Un mural del covid-19 en un carrer de Buenos Aires

De Xile a Hong Kong, els moviments de protesta en treva per la pandèmia

El covid-19 ha obligat els activistes a aturar les manifestacions i a buscar noves formes de lluita

Un mural del covid-19 en un carrer de Buenos Aires / JUAN IGNACIO RONCORONI / EFE

La pandèmia de coronavirus ha imposat una treva als moviments de protesta que –des de Xile fins a Hong Kong, passant per la lluita contra l’escalfament mundial i la defensa de la igualtat de la dona– van tancar un 2019 marcat per l’efervescència social. Els activistes han mostrat més preocupació per la salut pública que els mateixos governs: a Algèria van suspendre les mobilitzacions setmanals del divendres, massives i permanents des de fa més d’un any, abans que les autoritats dictessin cap confinament, i a Hong Kong s’han dedicat a importar i repartir mascaretes entre la població que més les necessitava. A més, la repressió ha augmentat amb els estats d’alarma i emergència i la militarització dels carrers. L’amenaça invisible del virus impedeix la primera premissa de la protesta: reunir la gent de baix per fer sentir la seva veu. Però més que derrotar aquests moviments, el covid-19 els està obligant a evolucionar i a adaptar-se a l’era del distanciament social i, sobretot, a preparar-se per a un futur que es veu molt negre per a les classes populars.

Xile

Els militars tornen a controlar el carrer

Que el moviment de protesta a Xile contra el govern del conservador Sebastián Piñera, que va esclatar l’octubre passat, continuava ben viu ho van demostrar les manifestacions del 8 de març, que van ser massives després de la tornada de les vacances de l’estiu austral. "Van sortir dos milions de dones a Santiago de Xile i quatre milions a tot el país, l’epidèmia va arribar a Xile just després", explica Rainier Rios, del Moviment Socialista de les Treballadores i Treballadors (MST). Primera Línea, l’organització que encapçalava els xocs amb la policia en les protestes i les assemblees territorials que s’han constituït a tot el país i que recorden molt el funcionament dels CDR a Catalunya, van aturar les mobilitzacions mentre el govern encara treia ferro a la pandèmia: "Tothom va entendre el 10 de març que havíem de parar per tornar a sortir com més aviat millor". Després hi ha hagut vagues espontànies de treballadors de cadenes de restaurants, centres comercials i constructores que exigien que els posessin en quarantena. El país té por del col·lapse d’un sistema sanitari que s'ha posat com a model de privatització. Piñera hi ha respost amb l’estat d’alarma i el desplegament de l’exèrcit al carrer. També ha enviat els temuts carabiners a eliminar les barricades que aixecava la gent als ressorts turístics per evitar que els visitants hi portessin el virus. I tampoc s’ha estat del que a Xile ja es coneix com les piñericosas (les coses que només fa Piñera): el president va anar amb el seu cotxe oficial a fer-se fotos a la plaça Itàlia, que fa només unes setmanes era ocupada pels manifestants i on ara només hi ha militars i policies.  

Iraq

Confinats a les acampades de les places

Des de l’octubre milers de joves de l’Iraq s’han mobilitzat contra la corrupció i el sectarisme polític, i també contra la ingerència de l’Iran i dels Estats Units. A més de les mobilitzacions més grans de les últimes dècades, els joves van ocupar grans places a les principals ciutats. Avui grups més reduïts d’activistes s’han autoconfinat en aquestes acampades de Bagdad, Nassiriya i Najaf, a l’espera que es puguin reprendre les protestes: "Si marxem, l’exèrcit, la policia i les milícies ocuparan les places i ja no hi podrem tornar, guanyar aquest espai ha costat moltes vides i ara no podem renunciar-hi", explica per telèfon a l’ARA Ahmed Allah. "Altres activistes estan responent per protegir els més vulnerables, repartint aliments o fent desinfeccions als barris més pobres". La Marim, una metge de 26 anys que va estar a les places fins que dos dels seus amics van ser segrestats per homes armats sense identificar, recorda: "El sistema de salut és un dels objectius d'aquesta revolució: està corrumput, no tenim prou hospitals, ni professionals ni material… Si no podem contenir el virus serà un desastre. L’única esperança és que la gent d'arreu del món respecti les mesures de protecció". La doctora és optimista de cara al futur: "Això només és una pausa, tothom s’està organitzant, trobarem noves estratègies i en sortirem més forts".

