ÀSIA

Victòria independentista a Taiwan

Tsai Ing-wen serà la nova presidenta de l’illa, en un canvi de rumb que tensa la relació amb la Xina

Els taiwanesos han apostat pel canvi i per reafirmar la seva identitat davant de la Xina donant una aclaparadora victòria a Tsai Ing-wen, la líder de l’independentista Partit Demòcrata Progressista (PDP), que es convertirà en la primera dona presidenta de l’illa. La victòria de Tsai Ing-wen obre un nou escenari en les relacions amb la Xina. En el seu primer discurs va assegurar que mantindrà l’actual statu quo, és a dir, ni reivindicar la independència, ni acceptar la reunificació, i va demanar a Pequín que respecti la democràcia de Taiwan.

Pel que fa a la política interna, es va comprometre a impulsar un gir social amb més participació popular, defensa de l’estat del benestar i més control sobre els grups d’interès.

El triomf de Tsai Ing-wen va ser contundent. Va guanyar amb el 56,2% dels vots davant del 31% obtingut pel seu rival, el candidat del Kuomintang Eric Chu. El seu partit, el PDP, va obtenir una àmplia majoria al Parlament, amb 67 escons, dels 133 que el formen, cosa que li permetrà governar amb comoditat.

El desastre del Partit Nacionalista, o Kuomintang, va ser total i històric. No només perd la majoria al Parlament per primera vegada des del 1949 sinó que a més veu reduïda la seva presència a 36 escons, dels 64 que tenia fins ara.

El candidat del Kuomintang, Eric Chu, va comparèixer davant la premsa per reconèixer la seva derrota i felicitar la guanyadora. Emocionat, va demanar perdó als votants per haver fallat i va anunciar que presentava la dimissió com a president del partit.

El PDP s’ha beneficiat de la frustració dels taiwanesos davant la crisi econòmica i dels recels que ha despertat la política d’aproximació a la Xina del KMT. La candidata ha sabut entendre els temors de la població pel risc que la dependència econòmica de Pequín es tradueixi en una pèrdua de drets, identitat i sobirania. Tsai Ing-wen s’ha mostrat moderada durant tota la campanya i calculadament ambigua, allunyada de les anteriors posicions del PDP, que durant el mandat del president Chen Shui-bian (2000-2008) va apostar obertament per convocar un referèndum d’independència. El discurs pragmàtic de Tsai Ing-wen, que sosté què cal mantenir els llaços amb la Xina, el diàleg i l’actual statu quo, va dirigit tant a calmar Pequín com a no incomodar els EUA. Washington és el principal aliat de Taiwan i està compromès amb la seva defensa davant d’amenaces externes. Prova d’això és que el Congrés va autoritzar l’any passat la venda d’armes més important de la història a Taiwan. Per als EUA, l’illa és una peça clau, amb el Japó, per mantenir la seva influència al Pacífic. Però encara que a Washington ja li agrada presentar la democràcia de Taiwan com un exemple per a la Xina, no li convé més desestabilització a la zona, sobretot en any electoral.

Joc d’equilibris

La Xina i el KMT, ara des de l’oposició, pressionaran perquè la nova presidenta s’aclareixi i es comprometi expressament a respectar el “consens del 1992”, que fixa el principi que “només hi ha una Xina”, i cada part ho interpreta a la seva manera. Una premissa que Tsai Ing-wen rebutja, ja que implica negar el reconeixement de Taiwan com a estat independent. D’altra banda, la presidenta haurà de fer front a les pressions dels sectors més independentistes del seu partit, que reclamaran avenços en el reconeixement de Taiwan com a estat. La Xina ja ha advertit que no hi ha res a negociar amb qui no accepta el principi d’una sola Xina. Més que amb una hipotètica amenaça militar, Pequín pot pressionar amb l’economia: el 40% de les exportacions de Taiwan van a la Xina.

Més continguts de