Ucraïna s’encalla en la formació del nou govern
L’economia necessita una injecció de capital per evitar la fallida
KíevLa formació del nou govern ucraïnès està resultant més difícil del previst. L’elecció del nou executiu, prevista per ahir, ha estat posposada fins demà. Els diputats estan sotmesos a moltes pressions. La Unió Europea vol un govern d’unitat nacional en què estiguin representades totes les forces polítiques. Washington demana un govern tècnic capaç d’assegurar la transició fins a les eleccions del 25 de maig. I els manifestants, que durant tres mesos han aguantat el fred, els cops de porra i els trets dels franctiradors, no volen quedar fora del procés.
El Consell de Maidan, que aplega els líders dels principals moviments que han participat a la revolta, va presentar ahir les seves exigències. Demanen que s’exclogui del govern les cent persones més riques del país, les personalitats que hagin format part dels governs del cessat president Víktor Ianukóvitx i que tots els ministres tinguin almenys set anys d’experiència en la seva àrea. El comandant Petro Galiga, del moviment Causa Comuna, ho explicava així: “No volem fer política, només volem tenir una funció de control, volem donar la nostra aprovació a tots els candidats a ocupar càrrecs de responsabilitat”.
Al Parlament ucraïnès els diferents grups continuen les consultes. El nou president, Oleksandr Turtxinov, va dir que treballarien “dia i nit” per arribar a un acord. Per un dels líders opositors, el boxejador Vitali Klitxkó, del partit UDAR, “el govern s’ha de formar basant-se en la professionalitat i la integritat de cada candidat”. I per l’europeista Arseni Iatseniuk, del partit Pàtria, els candidats “no han de pensar en els índexs de popularitat, sinó a com treure el país del forat econòmic”. Tots es van comprometre a actuar amb transparència i a no negociar entre bambolines. Saben que la plaça no es refia de la classe política i són conscients que necessiten el seu suport per tirar endavant.
Kíev necessita un primer ministre amb una sòlida formació econòmica. “El govern de Ianukóvitx ha arruïnat l’economia i les arques de l’estat estan buides”, va declarar Turtxinov. El ministre de Finances va dir que el país necessita 25.000 milions d’euros per fer front als pagaments d’aquest any i va demanar l’organització d’una conferència internacional de donants. El seu objectiu és fugir del préstec de Moscou, que, de tota manera, és reticent a tractar amb les noves autoritats ucraïneses i ha congelat l’entrega del segon tram del préstec promès al desembre.
La moneda se’n ressent
La por ha fet que molts ucraïnesos retirin els seus estalvis dels bancs i s’hagi hagut de limitar la retirada de diners als caixers automàtics. El risc d’inflació ha disparat la compra de divises i el país ha de fer front a una fuga massiva de capitals. “Som conscients que la situació econòmica empitjorarà, però ara són més importants els valors”, explica el líder de Causa Comuna. El cert és que la hrívnia, la moneda nacional, s’ha devaluat un 12% des de principi d’any i la reserva de divises del país es gairebé inexistent.
Tant els EUA com la UE diuen que estan disposats a ajudar econòmicament el país, però abans volen veure la formació del nou govern i conèixer les seves propostes en matèria econòmica.
El Parlament vol que el TPI jutgi Ianukóvitx
El Parlament ucraïnès va demanar ahir al Tribunal Penal Internacional de l’Haia que jutgi el president derrocat Víktor Ianukóvitx i altres ex alts càrrecs per crims contra la humanitat. La resolució adoptada per la cambra acusa Ianukóvitx de les “greus conseqüències” i l’“assassinat massiu” de ciutadans durant les protestes del 21 i 22 de febrer. No se sap on és l’expresident i s’ha dictat una ordre de cerca i captura contra ell.
