Vuit premis Nobel de la pau reclamen "mediació i negociació" entre Catalunya i Espanya

Guardonades com Jody Williams, Mairead Maguire o Rigoberta Menchú demanen una "solució pacífica"

Vuit premis Nobel de la pau reclamen "mediació i negociació" entre Catalunya i Espanya per aconseguir una "solució pacífica". La iniciativa Dones amb Nobel ha impulsat una carta que adverteix que "cap part està lliure d'errors" però ara calen "mediació i negociació cap a una solució pacífica del punt mort actual".

Entre les signants de la carta hi ha l'activista antimines Jody Williams, l'activista d'Irlanda del Nord Mairead Maguire, la guatemalenca Rigoberta Menchú o la iraniana Shirin Ebadi. El document arriba després que l'ONG presidida per Kofi Annan, The Elders, també reclamés diumenge diàleg i una solució pacífica per a Catalunya.

Les vuit premi Nobel constaten que el procés no ha començat amb el referèndum de l'1-O, sinó "fa set anys" amb la "invalidació" de l'Estatut d'Autonomia del 2010 que va fer el Tribunal Constitucional després de passar el tràmit del Congrés de Diputats.

També afirmen que, des de llavors, el govern estatal ha fet "poc" per adreçar "de manera adequada" la qüestió, i lamenten, a banda, "les mesures extremes i de poca ajuda" que han sorgit des de Madrid "en resposta al referèndum".

"Les escenes de brutalitat policial, la violència i la utilització de bales de goma contra el poble de Catalunya l'1 d'octubre no són de cap manera el que hauríem pogut esperar a l'Espanya d'avui. Ens hem unit a líders arreu del món en la condemna de l'ús de la força a Catalunya". I per bé que consideren que les disculpes del govern espanyol per la violència són "un pas en la bona direcció", opinen que cal fer "molt més", alhora que indiquen que "queda poc temps".

Les Nobel de la pau eviten posicionar-se sobre afers constitucionals, però consideren que les "democràcies madures troben vies per permetre la llibertat d'expressió". En aquest sentit recorden que altres nacions ho han fet permetent "referèndums separatistes", i citen com a exemples els casos d'Escòcia o del Quebec.

També recorden que en ambdós casos es va votar 'no', i que les dues àrees continuen formant part dels estats dels quals es volien separar. Per això opinen que les respostes "violentes" d'un govern estatal per intentar coartar la llibertat d'expressió de la ciutadania només serveixen per "augmentar les hostilitats" i "crear desafecció".

Més continguts de