s’hagi convertit en “l’escut” d’Europa contra l’arribada de milers de persones provinents del conflicte de Síria. I, mentre els membres del club europeu no han sigut capaços en cinc anys de pactar una política migratòria i d’asil conjunta, sí que han pogut acordar un “inequívoc” suport a la mà dura grega, que es tradueix en una declaració conjunta dels Vint-i-set en què deixen clar que “no toleraran intents il·legals de travessar les fronteres” i que, per fer-ho, “prendran totes les mesures necessàries d’acord amb la llei europea i internacional”.

L’argument de les ‘fake news’

Però fa dies que Brussel·les es posa de perfil justament sobre el respecte a la llei internacional. No condemna les imatges de la violència a la frontera ni critica la suspensió del dret a l’asil durant un mes anunciada pel primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis. Sobre les imatges, la Comissió Europea ha arribat a insinuar que es tracta de notícies falses (com assegura Atenes en l’espiral d’acusacions creuades que manté amb Ankara). Ho deia el vicepresident de la Comissió a càrrec de la Promoció de l’Estil de Vida Europeu, el grec Margaritis Schinas: “És evident que tot el que passi a les fronteres s’ha de fer d’acord amb la llei, però sobre situacions específiques diria que hem de ser cautelosos perquè hi ha moltes històries diferents, especialment a les xarxes socials”.

A més, quan li van preguntar directament si la Comissió Europea creu que és il·legal l’ús de bales de goma per impedir l’arribada de persones refugiades, el vicepresident se’n va rentar les mans: “No és cosa de la Comissió donar una opinió o fer un judici d’aquesta mena sobre una situació que és excepcional. Ja hem dit que és una circumstància que requereix una posició curosa d’acord amb la llei, però tenint present que s’està afrontant una situació sense precedents”.

Brussel·les manté aquest discurs emparant-se en “l’excepcionalitat” de la situació i es posa de la banda de Grècia fins i tot en l’anunci de suspendre el dret d’asil, un dret recollit per la Declaració Fonamental dels Drets Humans i per la Convenció de l’Estatut dels Refugiats de Ginebra. Des que Atenes va fer aquest anunci, Brussel·les se n’escapoleix assegurant que “està estudiant jurídicament” la situació. Ahir el ministre d’Estat grec, Georgios Gerapetritis, assegurava en una roda de premsa a Brussel·les que la llei internacional preveu excepcionalitats en casos de crisi que avalen aquesta suspensió, i feia referència a la sentència recent del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que avalava les devolucions en calent a la frontera sud de Ceuta i Melilla.

De fet, Brussel·les va obrir ahir la porta a donar empara a aquesta argumentació: “El dret d’asil no vol dir que Erdogan pugui enviar tants migrants com vulgui a la Unió Europea”, etzibava Johansson, apuntant que “en la directiva de processos d’asil i la directiva de retorn hi ha provisions específiques que donen flexibilitat als estats membres en termes de registres, límits de temps dels processos i retorns en certes circumstàncies”.

Responsabilització dels migrants

Tot plegat, com apunta la investigadora del Cidob Blanca Garcés, constata el que considera una “deriva” cap al discurs de l’extrema dreta en què “se suspenen drets fonamentals argumentant la defensa de les fronteres i, fins i tot, de la sobirania nacional”. I les declaracions d’ahir de Davor Božinović, ministre d’Interior de Croàcia (a càrrec de la reunió de ministres del ram ahir a Brussel·les) ho proven. Božinović compareixia al costat de la comissària europea en nom dels Vint-i-set, ja que el seu país ostenta la presidència rotatòria de la UE i en les seves declaracions no només va reiterar que les fronteres de la UE no estan obertes per a ningú que vulgui entrar-hi de manera “il·legal”, sinó que va deixar clar que són els refugiats els que no respecten la llei intentant arribar a Europa: “Els intents de travessar de manera il·legal la frontera d’un estat sobirà no estan d’acord amb la llei internacional”. I part del text acordat ahir també els responsabilitza: “No s’hauria d’encoratjar els migrants a posar en perill les seves vides per travessar il·legalment per terra o per mar”.

També van acordar mostrar “rebuig a l’ús que fa Turquia de la pressió migratòria per motius polítics” i al desplegament addicional de 100 agents de Frontex, helicòpters, vaixells i finançament. Abans Recep Tayyip Erdogan es va reunir amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, i l’Alt Representant, Josep Borrell, per demanar que la UE li doni suport a Síria. “Europa està llesta per incrementar el seu suport als sirians de Turquia”, deien al sortir de la reunió Michel i Borrell, començant així a cedir al xantatge del líder turc.

“Cap normativa europea diu que es pugui suspendre el dret de petició d’asil”

L’advocat expert en drets humans i especialitzat en protecció internacional Arsenio G. Cores recorda que ni les directives europees sobre asil, ni el Tractat de la UE ni el Tractat de Funcionament de la UE indiquen enlloc que es pugui suspendre el dret de petició d’asil, com ha fet Grècia amb l’objectiu de dissuadir l’arribada de migrants i refugiats al seu territori des de Turquia. “Un dels principis bàsics del dret és que el que no està prohibit no es pot prohibir. O sigui, si cap normativa no recull que el dret d’asil es pot suspendre, no es pot fer. Les restriccions de drets a la població sempre han d’estar recollides en alguna llei”, argumenta l’advocat.

Amb tot, l’article 78.3 del Tractat de Funcionament de la UE diu literalment: “Si un o diversos estats membres s’enfronten a una situació d’emergència caracteritzada per l’afluència sobtada de nacionals de tercers països, el Consell [Europeu] podrà adoptar mesures provisionals en benefici dels estats membres afectats. El Consell es pronunciarà prèvia consulta al Parlament Europeu”. Cores dedueix que Grècia possiblement ha recorregut a aquest article per justificar la suspensió del dret de sol·licitud d’asil. Amb tot, “adoptar mesures provisionals” no significa en cap moment que un país membre de la UE pugui negar un dret com el d’asil, destaca l’expert. “Les mesures provisionals també podrien suposar, per exemple, enviar reforços al país afectat per accelerar les peticions d’asil o crear un fons d’ajuda. La interpretació pot ser molt àmplia”, detalla.

Així mateix l’advocat recorda que el mateix Tribunal Europeu de Drets Humans diu que les normatives de drets humans mai es poden interpretar de manera restrictiva, sinó sempre a favor de la persona afectada. “Que és el contrari del que està fent la UE, en contra dels seus propis tractats, la Carta de Drets Fonamentals de la UE i les seves directives d’asil”, afirma. El mateix va passar amb la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 13 de febrer, que avalava les anomenades expulsions en calent d’immigrants a les fronteres espanyoles, explica Cores: “Va ser una sentència política perquè, com ara, l’únic que la UE vol és que els immigrants no vinguin a Europa”. M.B.