 
Algèria

El Hirak, convertit en una xarxa solidària

 

A Algèria el moviment de protesta popular que va esclatar contra el cinquè mandat de Bouteflika el febrer de l’any passat i va evolucionar fins a exigir la fi d’un sistema polític marcat per la corrupció i la tutela militar del poder polític, ha entrat en una "treva sanitària". Després de més d’un any de contínues manifestacions multitudinàries, el 20 de març va ser el primer divendres sense mobilitzacions. Els activistes han impulsat campanyes informatives, han organitzat recollides d’aliments per a la població més tocada per la caiguda de l’activitat econòmica, han fabricat material de protecció per al personal sanitari, cuinen menjar per als hospitals… "El Hirak s’ha convertit en una gran associació de beneficència i solidaritat", explica un activista d’Orà que demana l’anonimat.

Però a l’altre extrem, el  poder –com anomenen els algerians els clans militars que controlen l’aparell de l’estat i l’economia des de l’ombra–, no respecta cap treva. La policia ha intervingut algunes de les remeses de mascaretes casolanes sota el pretext que no compleixen la normativa sanitària. I en les últimes setmanes s'ha empresonat Karim Tabbou, figura important del Hirak i també el periodista independent Khaled Dradeni –que té 143.000 seguidors a Twitter–, per haver cobert una manifestació no autoritzada, juntament amb desenes d’activistes. "El règim està perdent els nervis i té por de la postepidèmia, perquè la seva gestió mediocre de la crisi se sumarà a tots els altres greuges", alerta l’activista Mohamed Arroudj.

Hong Kong

Repartint 100.000 mascaretes

 

El moviment democràtic contra el govern de Hong Kong i la Xina també ha reconduït la seva xarxa per fer front a la pandèmia. L’excolònia britànica es va trobar amb el virus sense mascaretes, perquè les autoritats les havien prohibit per evitar que els manifestants s’amaguessin de les càmeres de seguretat de la policia. Els activistes han fet servir els seus contactes per importar i repartir 100.000 mascaretes. També han difós consells de protecció contra el virus a través de xarxes socials com Telegram. La vaga d’un dels nous sindicats de treballadors sanitaris sorgit de les protestes al febrer va obligar la governadora proxinesa Carrie Lam a tancar les fronteres amb la Xina. Fins i tot s’han mantingut algunes protestes com la del 31 de març, quan es va commemorar el brutal atac policial en una estació de metro, l’agost passat. Els manifestants que es van reunir a l’estació van ser ràpidament detinguts, i l’endemà el govern va aprovar una llei que prohibia les reunions de més de vuit persones.

Argentina

El moviment feminista no calla

El 2020 havia començat amb força per al moviment feminista, que des de fa cinc anys és un actor central a l’Argentina. El govern peronista d’Alberto Fernández havia promès promulgar una llei per legalitzar l’avortament, que continua estant prohibit amb molt poques excepcions al país del papa Francesc. Desenes de milers de dones havien sortit al carrer al febrer en defensa de la legalització i el 8 de març també va ser massiu. Fernández havia cedit, però no quedava clar si la seva llei compliria les expectatives del moviment que es va batejar com la marea verda, i que havia vist com el Senat tombava el seu projecte de llei el 2018. "Amb l’epidèmia tot ha quedat congelat, i encara no es coneix el text del projecte", explica Mercedes Mendieta, diputada per la província de Buenos Aires d’Esquerra Socialista-FIT. Però el moviment no s’ha aturat i ha continuat denunciant, des dels balcons (el que a l’Argentina es coneix com un ruidazo) i les xarxes, que la violència de gènere s’ha intensificat amb el confinament: "Les dades oficials parlen de dotze feminicidis en deu dies de quarantena, i per això exigim alternatives d’allotjament per a les dones. A més, ens preocupa que en els pocs casos en què l’avortament està permès no es pot fer perquè els centres de salut estan desbordats per la pandèmia".